Pels drets humans en tot el món

El passat dimecres 20 de gener a les 20h30’ al local del Fòrum XXI Molins de Rei un grup de rapsodes i actors locals, dirigits per en Cesc Vives, van dur a terme la lectura dramatitzada de poemes escrits per presos de Guantánamo

Tablas del Daimiel (c) Pilar Goula

És cert que després de ploure creix l’herba?
És cert que neixeran flors  a la primavera?
És cert que les aus  migraran cap a casa?
És cert que el salmó neda contracorrent?
És cert. És clar que és cert. Tot són miracles.
Però, és cert que un dia sortirem de Guantánamo?
És cert que un dia tornarem a la nostra llar?
Hi viatjo en somnis, somio en tornar-hi.
i estar amb els meus fills que són part de mi;
I estar amb la meva esposa i amb els  qui vaig perdre;
I estar amb els meus pares, el cor més tendre de la terra.
Somio tornar a casa, sortir d’aquesta cel•la fosca.
M’escolta, jutge? M’escolta?
Som innocents, no hem comès cap pecat.
Alliberi’m, alliberi’ns, si encara queda justícia i compasió en aquesta terra!   

Osama Abu Kabir

Avui encara hi ha més de 215 persones detingudes a Guantánamo i per elles Amnistia Internacional demana que o bé puguin tenir un judici independent i imparcial -no una comissió militar- o bé siguin alliberats...

Perquè volem fer realitat l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans,el grup d'Amnistia Internacional Pla de Llobregat us va convidar a sentir la paraula d’aquells que hi van ser tancats i que van escriure sobre aquesta presó que menysprea els de dins, però també els de fora, aquells que no es queden en silenci davant d’una presó sense límits, aquells que encara exigeixen la paraula perquè el món no esdevingui un espai insensible al dolor d’aquells que han nascut amb els mateixos drets i dignitat que nosaltres. Només la paraula atura Guantánamo.