Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Xina: les persones transgènere arrisquen les seves vides amb perilloses autocirurgies

Les persones transgènere a la Xina estan fent-se elles mateixes perilloses cirurgies i comprant tractaments hormonals no segurs al mercat negre perquè els resulta gairebé impossible accedir a l'atenció mèdica que necessiten urgentment, ha assenyalt Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe "I need my parents' consent to be myself"- Barriers to gender-affirming treatments for transgender people in China revela que la discriminació i l'estigma generalitzats, els restrictius requisits d'idoneïtat i la manca d'informació aboquen les persones transgènere a buscar tractaments d'afirmació de gènere no regulats i insegurs.

"La Xina està fallant a les persones transgènere. Les lleis i polítiques discriminatòries fan pensar a moltes persones que no tenen més elecció que arriscar la vida fent-se autocirugies summament perilloses i buscar medicació hormonal al mercat negre", afirma Doriane Lau, investigadora sobre la Xina a Amnistia Internacional.

"Les autoritats i la professió mèdica han de deixar de classificar les persones transgènere com a malalts mentals. Cal que els requisits per accedir a cirurgies d'afirmació de gènere deixin de ser tan restrictius, i que se solucioni la manca d'informació relacionada amb temes de salut perquè la gent pugui accedir a l'atenció mèdica que necessita".

La comunitat transgènere a la Xina és pràcticament invisible, i pateix una arrelada discriminació a la família, l'escola, la feina i el sistema de salut. Malgrat les dificultats, 15 persones transgènere de tot el país van estar disposades a compartir les seves experiències amb Amnistia Internacional.

Moltes van parlar del sofriment emocional que els causava el desajustament entre el seu gènere i les seves característiques sexuals.

Zijia*, dona transgènere de 21 anys, va explicar a Amnistia Internacional per què havia començat a hormonar-se: "Estava ansiosa per canviar el meu cos. Em fastiguejaven els meus caràcters sexuals masculins. Els canvis que va produir la medicació van ser molt graduals, però de seguida vaig començar a sentir-me molt millor. Per fi podia començar a ser jo mateixa".

No obstant això, en les entrevistes, Amnistia Internacional va trobar una alarmant manca de coneixements sobre la forma en què les persones transgènere poden accedir a tractaments d'afirmació de gènere en el sistema públic de salut. Això, juntament amb uns requisits d'idoneïtat summament restrictius i discriminatoris, fa que sovint no es doni suport a les persones transgènere per accedir a l'atenció de salut que necessiten.

A la Xina, les persones transgènere són classificades com a "malaltes mentals", i les cirurgies d'afirmació de gènere requereixen el consentiment de la família. Es tracta d'un gran obstacle per accedir a un tractament segur. Per por a ser rebutjades, moltes persones transgènere opten per no dir res a les seves famílies.

Molts altres criteris d'idoneïtat per accedir a cirurgies d'afirmació de gènere -com la solteria o l'absència d'antecedents penals- també suposen obstacls importants per accedir a aquest tractament.

Autocirurgia perillosa

Decebudes amb el sistema de salut, les persones transgènere han fet un pas molt perillós: l'autocirurgia. Dues persones van explicar a Amnistia Internacional les seves experiències traumàtiques. Una d'elles va ser Huiming, que desitjava desesperadament fer coincidir els seus caràcters sexuals masculins amb la seva identitat de gènere femenina des de l'inici de la pubertat.

Huiming*, que té 30 anys, va començar a automedicar-se quan encara estava a la universitat, comprant medicaments hormonals al mercat negre online, però va deixar de fer-ho amb prou feines transcorregut un mes, ja que li provocaven grans canvis d'humor i tenien un gran impacte en la seva salut mental.

Huiming no es va plantejar l'accés a tractaments d'afirmació de gènere en un hospital, ja que temia que la seva família la rebutgés quan els demanés el consentiment. El 2016, va prendre la desesperada decisió d'intentar una autocirurgia.

