Pels drets humans en tot el món

"L'espelma no crema per a nosaltres, sinó per tots aquells que no vam aconseguir treure de la presó, que van ser abatuts camí de la presó, que van ser torturats, que van ser segrestats o víctimes de «desaparició». Per a ells és l'espelma... ".

Peter Benenson, fundador d'Amnistia Internacional

COMUNICAT: 23 d'abril de 2008

La Secció espanyola d'Amnistia Internacional celebra els seus 30 anys reivindicant una independència incòmoda

Globalitzar la justícia, treure a la llum les violacions de drets humans i treballar per les víctimes són les principals aportacions de l'organització.

<sub>“Em van torturar amb descarregues elèctriques, em van arrencar dents i ungles, però no es van atrevir a matar-me… Sense Amnistia Internacional, avui no estaria viu”.

Imran Exhibé, membre de la Societat per a l'Amistat Rus-Chechena, detingut més de 12 vegades entre 2000 i 2005</sub>

Madrid.- En l'any 2008, la Secció espanyola d'Amnistia Internacional (AI) acaba de fer 30 anys des de la seva legalització, el 10 de febrer de 1978. Trenta anys en els quals s'ha actuat amb independència, en moltes ocasions resultant un moviment internacional molt incòmode per a polítics, governs i grups armats de tot el món. Trenta anys treballant per a globalitzar la justícia, treure a la llum les violacions i abusos dels drets humans, i promoure canvis en la vida de les víctimes individuals. Amnistia Internacional compte ja amb el suport de més de 2,2 milions persones en tot el món, prop de 50.000 a Espanya, i està present de forma organitzada en 71 països.

Fites en el món

Les fites d'Amnistia Internacional en el món es resumeixen en tres línies d'actuació:

Globalitzar la justícia . Des de l'origen de l'organització, Amnistia Internacional ha contribuït a la universalització dels drets humans, facilitant que es posessin en marxa importants tractats internacionals com:

La Convenció contra la Tortura , que declara il·legal aquesta pràctica. Amnistia Internacional va iniciar la seva primera campanya contra la tortura en 1972, la convenció s'aprovaria en 1984. Una convenció que ha estat ratificada per 144 països.

La Cort Penal Internacional (CPI), per a garantir el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes de violacions de drets humans, duent als responsables davant la justícia i contribuint a la reculada de la impunitat. En 1996, Amnistia Internacional va emprendre accions a favor de la CPI, Nacions Unides ho crearia en 1998. El tractat ha estat ratificat per 105 estats. Més de cinc ex presidents de Govern a Amèrica Llatina han estat detinguts, processats o jutjats per crims comesos contra els seus ciutadans per Tribunals Internacionals, com Augusto Pinochet (1998), o Alberto Fujimori (2008). En l'any 2006, la CPI iniciava la seva labor amb un judici contra Thomas Lubanga, líder de la Unió de Patriotes Congolesos per reclutar a menors soldat a la República Democràtica del Congo.

La Convenció sobre la Protecció de les Persones contra la Desaparició Forçada, que converteix aquesta pràctica en un crim internacional. Amnistia Internacional va iniciar en 1979 el seu treball sobre “desapareguts” en la dictadura argentina. Anys després, AI va contribuir decisivament al fet que Nacions Unides aprovés dita convenció.

El projecte del Tractat Internacional per al Control del Comerç d'Armes, que ha de regular un negoci sense controls que mou a l'any 640 milions d'armes, 16.000 milions de bales, i provoca la mort d'una persona cada minut. Al costat d'altres organitzacions, Amnistia Internacional va començar a impulsar aquest tractat en 2005 amb la campanya Armes Sota Control , actualment 153 estats han mostrat el seu suport a dit tractat.

La suspensió mundial de la pena de mort, proposta a la fi de 2007 per l'Assemblea General de Nacions Unides, que pot convertir en realitat la fi de la pena cabdal. Una resolució històrica, que va contar amb el suport de 104 estats. A la fi de 2007, 135 països han abolit la pena de mort de les seves legislacions o a la pràctica.

