|
|
 |
|
|

Recents
|
|
PER SANT JORDI, CELEBREM EL 30 ANIVERSARI D'AMNISTIA INTERNACIONAL
Trobaràs parades de roses, llibres, signatures i informació sobre el que hem aconseguit amb el teu suport aquests darrers 30 anys a:
BARCELONA
Passeig de Gràcia, 74 (entre els carrers Mallorca i València); vorera costat esquerra de baixada.
Des de les 10´00 a les 21´00 hores.
GRANOLLERS
Al voltant de la porxada com cada any...
A partir de les 10'00 hores.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Rambla Nostra Senyora
08'00 a les 20'00 hores
Parada dedicada a recollir signatures per la campanya "Saps què es juga a la Xina? Drets Humans a la República Popular Xina" i pel pres de consciencia Shi Tao apadrinat pel grup d'Amnistia Internacional a l'Alt Penedès.
Adreçat especialment a l'adhesió d'esportistes del Penedès.
Busca'ns també a: Badalona, El Vendrell, Girona, Maresme... |
Dimecres 23 d'abril de 2008
Aquest 2008 la Secció espanyola d'Amnistia Internacional fa 30 anys
Vine a celebrar-ho amb nosaltres a les parades de Sant Jordi del moviment internacional que va començar a treballar en la clandestinitat a la Catalunya
Aquest 2008 la Secció espanyola d'Amnistia Internacional compleix 30 anys des de la seva legalització, el 10 de febrer de 1978. Durant el franquisme l'organització va treballar clandestinament des de Barcelona. Mort Franco, Manuel Casanoves va ser citat el 12 de març de 1976 al costat d'altres col·laboradors d'Amnesty International (molts no es coneixien entre ells, ja que per seguretat l'organització no facilitava els seus noms) en un local de Barcelona. Era la seu del Centre d'Investigacions de Relacions Internacionals i Desenvolupament (CIDOB) i estava a punt de presentar-se públicament una campanya sobre la tortura a l'Uruguai. Era la primera vegada que es veien els socis i simpatitzants d'AI a Espanya.
Celebra que portem 30 anys treballant perquè totes les persones puguin gaudir de tots els drets proclamats a la Declaració Universal de Drets Humans, que aquest any compleix el seu 60 aniversari. Al llarg d’aquest temps, hem contribuït a assolir fites importants. Durant anys hem fet campanya per acabar amb la impunitat, per posar fi a la pena capital, a la tortura i a les desaparicions; perquè hi hagi més control sobre el comerç d’armes; per acabar amb la violència contra les dones.
30 anys en els quals gràcies al suport de més de 48.000 socis i a l'impuls de prop de 1.500 activistes s'ha treballat amb independència, s'han tret a la llum les violacions i abusos dels drets humans, i s'ha contribuït que millori la vida de milers de persones.
Des de 1982, Amnistia Internacional Espanya ha treballat amb èxit més de 350 casos individuals, dels quals 200 eren presos de consciència, i ha acollit a 38 defensors i defensores de drets humans i les seves famílies, rescatant-los d'una mort segura en els seus països.
I sobre tot, hem aconseguit aturar i posar fi a violacions de drets humans que patien persones concretes, amb noms i cognoms, i en alguns casos cèlebres, com ara Wangari Maathai o Gary Kasparov, però majoritàriament, homes i dones normals i corrents, per als quals no caure en l’oblit pot significar la frontera entre la vida i la mort.
Van ser coneguts els casos de Safiya Husseini i Amina Lawal, que es van salvar d’una cruel i brutal lapidació gràcies a l’acció de 10 milions de persones anònimes que van subscriure la nostra petició. I, com elles, hi ha hagut moltes altres dones també desconegudes, per a les quals hem fet campanya.
FELICITATS!!!
Més informació (a partir del 23 d'abril de 2008) a:
www.amnistiacatalunya.org/30aniversari
www.es.amnesty.org/30aniversario |
|
|
Diumenge 13 d'abril de 2008
12:00 hores
Plaça de la Virreina, Barcelona

Organitza: Amnistia Internacional Catalunya
CONVOCATÒRIA EN CATALÀ (PDF)
CONVOCATORIA EN CASTELLANO (PDF)
|
13 d'abril de 2008: DIA GLOBAL PER DARFUR
DARFUR: MENORS EN PERILL
NO PODEM TANCAR ELS ULLS!
12:00 hores, Plaça de la Virreina de Barcelona CONCENTRACIÓ I ACTE SIMBÒLIC PELS DRETS HUMANS A DARFUR
Llegirà el manifest l'actor Abel Folk
Amb el testimoniatge de Mohamed Abdel Shakour, activista pels drets humans de Sudan
Ja fa cinc anys que la població civil de Darfur pateix un conflicte armat, crims de lesa humanitat i crims de guerra a mans de forces del govern sudanès i de les milícies Yanyawid.
Mohamed Abdel Shakour ha col·laborat amb diverses ONG´s a Darfur, treballant amb nens, nenes i joves de la zona que han estat víctimes del conflicte. Els infants són la meitat de la població desplaçada pel conflicte, i molts d'ells desapareixen, viuen atemorits pels atacs o fins i tot són reclutats per lluitar en un conflicte armat en el que en el darrer lustre ja han mort 200.000 persones.
El 13 d'abril se celebra el Dia Global per Darfur i Amnistia Internacional se suma a les protestes internacionals arreu del món(1) amb una concentració i un acte simbòlic a la Plaça de la Virreina de Barcelona. Es tracta de reclamar l'atenció internacional sobre la situació dels nens i nenes de Darfur. Cal que el govern de Sudan protegeixi adequadament a la població de Darfur, especialment als menors, i que posi fi a la impunitat i a les violacions dels drets humans. Cal que les forces de manteniment de la pau actuïn adequadament per garantir aquesta protecció.
Perquè els nens i les nenes de Darfur que celebrin el seu cinquè aniversari aquest mes d'abril mai hauran conegut la pau...
UNEIX-TE A LA CONCENTRACIÓ, ACTUA AMB AMNISTIA INTERNACIONAL!
Passa-ho!!!
(1) A més dels actes a Barcelona, s'acullen actes per al Dia Global per Darfur a: Austràlia, Austria, Bèlgica, Canadà, els Estats Units, França, Hongria, Irlanda, Kenya, Mèxic, Països Baixos, Regne Unit, Senegal, Suècia, Suïssa, Togo i Tunísia. Més informació: Globe for Darfur |
|
|
Dilluns 14 d'abril de 2008
19:30 hores
Casal Pere Quart, Rambla 69, Sabadell

Organitza: Lliga pels Drets dels Pobles, Justícia i Pau, el grup de Sabadell d'Amnistia Internacional i Àfrica Viva
|
XERRADA DE MOHAMED ABDEL SHAKUR A SABADELL
QUÈ ESTÀ PASSANT A DARFUR?
Menors en perill, no podem tancar el ulls
Quan: Dilluns 14 abril – 19:30 hores
On: Casal Pere Quart (Rambla, 69 de Sabadell)
L'activista pels drets humans Mohamed Abdel Shakour fa una crida pels 800 menors desapareguts a Darfur i reclama més protecció per la població civil. Es visionarà el documental “Darfur, llamando a la conciencia” abans de la xerrada.
La Lliga pels Drets dels Pobles, Justícia i Pau, el grup de Sabadell d'Amnistia Internacional i Àfrica Viva, presentaran el documental “Darfur, llamando a la conciencia” , en que el Mohamed Abdel Shakour va participar per denunciar l'existència de fosses comunes, tortures i violacions a nenes en el conflicte que assola Darfur des d'ara fa cinc anys.
En el vídeo, una nena de 13 anys anomenada Asma Mohamed explica com va ser violada per tres homes de l'Exèrcit del Sudan quan va anar al pou a per aigua. Asma plora davant de la càmera quan recorda com li va fer mal durant dies i la humiliació que ha sofert. “A qui li interessem?”, es pregunta protegit per l'anonimat un xeic de la tribu dels Fur: “El que estan fent amb nosaltres, vostès l'anomenen neteja ètnica”.
Sabadell gaudirà de l'excepcional testimoni de Mohamed Abdel Shakour sobre el conflicte armat de Darfur, el mateix que va donar al Tribunal Penal de la Haia i a Amnistia Internacional denunciant greus violacions de drets humans.
Mohamed ha col·laborat amb diverses ONG a Darfur, treballant amb nens, nenes i joves de la zona que han estat víctimes del conflicte. 1,8 milions d'infants representen la meitat de la població desplaçada pel conflicte, i molts d'ells desapareixen, viuen atemorits pels atacs o fins i tot són reclutats per lluitar en un conflicte armat en el que en 5 anys ja han mort 200.000 persones. |
|
|
17 de abril de 2008
Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona
18 i 19 de abril de 2008
Centre d’Estudis Jurídics de Barcelona

Organitza: Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia.
Amnistia Internacional n'és observadora. |
- RECOMANEM -
VI JORNADES SOBRE COLÒMBIA
DONES I CONFLICTE A COLÒMBIA
17 de abril de 2008
Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona
18 i 19 de abril de 2008
Centre d’Estudis Jurídics de Barcelona
Dijous 17 d'abril - INAUGURACIÓ
- Representant de la Generalitat de Catalunya
- Representant de l’Ajuntament de Barcelona
- Ambaixada colombiana a l’estat espanyol
- Claudia Girón , representant de la societat colombiana
- Taula Catalana per la Pau i els drets Humans a Colòmbia
Taula 1 - CONTEXT POLÍTIC COLOMBIÀ ACTUAL
- Piedad Córdoba , senadora de la República colombiana
- Claudia López , investigadora independent i politòloga
Divendres 18 d'abril
Taula 2 - DONES A COLÒMBIA: CONTEXT GENERAL
- Norma Enríquez , coordinadora regional de CLADEM (Comité de América Latina y el Caribe para la defensa de los derechos de la mujer)
- Martha Lucía Vásquez , Consellera nacional d’equitat per a la Dona – Govern de Colòmbia
- Aída Avella, sindicalista i política a l'exili
Taula 3 - DONES, VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ: L’IMPACTE DE LA LLEI DE JUSTICIA Y PAZ EN LES DONES COLOMBIANES
- Claudia Girón , membre del Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado
- Patrícia Buriticá , membre de la Comisión Nacional de Reparación y Reconciliación
- Patrícia Linares , procuradora delegada preventiva en matèria de DDHH a Colòmbia
Taula 4 - DONES, DESPLAÇAMENT, TERRITORI I REFUGI
- Benerexa Marquez , coordinadora del col·lectiu indígena colombià dels Arhuacos, guatiyina ikun -
- Leonora Castaño , representant de l’associació camperola colombiana ANMUCIC
- Amparo Salas , representant de la Campaña colombiana contra Minas
- Federico Guzmán , Magistrat auxiliar de la Cort Constitucional de Colòmbia
Dissabte 19 d'abril
Taula 5 - DONES EN PROCESSOS DE RESISTÈNCIA
- Gloria Cuartas , ex alcaldessa d’Apartadó
- Marina Gallego, coordinadora executiva de la Ruta Pacífica de Mujeres
- Yolanda Becerra , directora de la Organización Femenina Popular
Taula 6 - VIOLÈNCIA SEXUAL CONTRA LES DONES I FEMINICIDIS
- Maria Eugenia Ramírez , representant de la Mesa Mujer i Conflicto Armado
- Daniel Sastoque , advocat especialista en drets humans, amb estudis de màster en DDHH, expert en sexaulitat i génere. Defensor de Drets Humans -
- Diana Gutiérrez , advocada consultora contractista de la Unitat Permanent pels Drets Humans de la Personeria de Medellín
CLOENDA
- Andreu Felip , Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
- Manel Vila , Àrea de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona
- Teo Romero , Fons Català de Cooperació.
- Xavier Badia , Oficina de promoció de pau
- Taula Catalana per Colòmbia
Més informació:
Tríptic de les Jornades en PDF
http://www.taulacolombia.org/6jornades.html |
|
|
Dissabte, 5 d'abril de 2008
c/ Corró (darrera de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers)
Organitza: Amnistia Internacional Granollers
|
RECITAL DE POESIA
RECITAL DE POEMES: TANQUEM GUANTÁNAMO!
El grup de Granollers d'Amnistia Internacional ha preparat un recital basat en en poemes escrits per presos de Guantánamo per denunciar la situació del centre de detenció.
