Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Xina: famílies uigurs de nens i nenes en parador desconegut descriuen l'horror de la separació familiar

© AI

Les famílies exiliades de nens i nenes uigurs internats en "orfenats" estatals a la regió xinesa de Xinjiang descriuen el suplici que suposa la separació en una nova investigació d'Amnistia Internacional publicada avui.

L'organització ha parlat amb pares i mares que han perdut tot contacte amb els seus fills i filles -en alguns casos, de només 5 anys- i no poden tornar a la Xina a causa de l'amenaça de ser enviats a un camp d'internament per a la seva "reeducació".

"La implacable campanya de detencions massives de la Xina a Xinjiang ha imposat a les famílies separades una situació impossible: no es permet que els nens i nenes surtin del país, però els seus progenitors s'enfronten a persecució i detenció arbitrària si intenten tornar al seu lloc d'origen per cuidar-los", ha afirmat Alkan Akad, investigador sobre la Xina d'Amnistia Internacional.

"Els testimonis esgarrifosos dels pares i mares amb qui hem parlat són només la punta de l'iceberg de la magnitud del patiment de les famílies uigurs separades dels seus fills i filles. El govern xinès ha de posar fi a les seves despietades polítiques a Xinjiang i garantir que les famílies poden reunir-se tan aviat com sigui possible sense por de ser enviades a un camp de repressió"

Amnistia Internacional va entrevistar sis famílies uigurs exiliades que resideixen actualment a Austràlia, el Canadà, Itàlia, els Països Baixos i Turquia. Les famílies, que van sortir de la Xina abans de la intensificació de la repressió contra uigurs i altres grups minoritaris musulmans el 2017, no podien imaginar que s'impediria als seus fills i filles reunir-se amb elles.

Es calcula que, des del 2017, almenys un milió de persones han estat detingudes arbitràriament a Xinjiang, als anomenats centres de transformació a través de l'educació o de formació professional, on se les sotmet a diverses formes de tortura i maltractaments, com l'adoctrinament polític i l'assimilació cultural forçada.

"És freqüent que les persones uigurs que viuen a l'estranger tinguin dubtes sobre si parlar públicament sobre els abusos contra els drets humans que pateixenelles i les seves famílies, per por a les repercussions per als seus familiars que són a la Xina. Tot i aquests desafiaments, aquests pares i mares han decidit compartir públicament les seves històries, amb l'esperança que això els ajudi a reunir-se aviat amb els seus fills i filles", ha afirmat Alkan Akad.

Quatre joves emprenen un viatge perillós er arribar a Itàlia

Mihriban Kader i el seu marit Ablikim Memtinin van fugir de Xinjiang a Itàlia el2016 després de patir assetjament per part de la policia i pressions perquè entreguessin els seus passaports.

Van deixar temporalment els seus quatre descendents a cura de l'avi i de l'àvia, però poc després l'àvia va ser internada en un camp, mentre que l'avi va ser interrogat per la policia.

"La resta dels nostres familiars no es van atrevir a fer-se càrrec de la cura dels fills i filles després del que els vapassar al meu pare i la meva mare", va explicar Mihriban a Amnistia Internacional. "Tenien por que també els enviessin a camps".

Els tres de menor edat van ser enviats a un camp d'orfes, instal·lacions creades a tot Xinjiang per allotjar i adoctrinar nens i nenes els pares i mares dels quals han estat internats en camps d'adoctrinament, presons i altres centres de detenció. La filla gran va ser ingressada en un internat amb vigilància i supervisió.

Mihriban i Ablikim no van poder contactar amb ells des d'Itàlia però, al novembre de 2019, van rebre permís del govern italià per portar als seus fills i filles a viure amb ells en aquest país.

Els quatre adolescents -d'entre 12 i 16 anys- van creuar la Xina sols fins a arribar al consolat italià a Xangai, però van ser detinguts per la policia i enviats de tornada a l'orfenat i l'internat.

"Ara els meus fills i filles estan en mans del govern xinès, i no estic segura que pugui tornar a veure'ls en tota la meva vida", va dir Mihriban. "El més dolorós és que, per als meus fills, és com si el seu pare i la seva mare no existissin; com si haguéssim mort i fossin orfes".

“El més dolorós és que, per als meus fills, és com si el seu pare i la seva mare no existissin; com si haguéssim mort i ells fossin orfes

Mihriban Kader i el seu marit van fugir a Itàlia després de patir persecuci per part de els autoritats xineses

Un altre cas és el d'Omer i Meryem Faruh, que van fugir a Turquia a finals de 2016 després d'exigir-los la policia que lliuressin els seus passaports. Van deixar a les dues filles petites, de 5 i 6 anys, amb l'avi i l'àvia, perquè encara no tenien documents de viatge propis. Omer i Meryem van descobrir més tard que els seus familiars havien estat internats en camps, i no han rebut cap informació sobre els seus fills des de llavors.

"No sentim les seves veus des de fa almenys 1.594 dies", va dir Omer a Amnistia Internacional. "La meva dona i jo no fem més que plorar a la nit, intentant ocultar la nostra pena a les nenes que ja són aquí amb nosaltres".

L'accés d'observadors dels drets humans és vital

Alkan Akad ha afirmat: "La tragèdia de la separació familiar a Xinjiang posa de manifest la inhumanitat dels intents de la Xina de controlar i adoctrinar la població uigur i altres grups ètnics musulmans en nom de la lluita contra el terrorisme"?.

"La Xina ha de posar fi a les mesures que restringeixen els drets de totes les minories musulmanes a entrar i sortir lliurement del país. Ha de tancar tots els camps de reeducació de caràcter polític, i posar en llibertat les persones detingudes de forma immediata, incondicional i sense perjudici".

Amnistia Internacional demana al govern dela  Xina que permeti l'accés ple i sense restriccions a Xinjiang de personal expert de l'ONU, investigadors i periodistes independents per investigar què està passant a la regió.

Mentrestant, l'organització insta altres governs a fer el que estigui al seu abast per garantir que les poblacions uigur, kazakh i altres minories ètniques xineses que resideixen als seus respectius països reben ajuda per mirar de localitzar, contactar i reunir-se amb els seus fills i filles.