Quan Amnistia Internacional té notícia que una o més persones es troben en extrema situació de risc, activa una xarxa integrada per desenes de milers de persones a tot el món, que uneixen la seva capacitat de pressió enviant cartes, faxos i missatges de correu-i el més ràpidament possible al país que es tracti.

La primera Acció Urgent es va emetre el 1973, en defensa d'un professor brasiler, Luiz Rossi, que corria greu risc de ser torturat.

Les autoritats no permetien als seus familiars visitar-lo... fins que van començar a arribar cartes. Encara que no es va tornar a saber de gaires persones posades sota custòdia policial durant el règim militar brasiler, Rossi va ser finalment posat en llibertat l'octubre d'aquest 1973.

Hi ha altres conegudes figures en favor de les quals s'han emès Accions Urgents, com Vaclav Havel o la premio Nobel de la Paz Aung Sang Suu Kyi, però la majoria de les crides que envien col•laboradors i simpatitzants d'Amnistia Internacional s'escriuen en favor d'homes i dones comunes i corrents, de vegades fins i tot nens, per a qui no caure en l'oblit pot arribar a significar la frontera entre la vida i la mort.

Amnistia Internacional ha pogut comprovar que en aproximadament una tercera part dels casos s'ha produït una millora en la situació de les víctimes. Una crida ràpida és una de les coses més efectives que pot fer un simpatitzant individual per ajudar els qui corren perill de sofrir tortures o maltractaments, o presos les vides dels quals estan amenaçades.

Uneix-te a la Xarxa: escriu una carta, salva una vida. - Aquest vincle et portarà a la pàgina web en castellà de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional-