En una acció realitzada a la Rambla Nova de Tarragona, un dia abans de la celebració del Dia Internacional de la Dona, s'ha demanat a la UE que lluiti contra totes les formes de violència que pateixen les dones i les nenes. En el context de la Campanya de l'organització sobre la Presidència Europea, Amnistia Internacional promou que la Presidència Espanyola impulsi en el marc de la UE avenços en la lluita contra la violència de gènere però sense limitar-se únicament a la violència a mans de les parelles i ex parelles, sinó també totes les seves formes (violència sexual, mutilació genital femenina i l'esclavitud sexual).

Per altra banda, també es demana que l'Observatori Europeu contra la Violència de Gènere, que va promoure el Govern espanyol, abordi totes les formes de violència contra les dones i les nenes; que sigui de caràcter independent, abordi la recollida de dades (magnitud i prevalència de la VCD, recursos d'atenció, nombre de denúncies i resposta institucional, reparació de víctimes, etc); la prevenció, el processament dels autors i la protecció de les víctimes.

A l'acció d'avui s'han recollit més d'un centenar de signatures i ha estat amenitzat pel grup femení de percussió Tambolàs.

Dos dies després  que Barack Obama hagi rebut el premi Nobel de la Pau, Amnistia Internacional demana als Estats Units i a la Xina, com potències mundials que són, que compleixin amb les seves responsabilitats i signin el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics respectivament.

No es pot liderar el món sense respectar els drets humans

Amb aquesta acció a la Rambla Nova Amnistia Internacional es va voler:
- recordar als països més poderosos que tenen l’autoritat i la responsabilitat de governar des del respecte als drets humans i predicar amb l’exemple.
- aconseguir que els Estats Units i la Xina ratifiquin dos dels tractats internacionals de drets humans més significatius i fer que la ciutadania es mobilitzi per exigir-los-ho.

El poder de la teva firma

Amb motiu del dia internacional dels drets humans, Amnistia Internacional es mobilitzà a més de 30 ciutats d’Espanya como Barcelona, Bilbao, Palma de Mallorca, Tenerife, Valladolid, Burgos, Tarragona, Toledo, Sevilla, Santander o Vigo per recollir adhesions amb les que exigir als Estats Units i la Xina que assumeixin les seves responsabilitats en drets humans firmant dos dels tractats de drets humans més significatius.

Aquest 11 de gener s'ha complert el setè aniversari del trasllat dels primers detinguts al centre de detenció de Guantánamo, en el marc de la “guerra contra el terror” iniciada pel govern dels Estats Units. Gairebé 800 detinguts han passat per aquest centre, i aproximadament uns 250 hi continuen reclosos en el moment actual sense càrrecs ni judici, sense accés directe a les seves famílies i amb un accés limitat a assistència lletrada.

Amnistia Internacional va ser una de les primeres organitzacions en demanar el tancament de Guantánamo. A partir del proper 11 de gener activistes de més de 35 països demanen amb la campanya dels “100 dies” al president electe dels Estats Units, Barack Obama, que anunciï una data per al tancament de Guantánamo i que modifiqui la seva política de lluita contra el terrorisme.

Per conèixer de primera mà la situació dels detinguts, Lahcen Ikassrien, que va passar tres anys i mig a Guantánamo, ha estat a Tarragona. Lahcen Ikassrien, de nacionalitat marroquina, va ser detingut prop de Kunduz (Afganistan), en el marc de les operacions militars a l’Afganistan després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. Va ser traslladat a Kandahar, on va ser torturat per soldats nord-americans, i, poc després, a principis de febrer de 2002, va ser traslladat a Guantánamo, encaputxat i tirat al terra d’un avió. Segons el seu testimoni, durant la seva estada a la base, va ser interrogat en almenys quatre ocasions, entre el 2002 i el 2004, per policies i funcionaris espanyols, amb el propòsit de convence’l de col·laborar amb les autoritats espanyoles en la identificació de persones sospitoses de pertànyer a Al Qaeda. Finalment, va ser extraditat a Espanya el 18 de juliol de 2005, i, a l’octubre del 2006, va ser absolt pel Tribunal Suprem.

Seixanta anys desprès de l'aprovació a Nacions Unides, els drets humans continuen essent l'assignatura pendent de molts governs, grups i empreses. Per això, l'IES Pons d'Icart de Tarragona ha celebrat durant una setmana una sèrie d'activitats on els alumnes han conegut la tasca d'Amnistia Internacional i la situació dels drets humans al món.

