Persones uigurs, kazakhs i pertanyents a altres minories ètniques predominantment musulmanes de la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, a la Xina, s'enfronten a empresonament massiu, tortura i persecució sistemàtics organitzats per l'Estat que constitueixen crims de lesa humanitat, segons ha afirmat Amnistia Internacional en la presentació d'un nou informe i la corresponent campanya.
En l'informe de 160 pàgines ‘Like We Were Enemies in a War’: China’s Mass Internment, Torture, and Persecution of Muslims in Xinjiang, l'Equip de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional dóna a conèixer desenes de nous testimonis de persones que van estar detingudes que detallen les mesures extremes que les autoritats xineses vénen prenent des de 2017, fonamentalment per posar fi a les tradicions religioses, les pràctiques culturals i els idiomes locals dels grups ètnics musulmans de la regió. Aquests crims s'han perpetrat contra la població d'ètnia uigur, kazakh, hui, kirguís, uzbeka i tayika amb el pretext de la lluita contra el "terrorisme".
Les autoritats xineses han creat un dels sistemes de vigilància més sofisticats del món i una vasta xarxa amb centenars de tenebrosos centres de "transformació mitjançant l'educació" -de fet, camps d'internament- a tot Xinjiang. En els camps, l'ús de la tortura i altres maltractaments és sistemàtic, i tots els aspectes de la vida diària estan reglamentats en un intent d'inculcar per la força els ideals del Partit Comunista i d'una nació xinesa laica i homogènia.
"Les autoritats xineses han creat un infern distòpic de colpidora magnitud a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang", ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
"La població uigur, kazakh i d'altres minories musulmanes està sotmesa a crims contra la humanitat i altres violacions greus de drets humans que amenacen de fer desaparèixer les seves identitats religioses i culturals".
“Incomptables persones han estat sotmeses a rentat de cervell, tortura i altres tractes degradants en camps d'internament, mentre que milions més viuen atemorits enmig d'un enorme aparell de vigilància”
"La consciència de la humanitat hauria de commoure's en saber que innombrables persones han estat sotmeses a rentat de cervell, tortura i altres tractes degradants en camps d'internament, mentre que milions més viuen atemorides enmig d'un enorme aparell de vigilància".
Empresonament massiu
En l'informe es documenta com des de començaments de 2017 a Xinjiang s'ha detingut un nombre enorme d'homes i dones de minories ètniques predominantment musulmanes. Centenars de milers d'aquestes persones han estat empresonades, i centenars de milers més -una xifra que fins i tot potser arribi al milió o el superi- han estat enviades a camps d'internament.
Absolutament totes les persones a qui Amnistia Internacional va entrevistar -més de 50- havien estat detingudes per alguna conducta que sembla totalment lícita, com posseir un quadre de tema religiós o comunicar-se amb algú de l'estranger. Un funcionari que va participar en detencions massives a finals de 2017 va explicar a l'organització com la policia s'emportava persones de casa seva sense avís previ i les detenia sense el degut procés.
La majoria de les persones supervivents que van parlar amb Amnistia Internacional van ser interrogades primer en comissaries, on van registrar les seves dades biomètriques i metges abans de traslladar-les a un camp. L'interrogatori tenia lloc sovint en "cadires de tigre", unes cadires d'acer amb esposes per a turmells i canells que obliguen la persona interrogada a romandre en doloroses postures corporals. Les pallisses, la privació de somni i l'amuntegament són generalitzats en les comissaries, i les persones entrevistades van dir que durant l'interrogatori i el trasllat les van mantenir encaputxades i amb grillets.
Des del moment en què ingressaven en els camps d'internament, que eren com presons, les vides de les persones detingudes passaven a estar extraordinàriament reglamentades. No tenien intimitat ni autonomia i s'exposaven a durs càstigs -de vegades càstigs col·lectius per a totes les persones que ocupaven una cel·la- per desobediències trivials. Se'ls prohibia parlar lliurement entre si, i se les castigava durament quan responien als guàrdies o altres funcionaris en els seus idioma matern i no en mandarí. Cada activitat de la seva rutina diària estava prefixada i la seva conducta es vigilava i avaluava constantment.
Una dona a la qual van detenir per tenir Whatsapp en el mòbil va dir: [Tots els dies] t'aixecaves a les cinc del matí i havies de fer el llit, que havia de quedar perfecte. Després hi havia una cerimònia d'hissada de bandera i ens prenien jurament. Després anaves al menjador a esmorzar. Després a classe. Després a menjar. Després a classe. Després el sopar. Després una altra classe. I després, a dormir. En la cel·la, cada nit dues persones havien de fer "guàrdia" durant dues hores [vigilant a la resta] [...] No et deixaven ni un minut per a tu. Estaves exhausta".
Durant les primeres setmanes o mesos d'internament, és freqüent que les persones detingudes hagin de romandre en la cel·la assegudes sense moure's o agenollades en la mateixa postura, en total silenci, durant la majoria de les hores de vigília. Passat aquest període, generalment les sotmeten a "educació" forçosa, consistent a adoctrinar-les perquè reneguin de l'islam, renunciïn a parlar en el seu idioma i a realitzar altres pràctiques culturals i estudiïn l'idioma xinès mandarí i la propaganda del Partit Comunista.
