El món pot canviar, però no canviarà sol

Les vulneracions de drets humans que són causa o conseqüència de la pobresa gaudeixen d’un alt grau d’impunitat a tot el món.

Amb massa freqüència, les autoritats governamentals han justificat el seu fracàs a l’hora d’abordar la pobresa al·legant el seu caràcter "inevitable".

Una bona estratègia per no assumir cap responsabilitat ni haver de rendir comptes pels abusos de drets humans que la produeixen o l'agreugen.

En la pobresa no hi ha res d’inevitable. En nombrosos casos, la pobresa és una conseqüència previsible de legislacions i pràctiques dels Estats, empreses i organismes internacionals.

Promoure l’accés sense discriminació a l’educació, la salut, l’aigua i l’habitatge, o garantir la participació i la seguretat, són obligacions de drets humans subscrites pels Estats. Obligacions extensibles a les empreses i als qui actuen més enllà de les seves fronteres, inclosos els organismes multilaterals.

Pels Estats, doncs, no és opcional garantir els drets a totes les persones, sense discriminació. És una obligació immediata i impostergable. I malgrat això, els qui pertanyen als sectors més desfavorits s’enfronten a múltiples barreres que els impedeixen accedir a la justícia quan aquests drets els són negats.

Per això, la lluita contra la pobresa ha d’incorporar mecanismes efectius que garanteixin que els Estats i les empreses responguin per les conseqüències negatives de les seves activitats.

L'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar per consens, el 10 de desembre de 2008,  el Protocol Facultatiu al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Aquest instrument permetrà a les víctimes de vulneracions de drets com la salut, l’habitatge o l’educació sol·licitar protecció i reparació.

Una fita històrica que permetrà a les persones atrapades per la pobresa alçar la seva veu i exigir responsabilitats pels abusos de drets humans.