Huiming va creure que no tenia una altra opció: "Pensava que era un ser anormal. Com podia explicar-li això a la meva família? Vaig sentir felicitat i por. Por perquè sagnava moltíssim, podria haver mort allà mateix. Vaig témer morir com a home, perquè no havia arribat a acabar la meva cirurgia".

La van portar a urgències a l'hospital, on va demanar al metge que mentís a la seva família i els digués que havia sofert un accident. Els seus pares no es van assabentar del desesperat acte de Huiming per eliminar els seus òrgans sexuals masculins. El 2017, Huiming va viatjar a Tailàndia per sotmetre's a una cirurgia d'afirmació de gènere. Abans de partir, l'hi va dir a la seva mare, que la va acceptar tal com és.

Medicació insegura

A causa de les deficiències del sistema de salut, persones transgènere que necessiten urgentment alinear el seu cos amb la identitat de gènere van explicar a Amnistia Internacional que no tenen més remei que recórrer a l'insegur i arriscat mercat negre per aconseguir medicació hormonal.

Això suposa comprar els medicaments a través de xats a les xarxes socials, botigues online i terceres persones a l'estranger, sovint a preus molt superiors als del mercat legal. Cap de les persones transgènere entrevistades per Amnistia Internacional havia tingut accés a l'assessorament de professionals de la medicina quan van començar a prendre aquesta medicació.

En no haver-hi regulació ni cap supervisió, existeix un autèntic perill que els medicaments adquirits al mercat negre siguin insegurs i falsos. Sense conèixer la dosi adequada, els efectes secundaris ni la qualitat de les substàncies, moltes persones transgènere van explicar a Amnistia Internacional que havien experimentat canvis d'humor en diferents graus, que en alguns casos va arribar a la depressió, sense supervisió mèdica ni accés a un professional de la medicina per tractar aquests problemes.

La persones transgènere estaven disposades a arriscar-se a comprar medicació no segura perquè desitjaven fugir del patiment que els ocasionava viure en un cos que no coincidia amb la seva identitat de gènere.

Shanshan*, dona transgènere de 21 anys, natural de Pequín, detestava els seus caràcters sexuals masculins. "La meva principal angoixa és ser un home. De vegades m'he sentit tan malament que he volgut suïcidar-me", va explicar a Amnistia Internacional.

Incapaç de viure amb aquesta angoixa, Shanshan va començar a comprar medicació hormonal al mercat negre.

Manca d'informació adequada

Les persones transgènere entrevistades per Amnistia Internacional no van rebre dels seus metges assessorament ni orientació sobre tractaments d'afirmació de gènere quan van començar a hormonar-se. La informació sobre les opcions de tractament la van aconseguir preguntant a les seves amistats i buscant a Internet. No van considerar que els metges del sistema públic de salut poguessin donar-los suport.

Hi ha pocs centres de salut especialitzats en tractaments d'afirmació de gènere. En tota la Xina només hi ha una clínica multidisciplinària especialitzada en diversos tractaments d'afirmació de gènere. L'equip mèdic multidisciplinari per a casos d'afirmació de gènere va començar a funcionar al setembre de 2018 al Tercer Hospital Universitari de Pequín, i és el primer d'aquest tipus a la Xina.

Les directrius actuals dels professionals de la medicina sobre tractaments d'afirmació de gènere no són adequades. Això, sumat a la manca d'informació adequada, fa que les persones transgènere es trobin amb obstacles importants i dificultats per accedir a l'atenció que necessiten.

Al març de 2019, el govern xinès va acceptar les recomanacions del Consell de Drets Humans de l'ONU de prohibir per llei la discriminació contra les persones LGTBI.

"El govern xinès pot demostrar que es pren de debò la tasca de combatre la discriminació contra la comunitat LGBTI eliminant els obstacles amb què es troben les persones transgènere en intentar accedir a tractaments segurs d'afirmació de gènere", ha afirmat Doriane Lau.

Notas per a periodistes

*Tots els noms s'han modificat per protegir la identitat de les persones entrevistades.