Sis anys després del trasllat dels primers detinguts, Guantánamo continua sent el trist símbol de "la guerra contra el terror" liderada pels Estats Units. Més de 170 persones continuen encara recloses a Guantánamo.
Les autoritats nord-americanes porten molt temps tractant de silenciar les veus de persones que detenen de forma il·legal. Durant el primer any de la seva detenció, molts dels detinguts de Guantánamo no tenien accés a paper i bolígraf, pel que escrivien estrofes en vasos de poliestirè, que passaven d'una cel·la a una altra. A partir de 2002, es va proporcionar material per escriure a alguns d'ells. Tanmateix, és possible que gran part de la seva obra mai no surti a la llum, ja que l'exèrcit nord-americà es nega a permetre la seva divulgació fora del camp, al·legant que aquesta poesia "suposa un perill especial" per a la seguretat nacional a causa del seu "contingut i format". En aquesta recent compilació de poesia es recullen els pensaments i sentiments dels detinguts de Guantánamo amb les seves pròpies paraules.
Llegir els poemes...
Descarregar el cartell...
Acte gratuït
Dissabte, 5 d'abril de 2008, a les 18:30h.
c/ Corró (darrera de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers)
Intervindran:
Albert Benzekry
Nor-eddine Ben Zerrouk
Francesc Circuns
Ivette Nadal
Esteve Plantada
|
|
|
Dimecres 5 fins al dimecres 12 de març de 2008
ACTES AL CENTRE CÍVIC PLA D' EN BOET: C/ Juan Sebastián Elcano, 6 de Mataró
Organitza: Amnistia Internacional Maresme |
Actes i exposicions per al Dia Internacional de la Dona
Matarò acull l'exposició "Les dones i els drets humans al món" i reflexiona en un col·loqui sobre l'acció que duen a terme a Colòmbia
Amnistia Internacional presenta l'informe "Escoles segures, el dret de cada nena"
Del dia 5 al 12 de març: Exposició "Les dones i els drets humans al món".
1ª planta ( horari centre cívic )
Dia 6 de març: A partir de les 18 h. presentació de l' informe “Escoles segures, el dret de cada nena ” i projecció de 4 documentals il·lustratius.
Tejedoras de esperanza: Defensoras en Colombia
"Tejedoras de Esperanza: defensoras en Colombia" és un documental que explica la història d'Astrid Manrique i Yolima Quintero, dues dones extraordinàries, líders de l'Associació colombiana 'Família de Detinguts-Desapareguts'. El vídeo permet a aquestes defensores dels drets humans, explicar-nos amb les seves pròpies paraules, l'empitjorament i crisi dels Drets Humans al seu país, qui és el culpable i com responen amb coratge i esperança. Això és una inspiració que testifica el compromís de dues dones que lluiten per la veritat i la justícia malgrat les amenaces de mort.
També es projectaran:
- Defendiendo mujeres, defendiendo derechos
- Colombia : La tragedia Oculta
- Señorita extraviada
Dilluns 10 de març: 19 h. Sala d'actes - Conferència coloqui “ La Dona en acció pels drets humans, la situació colombiana”
A càrrec de:
- Ana Milena González, Ruta Pacífica de Mujeres
- Amparo Rosa Salas, Campaña Colombiana de Acción contra Minas
- Doris Flórez Anaya, Organización Femenina Popular
- Patty Massip Grup de dones de Amnistia Internacional Catalunya
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Colòmbia és un país immers en una crisi de drets humans permanent. El conflicte armat que fueteja el país des de fa 40 anys enfronta a les forces de seguretat i als paramilitars contra els grups guerrillers, en un cicle interminable de violència que ha produït un nombre ingent de víctimes, civils majoritàriament.
En els últims 20 anys han mort més de 70.000 persones i més de tres milions s'han convertit en internes desplaçades. Entre els grups que més han sofert els abusos es troben les comunitats d'origen africà, indígenes, camperoles i desplaçades, així com els activistes de drets humans, comunitaris i sindicals.
Més informació sobre el treball d'Amnistia Interancional amb els defensors i les defensores de drets human (+...)
Més informació sobre Colòmbia i els drets humans (+...)
Grup d'Amnistia Internacional Maresme
Carrer Gravina ,6 “La Palmera”. 08301 MATARÓ (Barcelona)
maresme@amnistiacatalunya.org
|
|
|
Divendres 7 de març de 2008
12:30 a 14:30 hores.
Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
Organitza: Regidoria de les dones de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat |
Celia Ramón parlarà com a portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya
Xerrada-Col.loqui que versarà sobre “Discriminació i maltractament de la dona en un món globalitzat”
La xerrada es celebrarà en el saló de plens de l’Ajuntament de l’Hospitalet de 12:30h a 14:30h. Amb diferents ponents de la societat civil, els sindicats i partits polítics, es farà un recorregut per la situació de les dones al món en diferents aspectes com la violència intrafamiliar, en situació de conflicte, els assassinats impunes de Mèxic o Guatemala i altres discriminacions i abusos.
La violència contra les dones no és exclusiva a cap sistema polític o econòmic i la trobem a totes les societats indistintament de la posició econòmica, raça, religió o cultura de la dona. En temps de pau i en temps de guerra les dones i les nenes son víctimes de violència pel sol fet de ser dones.
La violència contra les dones és universal i les xifres que ho demostren són esfereïdores: Per exemple, 1 de cada 3 dones al món pateix abusos a mans de la seva parella en el transcurs de la seva vida. I el 50 % de les dones assassinades moren a mans de les seves parelles actuals o anteriors.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Sobre la campanya "Prou violència contra les dones" d'Amnistia Internacional.
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat |
|
|
Dijous 13 de març de 2008
19:30 hores
Biblioteca del Pare Miquel, C/ Àngel Guimerà 106, Esplugues de Llobregat
Organitza: Amnistia Internacional Pla de Llobregat |
Patty Massip i Sandra Pla, membres de l'equip de dones d'Amnistia Internacional
Xerrada: "Situació de la dona, immigració i maltractaments"
A Espanya, les dones conformen una població molt heterogènia. A part de les condicions de discriminació que pateixen les dones com a dones, s’agreguen altres factors de discriminació com la nacionalitat, la raça, l'ètnia, la classe social, la discapacitat física o mental, l'orientació sexual, etc.
Són especialment vulnerables:
- dones d’ètnia gitana
- dones amb discapacitat física, psíquica
- dones immigrants sense regularitzar
- dones rurals de zones apartades
- dones amb problemes de drogodependència
La Llei del 2004 sobre Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere va reconèixer per primera vegada l'existència d'aquests col·lectius i per tant el seu dret a un tracte igual al de la resta de dones pel principi de no discriminació davant la llei. No obstant això persisteixen normes, pràctiques i traves administratives en l'accés d'aquests col·lectius de dones als recursos d'acollida i per a la obtenció d'ajudes econòmiques. La falta d'estudis detallats i dades relacionades amb les condicions de vulnerabilitat d'aquests col·lectius dificulten als poders públics la tasca de protecció dels seus drets humans.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Sobre la campanya "Prou violència contra les dones" d'Amnistia Internacional.
Més informació: plallobregat@amnistiacatalunya.org |
|
|
Divendres 14 de març de 2008
20:00 hores
Centre d'Entitats l'Escorxador de Vilafranca del Penedès
Organitza: Amnistia Internacional Alt Penedès |
A càrrec de Pep Parés, president d'Amnistia Internacional Catalunya
Amnistia Internacional: com col·laborar i ser activista pels Drets Humans avui
-Es servirà un pica-pica als assistents-
Descobreix com pots col·laborar amb Amnistia Internacional, un moviment de persones activistes voluntàries de tot el món que treballa en la defensa dels drets humans.
És imparcial i independent de qualsevol govern, ideologia política, interès econòmic o creença religiosa. La seva força és la pressió exercida per una opinió pública informada i conscienciada, així com el reconeixement jurídic de la legislació internacional en matèria de drets humans.
Amnistia Internacional vol un món en el que totes les persones gaudeixin de tots els drets proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans. Formen part del moviment internacional més de 2.200.000 membres en més de 140 països i territoris i existeixen m és de 7.800 grups locals de voluntaris en més de 100 països.
Tots els i les activistes d’AI col·laboren i decideixen què defensa i en què treballa Amnistia Internacional a través de les seves estructures democràtiques. T’hi apuntes?
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Amnistia Internernacional Alt Penedès
Carrer de l'Escorxador, 19-21
08720 - Vilafranca del Penedès
altpenedes@amnistiacatalunya.org |
|
|
Divendres 14 de març de 2008
21:00 hores, a l’Auditori de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans
Organitza: Amnistia Internacional Sant Cugat - Cerdanyola del Vallès
E n col·laboració amb Dones per Dones i la Plataforma Aturem la Guerra de Palau-solità i Plegamans |
La violència contra les dones
CINEFÒRUM: “CIUDAD DEL SILENCIO”
Amb la presència de René Luna, de Ciudad Juárez
ENTRADA LLIURE
En els darrers 13 anys, més de 400 dones i nenes han estat assassinades a Ciudad Juárez (Mèxic), i almenys 34 continuen desaparegudes. Un alarmant número d’aquests casos continuen sense resoldre’s i els homicidis no s’han aturat. Les seves morts s’inscriuen en un marc de violència contra les dones i de discriminació per motius de gènere molt generalitzades a Mèxic; a Ciudad Juárez, les víctimes principals del feminicidi són dones joves, en ocasions menors d’edat, d’origen social molt humil, noies de famílies pobres que intenten ajudar les seves famílies treballant a les fàbriques de la frontera, les maquiladores. Enmig de la difícil situació i la desesperació, les mares de Ciudad Juárez van iniciar fa uns anys una campanya que ha trascendit més enllà de les fronteres de Mèxic, amb un missatge clar: volen justícia, no excuses.
Des del grup local d’Amnistia Internacional, en col·laboració amb Dones per Dones i la Plataforma Aturem la Guerra de Palau-solità i Plegamans, volem contribuir a donar a conèixer la situació actual de Ciudad Juárez, emmarcant-la en un context més ampli: el de la lluita contra la violència de gènere. En tot el món, la violència domèstica, el tràfic de dones i nenes per a la prostitució forçada, els matrimonis forçats, la mutilació genital femenina, la manca d’accés a l’educació, la salut i el treball… converteixen la violència de gènere en la violació dels drets humans més universal, invisible i impune que existeix.
Us convidem a assistir a aquest cinefòrum, en el que, després de la projecció de la pel·lícula “Ciudad del silencio”, comptarem amb la presència de René Luna, originari de Ciudad Juárez i membre d’Amnistia Internacional. També, aprofitarem per difondre el cas d’Inés Fernández i Valentina Rosendo, dues noies indígenes de Mèxic víctimes de violació per part de membres de l’exèrcit mexicà, cas en el que hem començat a treballar recentment des del grup local d’AI.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Ateneu de Cerdanyola. Indústria, 38-40, 08290 CERDANYOLA
cerdanyola@amnistiacatalunya.org
|
|
|
Dimecres 26 de març de 2008
20:00 hores
Biblioteca Torres i Bages de Vilafranca del Penedès
Organitza: Amnistia Internacional Alt Penedès |
Campanya d'Amnistia Internacional "Prou violència contra les dones"
Gemma Lienas presenta el seu llibre "Atrapada al mirall" on narra una història de maltractament psicològic
En el context de la campanya d’Amnistia Internacional “PROU VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES”, l’escriptora Gemma Lienas presentarà el seu llibre “Atrapada al mirall”, que narra una història de maltractament psicològic. Com diu la contraportada del llibre: La Laura Bellido és una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis anys; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç. Res no fa pensar que una matinada, després d'un romàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf. Quan la Gina, la seva íntima amiga que viu a l'estranger, rep la notícia de la seva mort, té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa; aquesta intuïció inicial va prenent cos quan s'instal·la a Barcelona i aprofundeix en la vida, aparentment estable, de la seva amiga. A partir de les converses amb les persones més properes a la Laura, la Gina comença a descabdellar un fil que la portarà a descobrir una reveladora història que feia anys que la seva amiga mantenia amagada.
Amnistia Internacional denuncia amb la seva campanya "No més violència contra les dones" que de totes les formes de violència cap a les dones, aquella que es comet en l’entorn familiar és la més habitual i generalment la més impune. Les dones de tot el món tenen més probabilitats de ser ferides o mortes pels seus companys o ex companys que per cap altra persona.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Sobre la campanya "Prou violència contra les dones" d'Amnistia Internacional.