A part dels desplaçaments des de i cap als menjadors, classes o interrogatoris, que realitzaven escortades per guàrdies armats, les persones detingudes pràcticament no surten mai de les seves cel·les, i poques vegades veuen la llum del sol ni surten o fan exercici a l'aire lliure.
Tortura sistemàtica
Totes les persones detingudes a qui va entrevistar Amnistia Internacional havien sofert tortura o altres maltractaments, inclòs l'efecte psicològic acumulatiu de la seva deshumanització diària, així com tortura física en forma de cops, descàrregues elèctriques, règim d'aïllament, privació de menjar, aigua i somni, exposició a temperatures extremadament fredes i ús abusiu d'instruments de coerció, inclosos instruments de tortura com les cadires de tigre, on algunes persones van dir haver estat assegudes durant 24 hores o més.
Una dona d'edat a qui van castigar per defensar a una companya de cel·la va dir que la van portar a una habitació petita, fosca, freda i sense finestres, li van posar esposes en mans i peus i la van obligar a passar tres dies seguits asseguda en una cadira de tigre.
Dues persones que van estar detingudes van dir que les havien obligat a portar uns grillets, a una d'elles durant tot un any. Unes altres van explicar que els havien aplicat descàrregues elèctriques o les havien ruixat amb esprais de pebre.
Altres van afirmar que les havien torturat nombroses vegades, mentre que a unes altres les havien obligat a veure com torturavenles seves companyes de cel·la. Amnistia Internacional va saber del cas d'un detingut que es creu que va morir a conseqüència d'haver romàs immobilitzat en una cadira de tigre, davant dels seus companys de cel·la, durant 72 hores, fent-se les seves necessitats damunt.
Estat de vigilància
Tant dins com fora dels camps la població musulmana de Xinjiang és de les més vigilades del món.
Totes les persones que surten en llibertat d'un camp estan durant almenys diversos mesos sotmeses a vigilància electrònica i personal gairebé constant, incloses invasives "estades?" als seus domicilis per part de quadres governamentals, que les controlen i informen de qualsevol conducta "sospitosa", que pot anar des d'una pràctica religiosa pacífica a l'ús d'un programari de comunicacions no autoritzat (com una VPN o Whatsapp), passant pel consum de quantitats "inusuals" de combustible o electricitat.
Els qui han quedat en llibertat també tenen molt restringida la seva llibertat de circulació, perquè hi ha un nombre enorme d'agents de les forces de seguretat patrullant els carrers i en milers de llocs de control, coneguts amb l'eufemisme de "comissaries de proximitat".
Persecució religiosa
Les persones musulmanes no tenen llibertat per practicar la seva religió a Xinjiang. Desenes d'homes i dones musulmans van explicar a Amnistia Internacional que les autoritats xineses de la regió mostraven una extraordinària hostilitat cap a la fe islàmica. S'han considerat "radicals"? pràctiques religioses i culturals bàsiques, i això s'ha utilitzat com a motiu de detenció.
Com a conseqüència, la majoria de la gent ha deixat de resar o mostrar signes externs d'observança de l'islam, inclosos aspectes com la indumentària, la cura personal i fins i tot les formes de parlar. "Ja no podíem dir as-salamu-alaykum [salutació típica de moltes cultures islàmiques, que significa "la pau sigui amb tu" ] [...]", va explicar un home a Amnistia Internacional. Alcorans, catifes d'oració i altres articles religiosos estan prohibits en la pràctica.
Persones que havien estat quadres governamentals xinesos van descriure a Amnistia Internacional com irrompien a les cases de la gent per confiscar aquest tipus d'articles. "Els dèiem que llevessin les fotos [de mesquites] i posessin banderes [de la Xina]", explicaven.
Les persones entrevistades per Amnistia Internacional van explicar que, a tot Xinjiang, mesquites, santuaris, tombes i altres llocs religiosos i culturals s'havien demolit o reconvertit per a un altre ús sistemàticament.
Encobriment massiu
El govern xinès ha realitzat un esforç terrible per encobrir les violacions del dret internacional dels drets humans en Xinjiang. Les autoritats amenacen, detenen i maltracten a qui denuncia la situació.
Es desconeix la sort de centenars de milers de persones detingudes. És possible que moltes continuïn detingudes en els camps. A altres les han condemnat a llargues penes de presó. Les estadístiques oficials de la Xina mostren augments significatius de les condemnes a presó i les imatges de satèl·lit demostren una important activitat de construcció de presons a Xinjiang des de 2017. Unes altres han passat a situacions de treball forçós o obligatori.
"La Xina ha de desmantellar immediatament els camps d'internament, posar en llibertat a les persones detingudes arbitràriament tant allà com a les presons i posar fi als atacs sistemàtics contra la població musulmana a Xinjiang", ha declarat Agnès Callamard.
"La comunitat internacional ha d'alçar la veu i actuar a l'uníson per acabar amb aquesta aberració d'una vegada per sempre. L'ONU ha d'establir i enviar urgentment un mecanisme d'investigació independent perquè els presumptes responsables de crims de dret internacional rendeixin comptes".