El món pot canviar, pèro no canviarà sol

Cada any, cinc-centes mil dones moren per complicacions derivades de l’embaràs i el part, el 95 per cent a països en desenvolupament. Gairebé totes podrien haver-se salvat amb l’atenció mèdica adequada.

Moren en mig de terribles dolors a casa seva, intentant arribar al centre de salut, o a un hospital on van arribar massa tard, o bé on no van rebre a temps el tractament que necessitaven.

Aquestes morts són reflex del cicle d’abusos contra els drets humans que defineix i perpetua la pobresa: privacions, exclusió, inseguretat i falta de veu. Les dones moren per la pobresa, la injustícia i l’absència de poder en les seves relacions de parella, famílies i comunitats.

Més d’un milió de nens i nenes queden orfes de mare cada any. Quan una dona mor, la seva família s’empobreix encara més.

El cost dels serveis de salut i del transport, o el mal estat de les carreteres, sovint impedeixen a les dones i nenes pobres obtenir l’assistència que requereixen, especialment a zones rurals.

Els Estats han de garantir que cap dona mori per no poder pagar l’atenció mèdica. La discriminació i la manca d’atenció per part de Governs i institucions constitueixen una violació a gran escala del dret de les dones a la vida i a la salut. Aquesta discriminació es reprodueix en l’àmbit familiar. Moltes dones i nenes són obligades a contraure matrimonis en els quals són tractades com a criades i presoneres a casa seva.

D'altra banda, dos-cents milions de dones no tenen accés a mitjans anticonceptius o bé a la informació per controlar la fertilitat. Se’ls nega el control del seu propi cos. Una de cada tres morts podria evitar-se si les dones poguessin decidir si volen tenir fills i quan tenir-los.

Mentre els Estats resten indiferents, cada minut segueix morint una dona. Són morts innecessàries, inacceptables... i perfectament evitables. És un autèntic escàndol de drets humans.