Amnistia Internernacional Alt Penedès
Carrer de l'Escorxador, 19-21
08720 - Vilafranca del Penedès
altpenedes@amnistiacatalunya.org |
|
|
Dimecres 26 de març de 2008
19:00 hores
Biblioteca de Viladecans
Av. Josep Tarradellas 16
08840 Viladecans
Participa: Amnistia Internacional Llobregat Sud |
A càrrec de Doris Flórez, representant de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia
Xerrada "Dones, lluita per la pau i els drets humans"
Doris Florez presentarà el seu testimoni com a dona colombiana pertanyent a l'Organización Femenina Popular i debatrà sobre quines són les condicions d'aquest moviment pacífic després de la projecció del documental "Movimiento social de Mujeres contra la guerra".
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Correu electrònic: b.viladecans@diba.es
Telèfon: 936 374 090 |
|
|
Diumenge 17 de febrer de 2008
Durant la cursa - Gavà

Organitza: Amnistia Internacional Llobregat Sud |
Corre, uneix-te a la defensa dels drets humans
Saps a què es juga a la Xina? Durant la cursa de Gavà ho descobriràs
El 8 d'agost de 2008 comencen a Pequí els XXIX Jocs Olímpics. Durant la campanya per promoure la candidatura del seu país com a seu de les Olimpíades de 2008, les autoritats xineses van declarar que la situació dels drets humans a la Xina milloraria si s'escollia la capital com a seu dels Jocs.
Per a què la Xina pugui deixar un llegat positiu i que prevalgui és essencial que millori l'actuació a l'esfera dels drets humans pel que fa a la pena de mort, la protecció del col·lectiu d'activistes dels drets humans i la llibertat d'expressió dels mitjans de comunicació, inclòs Internet, així com que procedeixi a abolir el sistema de “reeducació per treball” , un tipus de detenció imposada per la policia sense càrrecs durant períodes de temps de fins a quatre anys. |
|
|
Del dilluns 18 al divendres 22 de febrer
Hora: xerrades a les 13:30 hores. Exposició tot el dia
Campus Ciutadella de la UPF
Organitza: Amnistia Internacional UPF
 |
Una exposició de bones notícies i vàries xerrades divulgaran les denúncies d'AI entre la comunitat universitària
Semana dels drets humans
a la Universitat Pompeu Fabra
El grup universitari de la Pompeu Fabra ha organitzat per a la setmana del 18 al 25 de febrer unes jornades dedicades a la divulgació dels Drets Humans i la tasca d'Amnistia Internacional.
EXPOSICIÓ DE BONES NOTÍCIES: QUÈ HEM ACONSEGUIT?
De dilluns a divendres al Pati de Roger de Llúria.
Aquesta exposició consta de diferents plafons en els quals s'exposen alguns temes crucials pels quals Amnistia Internacional ha treballat i en els que ha aconseguit bons resultats després de l'acció. Els temes i casos que apareixen a l'exposició descriuen breument les principals preocupacions de l'organització i són, entre d'altres:
- La violència contra les dones, il·lustrat amb el cas de Wangari Maathay,
- Armes sota control junt amb la Campanya Un milió de rostres,
- Casos de justícia internacional com el de Pinochet i Thomas Lubanga
- I altres temes com els Drets Econòmics, Socials i Culturals exemplificats amb els desallotjaments de La Vigatana (Guinea Equatorial) i Jerusalem Oriental.
Amb aquests plafons es pretén reconèixer la tasca de tantes persones voluntàries que han treballat per aquests i molts altres casos resolts, incentivar la seva continuació, així com mostrar que les accions individuals produeixen resultats positius per tal d'animar altres persones a seguir actuant.
XERRADA - QUÈ ESTÀ PASSANT A DARFUR? LES CAUSES DEL CONFLICTE SUDANÈS.
Quan: dimarts 19 de febrer de 13:30 hores fins a les 14:45.
On: Aula 40.004 (edifici Roger de LLúria, del campus de la Ciutadella de la UPF)
Alejandro Pozo, investigador sobre pau i conflictes en el Centre d'Estudis per a la Pau J.M.Delàs, de Justícia i Pau, ha realitzat estudis de camp en diversos contexts de conflicte armat i va treballar amb una altra organització en Darfur a l'estiu de 2007, com a coordinador d'un projecte humanitari.
La xerrada que tractarà de condensar les causes del conflicte i la situació actual, es complementarà amb la projecció del documental "Darfur, cridant a la consciència", un documental que recull l'experiència personal de Mohamed, jove fur, que va gravar durant mesos noves proves del genocidi del seu poble, a fi de mostrar la situació actual del seu país. Denuncia les violacions dels drets humans per part del governs sudanès a Darfur.
En el vídeo, una nena de 13 anys cridada Asma Mohamed explica com va ser violada per tres homes de l'Exèrcit del Sudan quan va anar al pou a per aigua. Asma plora davant de la càmera quan recorda com li va fer mal durant dies i la humiliació que ha sofert. “A qui li interessem?”, es pregunta protegit per l'anonimat un xeic de la tribu dels Fur: “El que estan fent amb nosaltres, vostès l'anomenen neteja ètnica”.
Més informació sobre Sudan:
NOTÍCIA: 16 de setembre: 4t Dia Global per Darfur a tot el món (16-set-2007)
XERRADA - COLÒMBIA VISTA PER LA RUTA PACÍFICA, TESTIMONI DIRECTE DE LES DONES EN EL CONFLICTE
Quan: dijous 21 de febrer de 13:30 hores fins a les 14:30.
On: Aula 40.004 20.023 (edifici Jaume I, del campus de la Ciutadella de la UPF).
La Ruta Pacífica de les Dones de Colòmbia és una iniciativa que sorgeix el 1996 com a resposta davant d'un conflicte armat que afecta directament i de manera brutal a la població civil i de forma especialment alarmant a les dones.
És un moviment que integra més de 350 organitzacions de dones i que s'autodefineix com a pacífic i feminista. Dos adjectius que el converteixen en una alternativa realment interessant en un marc on molts aposten per la via armada i en una societat altament patriarcal.
CERQUEM EL TEU SUPORT! - SAPS QUÈ ES JUGA A LA XINA? SIGNA CONTRA LA PENA DE MORT, LA TORTURA, ELS DESSALLOTJAMENTS I PER MOLTS ALTRES DRETS HUMANS.
