Johannesburg.- Amnistia Internacional ha fet públic avui un informe que denuncia el sofriment que pateix el poble de Zimbabue mentre els tres principals partits polítics del país lluiten per formar un govern d'inclusió.  “Cada dia que passa sense una solució política, les condicions de vida de la gent corrent de Zimbabue es fan més i més desesperades”, ha manifestat Simeon Mawanza, expert d'Amnistia Internacional sobre Zimbabue.  L'informe de l'organització, titulat Zimbabwe – Time for Accountability , examina l'impacte de la violència postelectoral en les víctimes i formula recomanacions a totes les parts que participen en les actuals converses polítiques sobre com trencar el cicle de la impunitat que afecta el país des de fa dècades.  “Ens preocupa que els drets humans no estiguin en el centre del procés de negociació. Les negociacions haurien de girar entorn de proporcionar justícia i auxili a les persones, no només a la política. El poble de Zimbabue viu en la corda fluixa i no pot permetre's esperar que la baralla política arribi a la seva fi.”  “Mentre els partits segueixen negociant els detalls polítics, la població més vulnerable corre un perill cada vegada més gran de patir fam extrema. Moltes persones sobreviuen ja a força de fruita silvestre.”  Amnistia Internacional ha advertit que, amb l'arribada de l'estació de les pluges, desenes de milers d'agricultors zimbabuesos que han estat víctimes de la recent onada de violacions de drets humans promoguda per l'Estat afronten una altra temporada agrícola malmesa.  “La comunitat internacional —i concretament els líders de l'Àfrica Meridional— no han de mantenir-se al marge i mirar com el poble de Zimbabue llisca cap a una pobresa i una desesperació cada vegada més profundes mentre els seus líders polítics es barallen.”  “La formació d'un govern d'inclusió és una gran oportunitat per abordar un llegat d'impunitat per les violacions de drets humans que ve des de lluny i crear una nova cultura de respecte a aquests drets”, va manifestar Simeon Mawanza.  La majoria de les víctimes de la violència política procedents de les zones rurals són agricultors de subsistència que tractaven d'alimentar les seves famílies. Amb braços i cames trencats per les pallisses i tortures, no podran conrear les seves terres en la imminent temporada agrícola, cosa que els obliga a dependre de l'ajuda alimentària, possiblement per a la resta de les seves vides.  “Si vam pensar que la situació alimentària a Zimbabue és dolenta ara, esperin fins a finals d'any, quan és probable que la meitat de la població necessiti ajuda”, va afirmar Simeon Mawanza.  Lyn, agricultora de 86 anys, mantenia la seva família amb els aliments que conreava en els seus camps. El juliol va ser agredida per no assistir a les reunions de la Unió Nacional Africana de Zimbabue-Front Patriòtic (ZANU-PF): uns “veterans de guerra” li van causar lesions a l'esquena i li van trencar un braç. Lyn va declarar a Amnistia Internacional: “Ara estic discapacitada. No puc treballar en el camp, vull que em compensin per les lesions. Vull que [els meus agressors] responguin davant la justícia.”  Ningú ha rendit comptes per les greus violacions de drets humans —que inclouen pallisses i tortures— comeses en el context de les eleccions, a pesar que els agressors eren identificables.  La immensa majoria de les víctimes entrevistades per Amnistia Internacional van declarar que coneixien els noms dels seus agressors, que la majoria pertanyien a les forces de seguretat, eren “veterans de guerra” o activistes locals de la ZANU-PF. El fet que els perpetradors ni tan sols tractessin d'ocultar la seva identitat mostra el grau de confiança que tenien que mai haurien de rendir comptes pels seus crims.  Les violacions que es van cometre després de les eleccions de març van ser promogudes per l'Estat i els autors són coneguts. Molts pertanyien a les forces de seguretat i no van fer cap intent d'ocultar la seva identitat. En nombroses ocasions van utilitzar vehicles oficials.  “Des de l'any 2000, el govern de la ZANU-PF ignora les proves de violacions de drets humans, eximint així als autors de qualsevol tipus de rendició de comptes i permetent-los creure que poden seguir actuant. Trencar aquest cicle de violacions ha de ser la màxima prioritat per al nou govern, quan es formi”, va declarar Simeon Mawanza.  “Cal reconèixer els drets de les víctimes a una solució efectiva —el seu dret a una compensació, a conèixer la veritat i a obtenir una satisfacció derivada de veure que els autors compareixen davant la justícia—; això donarà a entendre que la nova Zimbabue no tolerarà que les diferències polítiques es resolguin ‘’amb pallisses i tortures.”