Treure a la llum . Des de la seva creació, Amnistia Internacional ha tret a la llum violacions de drets humans que romanien ocultes. Per a això, l'organització ha posat en marxa una mitjana anual de 80 missions d'investigació en diferents parts del món, més de 3.000 al llarg de la seva història. Unes missions que han donat a conèixer a l'opinió pública assumptes com:

Guantánamo i els centres secrets de detenció en mans dels Estats Units d'Amèrica. Va ser la primera organització a demanar en 2002 el tancament de Guantánamo, va contribuir a desvetllar els “lliuraments extraordinaris” realitzats a través de vols secrets de la CIA que traslladaven detinguts a centres secrets de tot el món. A la fi de 2007, 300 persones continuaven detingudes a Guantánamo, però gràcies a la pressió dels activistes de l'organització alguns dels 800 detinguts, que han passat per aquest centre, han pogut gaudir de judicis justos o ser alliberats sense càrrecs.

Les “desaparicions forçades”. En 1979, va treure a la llum un llistat amb 2.665 casos de “desapareguts” del règim argentí del general Videla. Avui Amnistia Internacional segueix denunciant que milers de persones van ser desaparegudes al llarg dels últims 20 anys. Només a Sri Lanka, es va tenir constància de la desaparició d'almenys 1000 persones durant l'any 2006. I al 2007, encara 39 seguien “desaparegudes” pel Govern dels Estats Units sota la “guerra contra el terror”.

El nombre d'execucions que realitzen alguns països com la Xina o el Vietnam, per als quals l'aplicació de la pena de mort és un secret d'estat. Amnistia Internacional va poder confirmar 470 execucions a la Xina al llarg del 2007, encara que les xifres reals podrien ser molt majors, el que converteix a aquest país en el principal botxí del món.

Aconseguir que la violència contra les dones surti de l'àmbit del privat i es consideri una violació de drets humans. A través de la campanya No més violència contra les dones en 2004, Amnistia Internacional denunciava que una de cada tres dones en el món havia patit al llarg de la seva vida algun tipus de violència, i demanava als estats que assumissin la seva responsabilitat pel que fa a les víctimes de violència de gènere.

Treballar per víctimes individuals. Amnistia Internacional des del primer moment es va constituir com una organització de persones que treballaven per persones. En tot el món hem contribuït a alliberar a més de 50.000 persones preses de consciència . Només a Espanya des de 1982 s'ha treballat amb èxit més de 350 casos individuals, 200 dels quals eren presos de consciència. Per a això, més de 75.000 persones són capaces de mobilitzar-se ràpidament a favor dels drets humans de les víctimes. I almenys un milió a l'any dóna suport a les nostres ciberaccions a través d'Internet.

Molts d'aquests casos han estat cèlebres, com els de polítics com Vaclav Havel en l'antiga Txecoslovàquia, Benazhir Butto al Pakistan o Olusegun Obasanjo a Nigèria. Premis Nobel com d'Andrei Sajarov i la seva esposa Elena Bonner a la Federació Russa , Aung Sang Suu Kyi a Myanmar o Orhan Pamuk a Turquia. A més de periodistes, advocats, escriptors, ecologistes, entre d'altres, amb destacats noms com el de Salman Rushdie, escriptor indi, Taslima Nasrin, escriptora de Bangladesh, o Gary Kasparov, jugador d'escacs i activista polític en la Federació Russa. Però la majoria de les accions de les persones simpatitzants d'Amnistia Internacional s'escriuen en favor d'homes i dones comunes, de vegades fins i tot nens, per a qui no caure en l'oblit pot arribar a significar la frontera entre la vida i la mort. Com el cas de les nigerianes Safiya Husseini i Amina Lawal, a qui es va absoldre de ser lapidades gràcies a les cartes enviades per més de 9 milions de persones a través d'Internet.