En el marc de les xerrades, tant dimarts com dijous el grup universitari de la UPF disposarà de fulls de signatures per adherirse a la campanya d'Amnistia Internacional: Saps què es juga a la Xina?
Quan queda menys un any perquè comencin a Pequín els Jocs Olímpics, moltes persones de dins i fora de la Xina estan començant a mirar cap al futur per determinar el probable llegat dels Jocs per als drets humans a la Xina. Encara que s'han fet avenços en àrees limitades -a saber, la reforma del sistema de pena de mort i major llibertat d'informació per al periodisme estranger a la Xina-, AI tem que aquest progrés es vegi entristit pels aspectes negatius que es mantenen -en particular, la creixent repressió exercida contra l'activisme de drets humans i el periodisme xinesos, així com la persistència de la "reeducació pel treball|feina " i d'altres formes de detenció sense judici.
Tant a la Xina com a la resta del món, moltes persones tenen grans esperances de progrés en la situació dels drets humans com a conseqüència dels Jocs Olímpics. Tanmateix, la imatge de les Olimpíades continua veient-se entelada per constants informes sobre "arrest domiciliari", tortura o judicis injusts d'activistes xinesos i sobre ampliació dels sistemes de detenció sense judic a Pequín en el marc d'una operació de " neteja" de la ciutat de cara a agost de 2008.
Més informació:
www.actuaconamnistia.org/jovenes |
|
|
Diumenge 24 de febrer de 2008
12:30 hores, plaça de la Virreina - Barcelona



Organitza: Amnistia Internacional Barcelona |
El grup de Barcelona oferirà un acte simbòlic denunciant les violacions de drets humans a la Xina
Desafiament per a la Xina:
Deixar un llegat positiu dels JJ.OO.
El 8 d'agost de 2008 comencen a Pequí els XXIX Jocs Olímpics. Durant la campanya per promoure la candidatura del seu país com a seu de les Olimpíades de 2008, les autoritats xineses van declarar que la situació dels drets humans a la Xina milloraria si s'escollia la capital com a seu dels Jocs.
Per tal de reclamar que així sigui, el grup de Barcelona serà present al barri de Gràcia de Barcelona el diumenge 24 de febrer . Un grup d'activistes farà una representació simbòlica de les repressions i violacions de drets humans que la Xina manté a pesar de l'esperit olímpic. Membres del grup donaran informació als vianants i recolliran el seu suport.
Amnistia Internacional demana a les autoritats xineses:
- que, com a pas cap a l' abolició total de pena de mort, es deixi d'aplicar a la Xina aquesta terrible pràctica al menys com a càstig a delictes no violents, inclosos els econòmics i els relacionats amb les drogues; i, a més, que es publiquin estadístiques nacionals completes sobre l'aplicació de la pena de mort.
- que es posi fi a la creixent repressió contra l'activisme a favor dels drets humans i el periodisme xinès i que es garanteixi la llibertat d'expressió.
- que sigui abolida la “rehabilitació forçosa per drogues” i altres formes de detenció sense judici.
- que es posi en llibertat de forma immediata i sense condicions a tots els presos de consciència.
PER MÉS INFORMACIÓ I CONTACTE: veure nota de premsa... |
|
|
Dijous 27 de febrer de 2008
Hora: 16:00 hores
Sant Pere més baix 7 2a i 3a planta, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, Barcelona
Organitza: ACSUR Las Segovias
Enviament a ACSUR Las Segovias de la fitxa d’inscripció
adjunta abans del 22 de febrer (places limitades)
Inscripcions |
Amnistia Internacional participa al Seminari d'ACSUR Las Segovias
Dones en situacions de conflicte
25, 26 i 27 de febrer de 2008
A les 16:00 hores del dimecres 27 de febrer, Celia Ramón com a portaveu d'Amnistia Internacional, participarà a la taula rodona amb el Colectiu Maloka i Entrepobles per parlar de les dones en situació de conflicte.
La violència contra les dones és una realitat en el món que existeix i es legitima tant als temps de pau com als temps de guerra. El caràcter sexual és l’eix estructural sobre el qual es sustenta qualsevol mena de violència en contra de les dones, sent la violència sexual una de les formes més extremes i eficaces de control patriarcal, i la més repetida en qualsevol
escenari, cultura i temps.
(...) Reconèixer a les dones únicament com a víctimes de la violència en els conflictes polítics suposa esbiaixar la realitat; també poden participar en moviments polítics i armats, o al contrari ser reconegudes com a agents de construcció de pau. Les negociacions de pau són un procés de què depèn l’estructura social que reconstruirà la convivència, per això és clau la participació de les dones en ell.
Descarregar el programa del seminari...
|
|
|
Dijous 27 de febrer de 2008
Hora: 18:00 hores Rambla Blas Infante, 15 (Seu del Grup de Dones) - Castelldefels
Organitza: Amnistia Internacional Llobregat Sud |
Castelldefels acull una xerrada a càrrec de les colombianes Doris Florez, Amparo Rosa Salas i Ana Milena González
DONES DEFENSORES DELS DRETS HUMANS A COLÒMBIA
- Ana Milena González, Ruta Pacífica de Mujeres
- Amparo Rosa Salas, Campaña Colombiana de Acción contra Minas
- Doris Flórez Anaya, Organización Femenina Popular
Colòmbia és un país immers en una crisi de drets humans permanent. La violència que se'n deriva afecta de manera especial a les dones.
El conflicte armat que fueteja el país des de fa 40 anys enfronta a les forces de seguretat i als paramilitars contra els grups guerrillers, en un cicle interminable de violència que ha produït un nombre ingent de víctimes, civils majoritàriament.
En els últims 20 anys han mort més de 70.000 persones i més de tres milions s'han convertit en internes desplaçades. Entre els grups que més han sofert els abusos es troben les comunitats d'origen africà, indígenes, camperoles i desplaçades, així com els activistes de drets humans, comunitaris i sindicals.
Totes les parts en conflicte han comès violacions sistemàtiques dels drets humans i del Dret Internacional Humanitari, però els paramilitars, en connivència amb l'Exèrcit, són responsables de la majoria dels homicidis de civils, les desaparaciones i els casos de tortura en els últims anys.
