Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Veneçuela: crims de lesa humanitat demanen resposta contundent per part de la justícia internacional

Les execucions extrajudicials selectives, detencions arbitràries i morts i lesions per ús excessiu de la força que ha utilitzat el govern de Nicolás Maduro de forma sistemàtica i generalitzada desde l’any 2017 poden constituir crims de lesa humanitat, ha explicat avui Amnistia Internacional en el seu nou informe Hambre de justicia: crímenes de lesa humanidad en Venezuela sobre els fets ocorreguts a Veneçuela a finals de gener de 2019.

“Com fem desde fa anys, denunciem que a Veneçuela hi ha una política sistemàtica de repressió en contra de persones opositores o qui són percebudes com a tals pel simple fet de protestar, per la qual el govern de Nicolás Maduro haurà de retre comptes davant la justícia internacional”, ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

“Fem una crida urgent a tots els Estats perquè demostrin el seu suport inequívoc a les víctimes d'aquests fets i no deixin impunes aquests crims. La comunitat internacional no pot donar l'esquena a les víctimes d'aquesta crisi sense precedents, tant dins com fora de Veneçuela.”

Els crims de dret internacional i violacions de drets humans comesos al gener van ser duts a terme repetidament a gairebé tot el país, amb un alt nivell d'articulació entre els cossos de seguretat a nivell nacional i estatal. Els fets no van succeir a l'atzar ni de forma aïllada, sinó que van formar part d'un atac prèviament planejat i dirigit per les forces de seguretat en contra de persones identificades o percebudes com a opositores, particularment en zones altament marginalitzades, amb la finalitat de neutralitzar-les o eliminar-les.

Les autoritats de més alt nivell, incloent Nicolás Maduro, estaven al cas d'aquests fets públics i notoris, i no van prendre les mesures necessàries per a impedir-les ni per a investigar-les. Per tant, Amnistia Internacional considera que l'encobriment d'aquests fets i uns altres subseqüents ha estat part de la política de repressió.

A causa de les característiques dels atacs del gener, en termes de la gravetat de les conductes, el nombre de víctimes, l'espai temporal i geogràfic en el qual es van dur a terme a través de la coordinació de diferents forces de seguretat, així com l'existència d'indicis de patrons similars en el 2014 i 2017, Amnistia Internacional considera que a Veneçuela, podrien haver-se comès crims de lesa humanitat, extrem que deu ser determinat per una instància judicial independent i imparcial.

Amnistia Internacional recomana la creació d'una comissió d'iinvestigació en el marc del Consell de Drets Humans de l'ONU durant el seu pròxim període de sessions al juny i juliol de 2019. Així mateix, recomana l'activació de la jurisdicció universal per part d'aquells països genuïnament preocupats per la situació al país, així com la consideració i l'estudi d'aquests fets per part de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional, que manté un examen preliminar sobre Veneçuela desde principis de 2018.

Els probables crims de lesa humanitat que les autoritats han comès no poden quedar impunes, ha dit Erika Guevara Rosas. El greu empitjorament de les condicions de vida, i les violacions sistemàtiques dels drets econòmics, socials i culturals a Veneçuela, continuen afectant la majoria de la població i han obligat més de 3,7 milions de persones a abandonar el país. Pel cap baix, tres milions es troben en altres països d'Amèrica Llatina i el Carib, i moltes d'elles en necessitat de protecció internacional.

“Davant les greus violacions de drets humans, la manca d'accés a medicines i aliments i la violència generalitzada a Veneçuela, hi ha una imperiosa fam de justícia. Els probables crims de lesa humanitat que les autoritats han comès no poden quedar impunes”, ha dit Erika Guevara Rosas.

“Mentre no existeixin camins clars cap a la veritat, la justícia i la reparació, Veneçuela seguirà enfonsada en aquesta gravíssima crisi de drets humans i de repressió que hem observat des de fa temps. El què va passar a inicis de 2019, i més recentment a finals d'abril, és una mostra d'això.”

Informació addicional

Amnistia Internacional va dur a terme una missió de recerca al febrer d'aquest any, en la qual es va entrevistar amb desenes de víctimes de crims de dret internacional i de greus violacions de drets humans comeses, principalment, del 21 al 25 de gener, període en el qual van tenir lloc manifestacions massives en contra del govern de Nicolás Maduro en tot el país.

La recerca demostra també el preocupant gir de la política de repressió del govern de Nicolás Maduro contra els qui s'han manifestat en contra seu, la majoria pertanyents a comunitats d'escassos recursos econòmics.

Del 21 al 25 de gener, en 12 dels 23 estats del país, almenys 47 persones van morir en el marc de les protestes, totes per arma de foc. Almenys 33 d'aquestes persones van morir a les mans d'agents de les forces de l'Estat, i sis van ser assassinats per tercers actuant amb l'aquiescència de les autoritats durant les manifestacions. Onze de les morts van ser execucions extrajudicials, de les quals Amnistia Internacional va documentar en profunditat sis casos, recollits en aquest informe.

Al llarg d'aquests cinc dies, més de 900 persones van ser detingudes de forma arbitrària a pràcticament tots els estats del país. D'aquestes detencions arbitràries, que van incloure menors d'edat, es calcula que aproximadament 770 van passar en un sol dia, el 23 de gener, data en la qual es van convocar manifestacions a tot Veneçuela.

Des de 2014, Amnistia Internacional ha documentat els patrons i la política de repressió del govern de Nicolás Maduro, que inclouen l'ús excessiu de la força en contra de persones manifestants i els tractes cruels, inhumans i la tortura, amb la finalitat de neutralitzar la protesta social. L'organització ha identificat i denunciat els patrons de detencions arbitràries per motius polítics que han ocorregut en tots els anys del govern de Maduro, a través de l'anàlisi de 22 casos emblemàtics, i ha identificat almenys sis presos de consciència.

Amnistia Internacional també ha denunciat més de vuit mil execucions extrajudicials per part de les forces de seguretat entre 2015 i 2017, entre els quals es van documentar en profunditat vuit casos que van donar constància de patrons similars d'atac dirigit contra homes joves en situació de pobresa. Tota aquesta documentació permet a l'organització identificar la naturalesa sistemàtica i generalitzada dels fets de gener de 2019 en contra de la població civil.