El món pot canviar, pèro no canviarà sol

Tot i que el dret internacional considera la violència contra les dones una violació dels drets humans, aquesta declaració realitzada per l’ONU l’any 1993 no ha anat acompanyada de mesures eficaces, imprescindibles sobretot en l’àmbit estatal i local.Els autors dels actes de violència contra les dones poden ser funcionaris o altres agents de l’Estat, però en la majoria dels casos es tracta de particulars. Esposos o companys, familiars, mèdics, líders religiosos, caps i empreses poden ser responsables de violència contra les dones i tenen obligacions bàsiques respecte els drets humans.

Malgrat això, en el cas de la violència produïda per particulars, a més de la responsabilitat dels autors existeix una responsabilitat directa de l’Estat si no adopta mesures per impedir la violació dels drets, investigar i sancionar aquests actes i proporcionar reparació a les víctimes.La violència contra les dones als conflictes armats ha de ser visibilitzada i sancionada per part dels Estats i, en el seu cas, per Tribunals Internacionals. Les víctimes han de ser degudament reparades i s’ha de garantir que els abusos no tornin a produir-se.

Quan les situacions d’abús traspassen les fronteres, com passa amb la trata de dones i nenes, els abusos contra treballadores migrants refugiades o migrants indocumentades, és especialment complicat establir responsabilitats i garantir protecció a dones de les que cap país es fa responsable.