Els drets de la infància

Durant aquest dies, als passadissos de l'institut ha estat instal·lada una exposició fotogràfica de Carmen Rueda i Amnistia Internacinal on es fa palesa la violació dels drets dels infants al món actual.Postals per aturar l'ablació genital i els nens soldats

Els alumnes han confeccionat postals que han estat enviades a les autoritats per reclamar l'ús de nens soldats a la República Democràtica del Congo i l'ablació genital femenina. Més de 600 postals han estat enviades.

Lectura del manifest

El dia 10 de desembre, un grup d'alumnes del centre van llegir el manifest d'Amnistia Internacional demanant el compromís a governs i grups de respectar la DUDH.

Recaptació de fons per Amnistia Internacional

Més de 300 euros han recollit els alumnes mitjançant les aportacions d'ells mateixos, els pares i els professors. Aquests diners han estats donat a Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional (AI) a Tarragona a realitzat un acte per a donar suport a Pablo Ibar, espanyol condemnat a mort als EUA, i per a demanar a les autoritats de Florida que promoguin la moratòria de les execucions com un primer pas cap a l’abolició total de la pena de mort en aquest Estat nord-americà.

Pablo Ibar va ser acusat en 1994 de l’assassinat de tres persones durant el robatori d’un habitatge a Florida. El Jurat de Broward County no va aconseguir un veredicte unànime i en 1998 el jutge va declarar nul el seu judici. No obstant això, en l’any 2000 va ser condemnat pel triple assassinat arran de la seva suposada aparició en les imatges d’un vídeo del sistema de seguretat de la casa, un fet posat en dubte per l'actual defensa d'Ibar.

El veredicte ha estat apel·lat davant el tribunal, a causa de la inadequada defensa amb que va contar Pablo per part del seu advocat d’ofici. La vista d’aquesta apel·lació, que en cas de prosperar suposaria l’anul·lació del judici i reinici del procés, està prevista per a finals de 2008 o principis de 2009.
 
Durant el migdía, els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona podran signar la petició a les autoritats de Florida i al mateix temps buidar les injeccions "letals" que simbolitzen els tres productes que s'injecten a un condemnat a mort: el tiopental sòdic, el bromur de pancuroni i el clorur de potassi.
 
Cap a l’abolició: un camí imparable

La tendència cap a l’abolició sembla ser ja imparable. A l’actualitat, 92 països han eliminat la pena de mort per a tots els delictes. Altres deu ho han fet només per als delictes comuns, mentre que existeix un grup de 35 Estats als quals es considera “abolicionistes en la pràctica”, al no haver dut a terme execucions en els últims deu anys. Així, el nombre de països abolicionistes en la llei o en la pràctica suma ja 137. No obstant això, 60 països segueixen sent retencionistes i va haver-hi constància d’execucions durant 2007 en 24 d’aquests darrers.

Els casos més recents de països que han abolit la pena de mort de les seves legislacions són Uzbekistan, on es va eliminar para tots els delictes a partir del passat 1 de gener, i Argentina, últim país en abolir la pena de mort en totes les seves lleis al suprimir-la del Codi Militar.

Però malgrat aquesta tendència tan esperançadora, l'informe d’AI “Conta endarrere per a un món sense execucions” detalla que entre 18.311 i 27.562 persones continuen preses en corredors de la mort en tot el món. En el que va d’any, Amnistia Internacional ha tingut notícia d'almenys 227 execucions a l’Iran, de les quals sis s’han aplicat a persones que van cometre delictes quan eren menors d’edat. A més, Aràbia Saudita ha executat fins al moment un mínim de 71 persones, el Japó a 13 condemnats a mort, a l’Irak s’ha aplicat la pena capital almenys a 30 persones, i els EUA ha executat a 24 presos des que es reprenguessin les execucions al maig de 2008, després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs contra la injecció letal.

En 2007 van ser executades almenys 1.252 persones en 24 països i 3.347 van ser condemnades a la pena capital en 51 Estats. El 88% del total de les execucions conegudes en 2007 va tenir lloc en només cinc països: Aràbia Saudí, la Xina, l’Iran, als Estats Units d’América (EUA) i al Pakistan.