Els defensors i les defensores de drets humans són persones que actuen de manera pacífica en la promoció i en la protecció dels drets humans, evitant que els abusos romanguin ocults. Això els enfronta a governs, elits polítiques, militars i econòmiques, pel que corren, en alguns casos, el risc de ser objecte d'homicidi, detenció arbitraria, denúncies falses i amenaces. Amnistia Internacional duu anys demanant als estats que signin i ratifiquin la Declaració sobre els Defensors de Drets Humans, que garanteix els seus drets i llibertats, aprovada per Nacions Unides en 1998. Des de 1997, a Espanya s'ha acollit en el programa de protecció temporal que té en marxa la secció a 38 defensors i defensores de drets humans, rescatant-los d'una mort segura en els seus països. 

Fites a Espanya

Al llarg d'aquests 30 anys, Amnistia Internacional ha treballat activament per a:

La signatura i la ratificació per part d'Espanya de tractats fonamentals per a la defensa dels drets humans, com la Convenció contra la Tortura (1987), el Protocol Addicional de la Convenció per a l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona i el Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nens i la seva Participació en els Conflictes Armats i la ratificació de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional (tots ells en 2002), la posada en marxa d'un Tractat Internacional sobre el Control del Comerç d'Armes (2006) i en l'any 2007, ratificava la Convenció Internacional sobre la Protecció de Totes les Persones contra la Desaparició Forçada.

La contribució a canvis legislatius com l'abolició de la pena de mort en 1995. La millora a través de diferents propostes de la Llei Contra la Violència de Gènere i la seva aplicació en 2004. Així com l'aprovació en el Congrés en 2007 d'una llei de control del comerç d'armes i de la Llei de Memòria Històrica , que suposa només un primer pas per a reconèixer els drets de les víctimes i els seus familiars a veritat, justícia i reparació, encara que no salda amb ells el deute pendent. A més de la presència dels drets humans en l'escola a través de l'assignatura obligatòria d'Educació per a la ciutadania.

Treure a la llum en 2002 més de 320 casos de maltractaments contra immigrants per part de les forces de seguretat, ha demostrat que encara que no suposa una pràctica sistemàtica, la tortura i els maltractaments estan estesos i són persistents al llarg dels anys. En 2007 es van instal·lar videocàmeres en les comissaries de Catalunya i País Basc, per a evitar aquest tipus d'abusos i també les possibles denúncies falses de tortures contra els membres de les forces de seguretat.

Posar en primer plànol la vulnerabilitat de les dones immigrants víctimes de violència de gènere que es troben en una situació administrativa irregular a Espanya. Encara que, d'altra banda, Amnistia Internacional aconseguís la modificació de la Llei d'Asil en 2007 perquè es garantís protecció a les dones que han d'abandonar els seus països per ser víctimes de violència de gènere.

Reptes de futur

Les fites aconseguides al llarg d'aquests 30 anys són un al·licient per als i les activistes d'Amnistia Internacional, que s'enfronten a diversos reptes de futur:

Quant a la retallada de llibertats que està tenint lloc en el món, és necessari enfrontar-se a la pretensió per part de diferents Governs, especialment el nord-americà, de legitimar novament la tortura. En l'actualitat, la tortura es continua practicant en més de 100 països. Guantánamo i altres centres de detenció secrets dels EUA segueixen oberts. Quant a tortura a Espanya, és necessari reformar la legislació antiterrorista, suprimint el règim d'incomunicació que s'estén a 13 dies, o dotant-lo de majors garanties com l'ús de videocàmeres en els interrogatoris.

També en l'àmbit de la retallada de llibertats, és preocupant el fustigament al que són sotmeses les persones que fan ús del seu dret a la llibertat d'expressió. En països com la Xina, Cuba o Egipte se segueix empresonant a activistes, periodistes i escriptors només per expressar pacíficament les seves opinions. Internet s'està convertint en una eina de repressió cap a la ciutadania en països com la Xina, Tunis, el Vietnam, l'Iran, l'Aràbia Saudita o Síria.

Quant als drets humans de les persones immigrants, el no tenir papers s'està convertint en que els 200 milions d'immigrants que hi ha en el món manquin de drets, i que els drets al refugi i a l'asil estiguin en vies d'extinció. A Europa, els controls fronterers són gairebé l'única resposta a la immigració il·legal que es cobra anualment unes 3.000 vides.