La feina de les persones defensores dels drets humans a Colòmbia és difícil i perillosa. El govern de Colòmbia acostuma a desprestigiar-les equiparant la defensa dels drets humans amb el foment del «terrorisme».
Els defensors i les defensores de drets humans són persones que actuen de manera pacífica en la promoció i en la protecció dels drets humans. Gràcies a la tasca que realitzen s'evita que romanguin ocults molts abusos als drets humans. I això els enfronta als desafiaments de governs, elits polítiques, militars i econòmiques. Els defensors i defensores dels drets humans corren, en alguns casos, el risc de ser objecte d'homicidis, detenció arbitrària, denúncies falses, amenaces... Molts se n'han vist obligats a fugir de les seves llars i, en ocasions, del seu país.
La protecció i promoció dels drets fonamentals no és només un imperatiu moral; és la base de la llibertat, la justícia i la pau. Per això, la protecció dels defensors i defensores dels drets humans s'ha convertit, avui més que mai, en una prioritat de la feina d'Amnistia Internacional.
Més informació sobre el treball d'Amnistia Interancional amb els defensors i les defensores de drets human (+...)
Més informació sobre Colòmbia i els drets humans (+...)
|
|
|
Dimecres, 6 de Febrer de 2008
Hora: 20 hores
Entrada gratuïta
CASA DE CULTURA DE GIRONA
C/ Hospital, núm. 6 , 1er Pis- Aula B
– Girona -
Organitza: Amnistia Internacional Girona |
Girona denuncia la situació dels drets humans a Colòmbia
Activistes colombianes per la pau i els drets humans presenten un documental sobre Colombia.
Xerrada - Col·loqui "Tejedoras de esperanza: defensoras en Colombia" a càrrec de:
AMPARO ROSA SALAS
Campanya Colombiana: Acción contra las minas
DORIS FLOREZ
Organización Femenina Popular
"Tejedoras de Esperanza: defensoras en Colombia" és un documental que explica la història d'Astrid Manrique i Yolima Quintero, dues dones extraordinàries, líders de l'Associació colombiana 'Família de Detinguts-Desapareguts'. El vídeo permet a aquestes defensores dels drets humans, explicar-nos amb les seves pròpies paraules, l'empitjorament i crisi dels Drets Humans al seu país, qui és el culpable i com responen amb coratge i esperança. Això és una inspiració que testifica el compromís de dues dones que lluiten per la veritat i la justícia malgrat les amenaces de mort.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Colòmbia és un país immers en una crisi de drets humans permanent. El conflicte armat que fueteja el país des de fa 40 anys enfronta a les forces de seguretat i als paramilitars contra els grups guerrillers, en un cicle interminable de violència que ha produït un nombre ingent de víctimes, civils majoritàriament.
En els últims 20 anys han mort més de 70.000 persones i més de tres milions s'han convertit en internes desplaçades. Entre els grups que més han sofert els abusos es troben les comunitats d'origen africà, indígenes, camperoles i desplaçades, així com els activistes de drets humans, comunitaris i sindicals.
Totes les parts en conflicte han comès violacions sistemàtiques dels drets humans i del Dret Internacional Humanitari, però els paramilitars, en connivència amb l'Exèrcit, són responsables de la majoria dels homicidis de civils, les desaparaciones i els casos de tortura en els últims anys.
La feina de les persones defensores dels drets humans a Colòmbia és difícil i perillosa. El govern de Colòmbia acostuma a desprestigiar-les equiparant la defensa dels drets humans amb el foment del «terrorisme».
Els defensors i les defensores de drets humans són persones que actuen de manera pacífica en la promoció i en la protecció dels drets humans. Gràcies a la tasca que realitzen s'evita que romanguin ocults molts abusos als drets humans. I això els enfronta als desafiaments de governs, elits polítiques, militars i econòmiques. Els defensors i defensores dels drets humans corren, en alguns casos, el risc de ser objecte d'homicidis, detenció arbitrària, denúncies falses, amenaces... Molts se n'han vist obligats a fugir de les seves llars i, en ocasions, del seu país.
La protecció i promoció dels drets fonamentals no és només un imperatiu moral; és la base de la llibertat, la justícia i la pau. Per això, la protecció dels defensors i defensores dels drets humans s'ha convertit, avui més que mai, en una prioritat de la feina d'Amnistia Internacional.
Més informació sobre el treball d'Amnistia Interancional amb els defensors i les defensores de drets human (+...)
Més informació sobre Colòmbia i els drets humans (+...) |
|
|
Diumenge 13 al dimarts 15 de gener de 2008
Xerrades i testimoni de l'expres de Guantànamo RUHAL AHMED
Organitza: Amnistia Internacional Catalunya |
6è aniversari del centre de detenció de Guantánamo
11 de gener de 2008
Testimoni directe de Ruhal Ahmed a Tarragona, Cerdanyola del Vallés i Barcelona
RUHAL AHMED va passar dos anys i mig a Guantánamo, juntament amb els seus amics Asif Iqbal i Shafiq Rasul, tots tres de nacionalitat britànica. Avui en dia, més de dos anys després de ser alliberats sense càrrecs, ningú els ha dit per què els van detenir ni tampoc per què van decidir posar-los en llibertat. La seva història va ser recollida per Michael Winterbottom a la pel·lícula “Camino a Guantánamo”.
Per oferir el seu testimoni directe, Ruhal Ahmed estarà a l'estat espanyol, des de l'11 fins al 20 de gener, passant per València, Madrid, Andalusia i Catalunya.
Diumenge 13 de gener: El Grup de Barcelona organitza un acte al carrer per denunciar el que està succeint a Guantanamo i recollir signatures demanant el tancament del centre de detenció. Una performance il·lustrarà a les 13:00 hores el que està succeint i les denuncies d'Amnistia Internacional.
On: Plaça de la Virreina de Barcelona (Gràcia).
Quan: diumenge 13 de gener de 12:00 a 14:00 hores.
Dilluns 14 de gener: El Grup de Tarragona organitza una xerrada i una roda d'entrevistes del Ruhal Ahmed amb mitjans de comunicació catalans per tal de donar a conèixer el seu cas.