Amnistia Internacional ha estat convidada a la presentació del projecte documental i l'edició d'un llibre que porta el nom de "Saharaui, la mirada a l'exili". Durant la presentació, un membre de l'organització va explicar quines són les preocupacions d'Amnistia Internacional al Sàhara occidental. Entre les preocupacions més destacades està la retallada de drets als defensors dels drets humans saharauis, l'ús de la tortura i la impunitat davant les violacions de DDHH en el conflicte.

L'ex- diputada Malalai Joya, en una acte organitzat per Amnistia Internacional i la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau denuncia les morts civils per part dels agents participants al conflicte afganès. Per la polític i defensora dels drets humans, les dones i els nens són els més afectats en un conflicte "que fa molt de temps que dura i on les violacions de drets humans gaudeix d'una total impunitat".

Malalai Joya és una icona de la defensa dels drets humans des del desembre de 2003, quan va ser elegida com a delegada per a la Gran Assemblea tradicional (Loya Jirga) convocada per discutir la nova Constitució. Malalai va protestar en públic contra el domini dels “senyors de la guerra”. El discurs va durar només tres minuts i fou interromput pels assistents amb crits i insults.

Dos anys després, Malalai es va presentar a les eleccions al Parlament i va aconseguir un escó per la província de Farà. Al Parlament va suportar agressions verbals i físiques i fins i tot un diputat va amenaçar en públic de violar-la. L’any 2007 va ser expulsada del parlament. Malalai Joya ha sofert diversos intents d’assassinat.

Amnistia Internacional va atorgar el mes de febrer a la Malalai el premi "International Human Rights Film Award" pel documental que protagonitza "Enemies of the Happiness"

Dies desprès del Dia Mundial Contra la Pena de Mort, activistes d'Amnistia Internacional (AI) han sortit als carrers de Tarragona per demanar a la ciutadania que ajudi a donar suport a una nova resolució de  Nacions Unides que impulsi definitivament una moratòria universal de les execucions, com pas decisiu cap a l’abolició de la pena de mort en tot el món. Amnistia Internacional demana que aquesta nova resolució deplori tota decisió de restaurar la pena de mort, afirmi que la pena de mort vulnera els drets humans i demani respecte a les normes internacionals que protegeixen als condemnats. AI recorda que la pena de mort constitueix una violació del dret a la vida i el dret de tota persona a no ser sotmesa a tractes cruels, inhumans o degradants, ambdós reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, entre altres instruments de dret internacional.

Cap a l’abolició: un camí imparable

La tendència cap a l’abolició sembla ser ja imparable. A l’actualitat, 92 països han eliminat la pena de mort per a tots els delictes. Altres deu ho han fet només per als delictes comuns, mentre que existeix un grup de 35 Estats als quals es considera “abolicionistes en la pràctica”, al no haver dut a terme execucions en els últims deu anys. Així, el nombre de països abolicionistes en la llei o en la pràctica suma ja 137. No obstant això, 60 països segueixen sent retencionistes i va haver-hi constància d’execucions durant 2007 en 24 d’aquests darrers.

Els casos més recents de països que han abolit la pena de mort de les seves legislacions són Uzbekistan, on es va eliminar para tots els delictes a partir del passat 1 de gener, i Argentina, últim país en abolir la pena de mort en totes les seves lleis al suprimir-la del Codi Militar.

Però malgrat aquesta tendència tan esperançadora, l'informe d’AI “Conta endarrere per a un món sense execucions” detalla que entre 18.311 i 27.562 persones continuen preses en corredors de la mort en tot el món. En el que va d’any, Amnistia Internacional ha tingut notícia d'almenys 227 execucions a l’Iran, de les quals sis s’han aplicat a persones que van cometre delictes quan eren menors d’edat. A més, Aràbia Saudí ha executat fins al moment un mínim de 71 persones, el Japó a 13 condemnats a mort, a l’Irak s’ha aplicat la pena capital almenys a 30 persones, i els EUA ha executat a 24 presos des que es reprenguessin les execucions al maig de 2008, després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs contra la injecció letal.

En 2007 van ser executades almenys 1.252 persones en 24 països i 3.347 van ser condemnades a la pena capital en 51 Estats. El 88% del total de les execucions conegudes en 2007 va tenir lloc en només cinc països: Aràbia Saudí, la Xina, l’Iran, als Estats Units d’América (EUA) i al Pakistan.