En l'àmbit de la xenofòbia i la discriminació, és necessari seguir combatent el racisme, que segueix sent la causa de moltes violacions de drets humans en el món. A Espanya, el 10% de la població és estrangera, i no obstant això les polítiques públiques per a combatre el racisme i la xenofòbia basculen entre la desgana i la invisibilitat i estan a la cua d'Europa. La violència contra les dones i les nenes segueix sent la violació de drets humans més universal, oculta i impune. També l'homofòbia segueix sent causa de discriminació. En 70 països se segueix perseguint l'homosexualitat, i en 8 pot ser castigada amb la pena de mort o amb cadena perpètua.

Un dels grans reptes és la pobresa, que és un problema de drets humans, no d'economia, i afecta a milions de persones. I per tant cal asseure davant la justícia als responsables.

Finalment, és necessari avançar en la consolidació d'alguns dels grans assoliments dels últims anys: la reculada de la pena de mort i la justícia universal. La pena de mort se segueix mantenint i aplicant en 62 països. En 2007, almenys 1252 persones van ser executades en 24 països, i almenys 3347 van ser condemnades a mort en 51. En l'àmbit de la justícia universal, el món ha de convertir-se en un lloc insegur per a aquells que cometin crims contra la humanitat, crims de guerra i genocidis.

Els primers anys d'AI

Els orígens de l'organització al Regne Unit, al 1961, es van escriure amb noms espanyols. Quan l'advocat britànic Peter Benenson escrivia en The Observer, l'article Els presoners oblidats , ja apareixien els primers presos de consciència espanyols pels quals va treballar l'organització: eren l'advocat Antonio Amat, i el professor universitari, Enrique Tierno Galván. El primer pres de consciència espanyol que va alliberar Amnistia Internacional al 1961, després de 23 anys a la presó, va ser Fernando Macarro Castell, poeta conegut com Marcs Ana. Es treballà també per casos com el de Ramón Álvarez , militant anarcosindicalista; Miquel Coll i Alentorn, historiador i dirigent del moviment de la democràcia cristiana de Catalunya; Joseba Elósegui, dirigent del PNB; Simón Sánchez Montero, del Partit Comunista; Marcelino Camacho de Comissions Obreres; Albert Boadella, d'Els Joglars per la seva obra La torna , sobre les execucions de Salvador Puig Antich i d'Heinz Chenz al 1974, que també van ser casos d'Amnistia Internacional. Un dia després de la mort de Franco, el 21 de novembre de 1975, Amnesty International des d'Alemanya enviava un telegrama al futur Rei d'Espanya en el qual li urgia a que amnistiés als més de 4.000 presos polítics que seguien a les presons espanyoles. Però Amnistia Internacional no seria legalitzada a Espanya fins al 1978, moment en que comptava en aquest moment amb 400 socis.

En aquests primers anys, l'organització es consolidà com un referent en la defensa imparcial i independent dels drets humans. Les denúncies sobre la situació dels presos de consciència a l'antiga URSS o les notícies dels primers “desapareguts” a Xile i l'Argentina van obligar a deslligar els drets humans dels posicionaments polítics.

Dimecres 23 d'abril de 2008

Aquest 2008 la Secció espanyola d'Amnistia Internacional fa 30 anys

MANIFEST “30 anys fent-nos escoltar”

La Secció espanyola d'Amnistia Internacional celebra avui que portem 30 anys treballant perquè totes les persones puguin gaudir de tots els drets proclamats a la Declaració Universal de Drets Humans, que aquest any compleix el seu 60 aniversari.

Al llarg d'aquest temps, hem contribuït a assolir fites importants.

Durant anys hem fet campanya per acabar amb la impunitat, per posar fi a la pena capital, a la tortura i a les desaparicions; perquè hi hagi més control sobre el comerç d'armes; per acabar amb la violència contra les dones.