On: Cambra Oficial de Comerç de Tarragona, C/ Pau Casals 17 (edifici emblemàtic a la Rambla Nova de Tarragona)
Quan: dilluns 14 de gener a les 19,30h
Dimarts 15 de gener: El Grup de Cerdanyola i Sant Cugat, amb la col·laboració de la Fundació Autònoma Solidària, organitza un acte amb Ruhal Ahmed a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.
On: Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Quan: dimarts 15 de gener de 2008, a les 17:00 hores
Amnistia Internacional Catalunya (AIC) també oferirà una xerrada a la ciutat de Barcelona amb Ruhal Ahmed a les 20:00 hores al Centre Cívic Convent Sant Agustí.
- Abans, el Pep Parés, president d'AIC, presentarà la "Campanya contra el terror" i el treball que Amnistia Internacional ha desenvolupat sobre Guantánamo.
- Els grups de Cerdanyola i Sant Cugat, de Granollers i de Barcelona presentaran els casos particulars de presos a Guantánamo que han defensat i en els que, alguns, continuaran treballant fins que siguin alliberats o jutjats justament.
6è ANIVERSARI DE GUANTÁNAMO
Aquest proper 11 de gener de 2008 es compleix el sisè aniversari del trasllat dels primers detinguts al centre de detenció de Guantánamo, en el marc de la “guerra contra el terror” iniciada pel govern dels Estats Units. En aquests sis anys, gairebé 800 detinguts han passat per aquest centre, i aproximadament 300 detinguts hi continuen reclosos en el moment actual sense càrrecs ni judici. Estan reclosos en detenció indefinida, sense accès a les seves famílies, amb un accès limitat o inexistent a un advocat, i en condicions de confinament que Amnistia Internacional considera contràries al dret internacional. Les autoritats nord-americanes no els han acusat formalment de cap delicte, ni els han declarat culpables de res, a excepció de l'australià David Hicks; estan en el que s'ha anomenat un “llimb jurídic”.
Un d'aquests casos és el de Fawzi al-Odah, originari de Kuwait, en el que està treballant des del grup local Amnistia Internacional Cerdanyola-Sant Cugat.
En complir-se el sisè aniversari dels primers trasllats a Guantánamo, Amnistia Internacional vol refermar en tot el món la pressió per tancar Guantánamo i per posar fi al programa de detencions secretes del govern dels Estats Units, demanant la llibertat dels detinguts en el marc de la “guerra contra el terror”, a menys que siguin acusats formalment i jutjats conforme a les normes internacionals.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Més informació: nota de premsa i documents adjunts a...
Crueles e inhumanas, las condiciones en Guantànamo
La mayoría de los detenidos de Guantánamo están alojados en condiciones que Amnistía Internacional considera constitutivas de trato cruel, inhumano o degradante en virtud del derecho internacional. La mayor parte de ellos pasan al menos 22 horas al día en total aislamiento y sufren otras formas de privación sensorial. La mayoría llevan recluidos casi seis años sin que existan perspectivas de que se los vaya a juzgar conforme a las normas internacionales, sin acceso directo a sus familias y con un acceso limitado o inexistente a un abogado. Estas condiciones han tenido efectos demoledores sobre la salud física y mental de muchos detenidos.
(...) PROTESTAS PACÍFICAS Nosotros [los detenidos en huelga de hambre] sólo pedimos justicia: que nos traten, como nos prometieron, de acuerdo con las normas de los Convenios de Ginebra [...] mientras estemos recluidos, y que nos juzguen con las debidas garantías por un cargo penal válido o nos dejen libres. Binyam Mohammed al-Habashi (...)
Marco para poner fin a las detenciones ilegales de Estados Unidos
Cerrar Guantánamo plantea enormes desafíos a la comunidad internacional. Sin embargo, es una prisión estadounidense y en última instancia es el gobierno de Estados Unidos el que tiene la responsabilidad de encontrar una solución ajustada al derecho internacional y que no conduzca a nuevas violaciones de derechos humanos. (...)
La vida después de Guantánamo. La suerte corrida por los ex detenidos contra el terror. Casos con nombres y apellidos.
Para muchos detenidos, la liberación de Guantánamo no ha significado el final del sufrimiento. Algunos han sido detenidos a su llegada a su país de origen, y es posible que hayan sufrido torturas o malos tratos. Otros han sido acosados o sometidos al ostracismo a causa de las acusaciones de terrorismo que las autoridades estadounidenses han vertido contra ellos, y a pesar de que no se les han imputado cargos ni se les ha juzgado por ello. Muchos han sufrido problemas físicos y psicológicos a causa de los largos años de reclusión en tan penosas condiciones. Y algunos se han encontrado sumidos en la más absoluta miseria, tras haber perdido sus negocios y empleos. (...)
Datos y cifras
Datos sobre Guantánamo como: ..
Las autoridades estadounidenses han autorizado la liberación o el traslado de aproximadamente la cuarta parte de las personas que continúan recluidas.
Sólo un detenido de Guantánamo ha sido declarado culpable por una comisión militar: en marzo de 2007, David Hicks se declaró culpable de “proporcionar apoyo material al terrorismo” en virtud de un acuerdo previo al juicio que garantizaba su liberación de la custodia de Estados Unidos después de cinco años y el regreso a su país natal, Australia, para cumplir nueve meses de prisión.
Digamos no.
Declaraciones de personalidades sobre Guantánamo como: “Por primera vez en mi vida nuestro país ha abandonado el principio básico de los derechos humanos. [...] Hemos dicho que podemos torturar a los detenidos y privarlos de ser acusados de un delito.” Jimmy Carter, ex presidente de Estados Unidos, 10 de octubre de 2007
Cronologia, poner fin a las detenciones de Estados Unidos:
desde el 2001 al 2007
Nombres de los parlamentarios que han firmado junto a AI para pedir el cierre de Guantánamo
Perfil Ruhal Ahmed
RUHAL AHMED va passar dos anys i mig a Guantánamo, juntament amb els seus amics Asif Iqbal i Shafiq Rasul, tots tres de nacionalitat britànica. Avui en dia, més de dos anys després de ser alliberats sense càrrecs, ningú els ha dit per què els van detenir ni tampoc per què van decidir posar-los en llibertat. La seva història va ser recollida per Michael Winterbottom a la pel·lícula “Camino a Guantánamo”.
Per oferir el seu testimoni directe, Ruhal Ahmed estarà a l'estat espanyol, des de l'11 fins al 20 de gener, passant per València, Madrid, Andalusia i Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|