Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Xile: comandaments de Carabiners han de ser investigats penalment per violacions de drets humans

© AI

La Fiscalia Nacional ha d'assegurar que s'investiguin diversos comandaments estratègics de la policia xilena, Carabiners de Xile, com ara el General Director, el General Sotsdirector i el Director d'Ordre i Seguretat, així com alguns comandaments operatius de la Zona Metropolitana, per la seva possible responsabilitat per les violacions de drets humans comeses durant l'anomenat "esclat social", ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe que publica en el context del primer aniversari de les protestes massives.

A Ojos sobre Chile: Violencia policial y responsabilidad de mando durante el estallido social,, l'organització analitza l'actuació dels oficials carabiners entre el 18 d'octubre i el 30 de novembre de 2019 i conclou que es van cometre greus violacions dels drets humans, incloent-hi el dret a la integritat personal dels manifestants de forma generalitzada, ja que els comandaments estratègics no van prendre totes les mesures necessàries per prevenir-ho.

Si bé aquest fragment temporal es va analitzar per raons metodològiques, es van continuar produint casos d'ús excessiu de la força policial fins a mitjans de març de 2020 -moment en què les manifestacions van aturar-se temporalment per la pandèmia de la Covid-19-. Darrerament, i després de l'activació d'algunes manifestacions a Santiago, es van registrar nous episodis de violència policial, com el del cas d'un jove de 16 anys que va caure d'un pont després de ser empès per un carabiner, qui va ser imputat per homicidi frustrat.

"Els comandaments estratègics de Carabiners van permetre la realització d'actes de tortura i maltractaments a manifestants per considerar-ho un mal necessari per aconseguir dispersar-los fos com fos. Mitjançant ordres tàctiques o omissions deliberades, van donar-se casos tan greus com el de Gustavo Gatica o el de Fabiola Campillai, entre d'altres", explica Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional. "La cadena d'omissions que Amnistia Internacional va identificar al llarg de les rutes institucionals que podrien haver posat fi a les violacions de drets humans per part dels comandaments estratègics de Carabiners, evidència que lluny de ser fets aïllats comesos per funcionaris actuant per compte propi, els actes de violència s'haurien comès en la base d'una política, amb la finalitat de desanimar la protesta social”.

L'ús excessiu de la força i impunitat a l'interior de la institució per violacions dels drets humans comtesses per Carabiners no són exclusives dels fets esdevinguts des d'octubre del 2019, sinó que són part d'un model històric que posa en evidència la necessitat de reforma estructural i profunda de la institució, incloent-hi mecanismes eficients i independents pel control i la rendició de comptes.

Comandaments estratègics o directius
Amnistia Internacional va investigar amb profunditat les violacions del dret de vida i la integritat personal de 12 persones, a través de carpetes d'investigació, expedients judicials, entrevistes amb les víctimes, persones defensores dels drets humans i autoritats, entre elles fiscals a càrrec de les investigacions. A més, l'organització va analitzar més de 200 peces videogràfiques i va realitzar 14 sol·licituds formals d'informació a diferents ministeris, incloent-hi el Ministeri d'Interior.

L'informe posa en evidència que existeixen raons per considerar que almenys el General Director, el General Sotsdirector, i el Director d'Ordre i Seguretat de Carabiners eren conscients de les violacions dels drets humans a través d'informació pública i oficial. Per exemple, informes interns van destapar les reiterades i greus lesions causades diàriament amb la munició disparada amb escopetes o l'ús de llançagranades, entre elles trauma ocular, xifra que va augmentar a 347 casos fins al 30 de novembre.

El març de 2020, segons l'Institut Nacional dels Drets Humans, aquesta xifra augmentava a 460.
Els comandaments estratègics analitzats en l'informe van trigar un mes a limitar l'ús de la munició i mai van arribar a prohibir-la, tot i existir un informe intern que demostrava el seu perill i que els casos de trauma ocular eres superiors als 250. Encara que es va crear una "Plana Major Nacional" per assessorar al Director General, l'estratègia i la planificació de la gestió de les operacions es va mantenir pràcticament sense canvis tot i el desastre. No van modificar els protocols i van dictar ordres vagues i generals, gairebé idèntiques a les anteriors, sense incorporar instruccions específiques per minimitzar el mal.

Durant el període analitzat per Amnistia Internacional, no va haver-hi pràcticament sancions disciplinàries encara que hi havia més de 4.000 denúncies davant de la Fiscalia en contra dels oficials Carabiners. De les 170 sancions anunciades per la institució policial en el mes de juliol del 2020, únicament 16 van suposar la substitució. En dos dels casos amb sancions administratives d'aquest estil, els de Fabiola Campillai i Gustavo Gaticia, la conducta sancionada no va tenir relació amb l'ús de la força. En altres casos, malgrat que els oficials de Carabiners van acceptar la seva responsabilitat en les lesions greus, no van ser sancionats. Aquest fet va permetre que els funcionaris involucrats en les violacions dels drets humans romanguessin en els seus llocs, operant diàriament, i va encoratjar la repetició de violacions a causa de la impunitat imperant en la institució.

"Oficials de Carabiners van reprimir les protestes disparant munició altament lesiva, d'àmplia dispersió i contrària a l'estàndard internacional sobre l'ús de la força. Lluny de prohibir aquestes bales de goma i metall com a part de la munició d'antidisturbis, com s'hauria d'haver fet, van ser disparats de forma descontrolada, sovint amb la intenció de ferir als manifestants, o sabent que era probable que passes", va dir Erika Guevara Rosas.

"Només en el mes d'octubre els Carabiners van disparar més de 104.000 cartutxos d'aquests projectils. El menyspreu per la integritat de les i els manifestants va ocasionar que diàriament noves persones resultessin amb lesions de gravetat, sense importar que moltes d'aquestes conductes podien constituir delictes penals. Aquesta estratègia d'impunitat es va veure afavorida per la manca de traçabilitat de la munició utilitzada, a causa que no quedaven empremtes en l'arma des de la qual es disparava".

Comandaments operatius o tàctics
Alguns comandaments operatius de la Regió Metropolitana, com el Cap de la Zona Metropolitana (STGO1) o el Cap d'Ordre, Control i Intervenció (STGO4), tampoc havien exercit un control sobre els seus subordinats, com era la seva obligació, i van dirigir i coordinar operacions com la del 8 de novembre a Plaça Itàlia, on els oficials de les Forces Especials van disparar les armes de forma indiscriminada i cap a zones corporals d'alta letalitat.

Només en aquesta intervenció, en la que Gustavo Gaticia va quedar cec, va ser comandada pel Prefecte de les Forces Especials (G-1) i els seus subprefectes (G-2 i G-3), es van detonar més de 2.000 cartutxos de 12 projectils cadascun. Operacions com aquestes no eren una excepció, sinó la norma. Amnistia Internacional va identificar que aquest modus operandi es va repetir al llarg del mes i mig analitzat, i que les operacions en la Regió Metropolitana tenien els mateixos oficials, que dia rere dia disparaven de forma injustificada i sense control, i a vegades a través d'estratègies ofensives en contra dels manifestants. Entre els oficials identificats repetidament es troben G-2 i G-3, aquest últim recentment imputat per ser el possible autor de les lesions a Gustavo Gaticia "El fet que aquests comandaments operatius de la Regió Metropolitana dirigissin i coordinessin les operacions, els implica directament en les violacions de drets humans, que hagués encoratjat a la resta dels seus subordinats a operar de la mateixa forma en contra de manifestants", ha afirmat Erika Guevara-Rosas.

Responsabilitat de l’Executiu
Amnistia Internacional considera que la policia en els comandaments estratègics dels Carabiners no haguessin passat si l'administració del president Sebastián Piñera hagués exèrcit un control adequat. Els intents de l'Executiu van ser clarament insuficients i el discurs de suport a la feina del Carabiners va afavorir la continuïtat d'aquesta estratègia. "S'han de delimitar totes les responsabilitats polítiques, administratives i fins i tot penals, fins al màxim nivell, de totes aquelles persones que en la seva posició de garants coneixien o van haver de conèixer la magnitud de les violacions de drets humans i no les van evitar, tot i que van tenir la capacitat i l'obligació de fer-ho." ha afirmat Erika Guevara Rosas.

Per garantir la no-repetició dels fets analitzats en l'informe, no només és necessari que es jutgin totes les persones responsables fins a arribar a la màxima autoritat possible, sinó que a més es reformi la institució de Carabiners. A més a més, és necessari atendre les demandes de la població que van detonar "l'esclat social" a Xile. En aquest sentit, Amnistia Internacional considera que el procés per l'adopció d'una nova Constitució és una oportunitat històrica, on s'han d'aconseguir que els drets econòmics i socials demandats per la població estiguin garantits per totes les persones xilenes, sense discriminació.

"Si alguna cosa va posar en evidència aquesta crisis, és que la institució de Carabiners està obsoleta i necessita adaptar-se a les necessitats de la població, sotmetent al poder civil de manera plena, i exercint les seves funcions des de l'absolut respecte als drets humans, la transparència i la rendició de comptes".

Encara que no forma part de l'informe, Amnistia Internacional també va documentar casos de violacions de drets humans comeses per membres de les Forces Armades, que van ser acusats de nombrosos actes de tortura i altres, o penes cruels, inhumanes o degradants, d'utilitzar munició letal contra manifestants en nombroses ocasions, i de matar tres persones en context de protesta. Les responsabilitats penals per aquestes morts i lesions han de ser aclarides de seguida, de manera imparcial i exhaustiva. "La Fiscalia Nacional i el Poder Judicial tenen una tasca titànica al davant, però clau per al benestar del país: posar fi a la tradició d'impunitat de les violacions de drets humans comeses per Carabiners. La justícia, la veritat i la reparació a les víctimes és el millor remei per a un país ferit", afirma Erika Guevara Rosas.