I sobre tot, hem aconseguit aturar i posar fi a violacions de drets humans que patien persones concretes, amb noms i cognoms, i en alguns casos cèlebres, com ara Wangari Maathai o Gary Kasparov, però majoritàriament, homes i dones normals i corrents, per als quals no caure en l'oblit pot significar la frontera entre la vida i la mort.

Van ser coneguts els casos de Safiya Husseini i Amina Lawal, que es van salvar d'una cruel i brutal lapidació gràcies a l'acció de 10 milions de persones anònimes que van subscriure la nostra petició. I, com elles, hi ha hagut moltes altres dones també desconegudes, per a les quals hem fet campanya.

Hem treballat amb èxit en més de 50.000 casos de presos de consciència, detinguts exclusivament per haver exercit el seu dret a la llibertat d'expressió o per les seves idees polítiques o religioses.

Hem ofert protecció a 40 defensors i defensores que, juntament amb les seves famílies, van haver d'abandonar els seus països davant les amenaces rebudes per la seva determinació i coratge en la defensa dels drets humans. Com Ricard, Lina, Luis o Valdenia, que són avui entre nosaltres.

Tot això hauria estat impossible sense l'esforç permanent dels més de 1.400 activistes, homes i dones que dediquen el seu temps i energia a defensar els drets humans d'altres persones a tots els racons del món.

No hauria estat possible sense la ràpida mobilització de les 75.000 persones que, davant de situacions de risc extrem, responen de manera immediata enviant milers de cartes que aconsegueixen salvar vides.

No hauria estat possible sense l'entusiasme i l'aire fresc que ens contagien els activistes més joves. Noies i nois que, dedicant el seu temps lliure a la reivindicació dels drets humans, són un exemple en la transmissió de valors de solidaritat i justícia.

Tampoc ho hauríem aconseguit sense la col·laboració dels nostres 50.000 socis i sòcies, que ens permet mantenir la independència, la imparcialitat i la llibertat necessàries per exigir responsabilitats a governs, institucions internacionals, grups armats o empreses, sigui quin sigui el seu color polític o la ideologia dels seus representants i líders.

També ha estat imprescindible el recolzament del milió de persones que cada any, en algun moment, s'han sumat a les nostres causes, fent possible amb les seves signatures que moltes persones puguin dur una vida digne de ser anomenada humana.

Però les violacions contra els drets humans al món són incessants, i malgrat els avenços significatius assolits en la defensa d'alguns drets, encara queda molt per fer.

N'hi ha prou amb recordar que la pena de mort encara s'aplica en 62 països i que s'executen menors i persones amb malalties mentals; o que la tortura es practica en més de 100 països; o que 300.000 nens i nenes soldat encara participen en conflictes armats; o que en 70 països es persegueix la gent per la seva orientació sexual, que arriba a ser castigada amb la mort; o que la violència de gènere continua sent la violació de drets humans més universal, oculta i impune.

I cada dia sorgeixen noves excuses per conculcar els drets humans impunement.

És el cas de la guerra contra el terror amb Guantánamo, les detencions secretes, la reclusió il·legal de centenars de presos i la legalització de la tortura; el de la tracta d'éssers humans, que afecta cada any a més de 2 milions de persones, moltes de les quals són menors; o el de la pobresa cada cop més imperant, i que engloba en sí mateixa la violació de múltiples drets, com el dret a la salut, a l'educació o a una vivenda digna.

Avui les Olimpíades a Xina són un clar reflex de com els interessos polítics i econòmics prevalen sobre la defensa dels drets humans que es vulneren en aquest país davant el silenci i la complicitat de molts estats.

Són molts els reptes que tenim al davant.

Per això, com no podria ser d'una altra manera en una organització de persones que defensen altres persones, avui, quan complim 30 anys de treball a Espanya, volem convidar tota la ciutadania a que s'uneixi a les nostres causes, a que se sumi al repte de la lluita pels drets humans:

Perquè tots, homes i dones, sense que importi l'edat, la ideologia o les creences, podem i hem de treballar per un món on totes les persones facin realitat els seus drets.

Feliç Aniversari!