Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Xina: No més censura a internet

Londres.- Amnistia Internacional ha instat una vegada més les autoritats xineses que posin fi a la censura a internet després que l'empresa d’internet Google expressés avui la seva preocupació pels atacs informàtics contra comptes de correu electrònic d'activistes de drets humans.

 Google afirma que els comptes de correu d'activistes xinesos de drets humans han sofert atacs informàtics i ha demanat una reunió urgent amb les autoritats xineses per parlar de la censura i dels seus plans d'eliminar els filtres del seu motor de recerca a la Xina.

 Com Google, moltes empreses d'internet que operen a la Xina han acceptat fins ara els requisits del govern sobre censura, que inclouen eliminar certs llocs web “conflictius” dels resultats de les cerques.

 "Són summament preocupants els intents d'accedir als comptes de correu electrònic d'activistes de drets humans. No obstant això, Google ha donat un pas en la direcció correcta en l'exposar públicament la seva inquietud pel dret a la intimitat i a la llibertat d'expressió dels seus clients. També és lloable que l'empresa hagi posat en relleu la necessitat que les persones tinguin accés a informació sense censura. Esperem que altres empreses qüestionin també la política de censura del govern de la Xina", ha declarat Roseann Rife, directora adjunta del Programa d'Àsia i Oceania d'Amnistia Internacional.

 ''Ens agradaria que les converses de Google amb les autoritats xineses sobre la censura desemboquin en un internet més obert a la Xina. També és important que Google exposi al govern xinès la seva preocupació per les activitats informàtiques il·legals que s'originen a la Xina", va afegir Rife.

 Amnistia Internacional fa temps que demana a les empreses que operen a la Xina que respectin el dret a la llibertat d'expressió dels usuaris de la web i que no col·laborin amb les autoritats en la censura d'internet i l’autoregulació del flux d'informació.

 La Xina aplica una àmplia política de censura que inclou el filtrat de paraules clau concretes i de temes políticament conflictius, cosa que desemboca en el bloqueig de resultats concrets a internet, així com en el bloqueig total d'un gran nombre de llocs web, inclosos llocs web de drets humans com el d'Amnistia Internacional, que les autoritats consideren políticament conflictius.

 Tant activistes de drets humans com altres persones han estat condemnades a llargues penes de presó per publicar informació a internet.

 El destacat activista de drets humans Liu Xiaobo va ser condemnat a 11 anys de presó pels seus escrits polítics i per la seva participació a Carta 08, una petició publicada a internet en la qual es reclamava la reforma democràtica i el respecte als drets humans a la Xina.

 L’abril de 2005, el periodista xinès Shi Tao Shi Tai va ser condemnat a 10 anys de presó per "facilitar il·legalment secrets d'Estat a entitats estrangeres". Les autoritats xineses van obtenir de Yahoo les seves dades com a titular del seu compte de correu electrònic i les van utilitzar per reunir proves per tal d'acusar-lo formalment.

 "És important que les empreses que gestionen motors de cerca a internet reconeguin que les mesures de censura adoptades a la Xina no beneficien els seus clients ni contribueixen a promoure la llibertat d'expressió ni la llibertat d'informació", va concloure Rife.