El món pot canviar, però no canviarà sol

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), acordats per tots els Governs del món en la Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides de l’any 2000, són la principal resposta global a la pobresa.

Aborden qüestiones com l’eradicació de la fam i la pobresa extrema, la universalització de l’ensenyament primari i la reducció de la mortalitat infantil, i defineixen els objectius que la comunitat internacional espera aconseguir l’any 2015.

Tot i així, tal com estan plantejats, els ODM són insuficients i presenten importants limitacions. Estableixen objectius parcials, com reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam, o reduir en dos terços la mortalitat dels menors de cinc anys, quan en realitat els Estats ja s’havien compromès a complir-los anys anteriorment en diversos tractats internacionals de drets humans i compromisos pel desenvolupament.

També oculten la persistent discriminació. La pobresa afecta de manera diferent els diferents grups humans, però la manera en què es mesura la consecució dels Objectius no revela si la situació de les minories i els grups marginats s’ha estancat o deteriorat.

Així, els indicadors poden reflectir que ha disminuït la mortalitat materna sense que les dones indígenes hagin experimentat cap millora. Pot haver augmentat l’assistència a l’escola primària però no la de fills i filles de migrants.

Tampoc aborden els abusos generalitzats contra els drets humans que mantenen moltes persones immerses en la pobresa, ni la violència de gènere, ni la manca d’accés a la justícia.

Malgrat això, el seu problema principal és no preveure la rendició de comptes, ja que no complir els compromisos no té cap conseqüència pels Governs. Si s’establís una vinculació més estreta dels ODM amb el marc dels drets humans, el seu incompliment seria alguna cosa més que el fracàs d’una política o uns programes. Seria un incompliment flagrant d’obligacions legals. Seria, per tant, una violació de drets humans.