Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

La Xina intensifica la persecució d'activistes pel 30è aniversari de la repressió de Tiananmen

Fu Hailu © Particular

Les autoritats xineses han de posar fi a la persecució dels qui miren de commemorar a les víctimes de la repressió de Tiananmen del 1989, ha afirmat Amnistia Internacional a pocs dies del 30 aniversari de la matança.

Al llarg de les últimes setmanes la policia ha detingut, sota arrest domiciliari, o bé ha amenaçat, desenes d'activistes que intenten commemorar l'aniversari del 4 de juny, així com familiars de persones que van morir a Tiananmen.

El 3 i 4 de juny de 1989, centenars, si no milers de civils i manifestants desarmats. van morir a la plaça de Tiananmen de Pequín i als seus voltants quan l'exèrcit va obrir foc per reprimir les protestes generalitzades que demanaven reformes polítiques.

"Trenta anys després de la matança de Tiananmen, el mínim que mereixen les víctimes i els seus familiars és justícia. No obstant això, el president Xi segueix amb la mateixa i gastada tàctica política de perseguir cruelment els qui busquen la veritat sobre la tragèdia, en un esforç per esborrar de la memòria la repressió del 4 de juny", ha afirmat Roseann Rife, directora d'investigació d'Amnistia Internacional sobre l'Àsia Oriental.

"El govern xinès ha d'acceptar que ni la repressió més intensa esborrarà mai l'horror de la matança massiva perpetrada a la plaça de Tiananmen i els seus voltants. Un primer pas cap a la justícia seria que a la Xina es permetés per fi que la ciutadania, inclosos ancians i ancianes que van perdre als seus fills i filles en la repressió, commemorés les víctimes del 4 de juny".

Censura

Qualsevol referència a la repressió de Tiananmen segueix sent sistemàticament censurada a la Xina. Les persones que intenten recordar les víctimes assumeixen un gran risc personal i tenen moltes probabilitats de ser assetjades o detingudes.

A l'abril, l'activista Chen Bing va ser condemnat a tres anys i mig de presó després de ser declarat culpable, igual que altres tres activistes -Fu Hailu, Luo Fuyu i Zhang Junyong- de "provocar baralles i crear problemes" per la seva peculiar commemoració de l'aniversari de Tiananmen en l'embotellat d'un licor xinès.

El 18 de maig, Deng Chuanbin, activista de Sichuan, va ser posat sota detenció de caràcter penal per "provocar baralles i crear problemes", pel que sembla per una piulada que va publicar en commemoració de les protestes de Tiananmen.

El 20 de maig, la policia va ordenar a Ding Zilin, de 82 anys, el fill dels quals de 17 anys va ser assassinat per les tropes en la repressió del 4 de juny, que abandonés casa seva a Pequín i marxés a la seva ciutat d'origen, Wuxi, a la província de Jiangsu, a més d'1.100 quilòmetres de distància. Es tracta d'una tàctica habitual de les autoritats contra els activistes per silenciar-los durant períodes políticament delicats i reduir les probabilitats que parlin amb els mitjans de comunicació estrangers.

Ding Zilin és una de les fundadores de les Mares de Tiananmen, grup de famílies de víctimes que demanen que s'investigui la matança del 4 de juny. En les últimes setmanes, unes altres persones integrants del grup han estat posades sota vigilància policial.

La persecució dels qui tracten de commemorar públicament el 30 aniversari de la repressió de Tiananmen és la mesura més recent d'un atac més ampli contra l'activisme a la Xina. Sota el mandat del president Xi, les autoritats xineses han delmat les files d'activistes i advocats i advocades de drets humans que exigeixen reformes polítiques i jurídiques. La repressió implacable s'ha caracteritzat per detencions arbitràries i detencions en règim d'incomunicació, així com tortura i altres maltractaments.

"A les persones grans els fills i les filles de les quals van ser assassinats, se'ls acaba el temps per obtenir veritat i justícia. Instem les autoritats xineses al fet que facin el correcte i obrin una investigació oberta i independent sobre la violenta repressió de 1989", ha explicat Roseann Rife.

Amnistia Internacional reitera la seva crida al govern xinès perquè:

- reconegui públicament les violacions de drets humans que es van cometre en la repressió de Tiananmen de 1989;
- obri una investigació oberta i independent i faci retre comptes dels seus actes als responsables de violacions de drets humans;
- proporcioni compensació a les víctimes de la repressió de 1989 i les seves famílies;
- deixi de fustigar i perseguir els qui commemoren les protestes de Tiananmen de 1989 o s'hi expressen i els qui, en general, exerceixen els seus drets humans a la llibertat d'expressió i reunió pacífica.