Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Xina: primer aniversari de la repressió uigur a Xinjiang


Nous testimonis reforcen la crida a investigar els disturbis de la regió autònoma del Xinjiang. Amnistia Internacional ha demanat al govern xinès que emprengui una investigació independent sobre els disturbis ocorreguts l’any passat al Xinjiang, després que l'organització hagi obtingut nous testimonis que desperten nous dubtes sobre la versió oficial dels fets.

Un informe que s'ha donat a conèixer avui, “Justice, Justice?: The July 2009 Protests in Xinjiang, China” (PDF en anglès), inclou nous testimonis d’uigurs que van fugir de la Xina després dels esdeveniments ocorreguts a la capital del Xinjiang, Urumchi.

Les persones entrevistades van denunciar l'ús innecessari o excessiu de la força, detencions massives, desaparicions forçades i tortura i maltractaments en detencions tant el 5 de juliol de 2009 com durant la repressió desfermada pel govern amb posterioritat.

La versió oficial deixa massa preguntes sense resposta: Quantes persones van morir realment? Qui les va matar? Com va passar i per què?”, ha declarat Catherine Baber, directora adjunta del Programa per a Àsia i Oceania d'Amnistia Internacional.

Amb motiu de l'aniversari del 5 de juliol, s'ha reforçat la seguretat a la regió, i segons informes s'han imposat restriccions a la llibertat de circulació i d'expressió, així com a organitzacions comunitàries uigurs.

En lloc de sufocar les investigacions, responsabilitzar agitadors externs i crear por, el govern xinès ha d'aprofitar l'aniversari per emprendre una investigació apropiada que inclogui els motius de queixa de la comunitat uigur i que van contribuir als disturbis”, ha afegit Catherine Baber.

Testimonis dels fets del 5 de juliol van confirmar que la protesta contra la inacció del govern davant els homicidis d'obrers uigurs al sud de la Xina va començar pacíficament, no obstant això les forces de seguretat van respondre amb violència. Una dona de 29 anys d'Urumchi va declarar: “ (…) van arribar uns 20 vehicles militars. Les forces de seguretat portaven armes automàtiques i van començar a empènyer els manifestants. La dona va caminar cap a ells. Un policia la va disparar i ella va morir. Va ser espantós, jo estava molt espantada. Llavors tot va ser un caos”.

Els disturbis van esclatar aquella mateixa nit, sobretot a la zona sud (uigur) de la ciutat, i van causar nombrosos morts i ferits. Segons les autoritats xineses, en la violència del 5 de juliol van morir 197 persones, 156 de les quals van ser qualificades de “persones innocents” i incloïen 134 xinesos d'ètnia han, 11 hui, 10 uigurs i un manxú.

Un testimoni de 22 anys explica així el caos i la violència que es van desfermar a Urumchi: “Cap a les 8 de la nit [del 5 de juliol], un grup d'uigurs va passar davant de casa nostra en direcció al sud, destrossant automòbils i altres propietats. Després, uns 30 minuts després, va aparèixer un altre grup d'uigurs. Anaven corrents, perseguits per l'exèrcit. L'exèrcit els va disparar mentre fugien, per l'esquena. Crec que van morir potser unes tres persones a les quals van disparar per l'esquena”.

No és clar si les autoritats estaven preparades per protegir tots els ciutadans i si tenien la preparació i l'equip adequats per controlar la situació sense recórrer a la força letal”, ha afirmat Catherine Baber.

Segons informes, va haver-hi atacs violents a la ciutat durant tota la setmana, i testimonis presencials van declarar a Amnistia Internacional que en alguns casos la policia no va protegir es uigurs que van ser atacats per xinesos d'ètnia han el 7 de juliol.

Xina ha aprovat recentment un paquet de mesures de desenvolupament pel Xinjiang destinat a promoure l'estabilitat social, però Amnistia Internacional demana al govern que porti igualtat i justícia a la regió, i que garanteixi àmplies consultes a la comunitat en totes les activitats futures de planificació i implementació.

“El govern xinès espera estabilitzar la regió invertint diners en el problema, però sense una investigació independent i creïble dels disturbis d'Urumchi i dels motius de queixa subjacents, seguirà havent-hi ressentiment i desconfiança”, ha manifestat Catherine Baber.

Després dels disturbis van ser detingudes més de mil persones i possiblement centenars van ser objecte de desaparició forçosa. Segons les estadístiques oficials, almenys 198 persones han estat condemnades en judicis en els quals, en opinió d'Amnistia Internacional, es van incomplir les normes internacionals d'imparcialitat processal. Se sap que s'han realitzat nou execucions i que hi ha almenys 26 persones condemnades a mort.

Amnistia Internacional demana a la Xina que emprengui una investigació independent i imparcial sobre els abusos contra els drets humans comesos per totes les persones que van participar en els disturbis d'Urumchi, i que es garanteixi un procés judicial transparent per a totes aquelles que siguin enjudiciades pels disturbis, inclosos judicis justos segons les normes internacionals.

Informació relacionada: Video d'una entrevista recent a la líder uigur a l'exil, Rebiya Kaader (subtitulada en castellà)