"És inacceptable que l'Estat xilè persisteixi a portar persones maputxe a judicis que no atorguen les garanties del degut procés, fent ús d'una llei "antiterrorista" reiteradament criticada. En comptes d'estigmatitzar-los i violar els seus drets, les autoritats haurien de prendre mesures decisives per eradicar la discriminació" ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
Durant anys, Amnistia Internacional ha advertit que la llei "antiterrorista" conté normes que violen les garanties del judici just. En aquest context, l'organització va observar els judicis del cas Luchsinger Mackay i del cas per la crema d'una església a Padre las Casas, tots dos portats sota aquesta legislació en contra de persones maputxe.
En el primer cas, la Fiscalia va acusar 11 persones maputxe d'haver incendiat una propietat on va morir el matrimoni Luchsinger Mackay en 2013 (havent-hi ja una altra persona condemnada amb anterioritat). En l'altre cas, es va acusar quatre persones d'haver cremat una església evangèlica el 2016, en un incident on no van resultar persones afectades.
Aquest dimarts 7 d'agost, la Cort d'Apel·lacions de Temuco va confirmar les condemnes de 10 anys i 1 dia contra els germans Pablo i Benito Trangol, com a autors del delicte d'incendi de l'església de Padre Las Cases a la Regió de l'Araucania. Amnistia Internacional lamenta profundament aquesta determinació perquè la Cort d'Apel·lacions tenia la possibilitat de posar remei a la injustícia soferta per aquests dos comuners maputxeas; no obstant això, va decidir mantenir una condemna atorgada després d'un judici injust que no va respectar les garanties mínimes d'un degut procés.
“El més alarmant és que en aquests casos es van produir irregularitats que clarament els converteixen en judicis injustos”Erika Guevara-Rosas, Amnistia Internacional
"És imperatiu investigar a fons aquests crims i portar davant la justícia els responsables; no obstant això, això ha de fer-se sempre respectant el degut procés per assegurar així un judici just, i amb això la dignitat i el dret a la veritat de les víctimes i les seves famílies. L'alarmant és que en tots dos casos observats es van produir irregularitats que clarament els converteixen en judicis injustos, i hi ha raons per pensar que això podria ser per la identitat maputxe de les persones imputades", ha assenyalat Erika Guevara-Rosas.
La Cort Interamericana de Drets Humans ja va condemnar Xile el 2014, a causa de l'aplicació de la llei "antiterrorista" en contra de persones maputxe, en el cas "Norín Catrimán i altres v. Xile". Això, principalment, per haver fet ús prolongat i injustificat de la presó preventiva, per haver utilitzat testimonis anònims com a element principal per condemnar, i per haver utilitzat argumentació discriminatòria i estigmatizant en contra del poble maputxe.
El nou informe d'Amnistia Internacional alerta que Xile no només ha incorregut novament en les mateixes conductes que van motivar aquella condemna, sinó que a més ha comès irregularitats addicionals, com la fustigació cap a alguns advocats defensors, testimonis i familiars dels imputats i la utilització de proves il·legals, i les denúncies que no van ser investigades.
Encara que en alguns d'aquests casos els tribunals intervinents han descartat la qualificació de "terrorista" del delicte, es van utilitzar mecanismes previstos en aquesta llei durant el procés judicial.
"Després de l'anàlisi realitzada podem concloure, sense dubtes, que estem davant de judicis injustos. Instem les autoritats xilenes a prendre mesures per corregir amb rapidesa els errors i evitar situacions similars que posin en descobert la històrica discriminació en contra de persones maputxes", ha explicat Ana Piquer, directora executiva d'Amnistia Internacional Xile.
Amnistia Internacional recomana que les autoritats xilenes adoptin, entre altres, mesures ràpides com:
- Garantir un nou judici just a les persones ja condemnades en tots dos processos judicials: osé Tralcal Coche, Luis Tralcal Quidel, José Peralino Huinca, Benito Trangol Galindo y Pablo Trangol Galindo.
- Modificar les normes constitucionals i legals que fan que els judicis per delictes "terroristes" siguin injustos, incloent una definició de "terrorisme" que es trobi en plena concordança amb el principi de legalitat, la regulació de la presó preventiva, el secret prolongat de la investigació i el recurs a testimonis anònims.
- Adoptar totes les mesures perquè Fiscalies i policies actuïn de manera objectiva i aconsegueixin les proves de manera adequada. A més, s'ha d'investigar exhaustivament les denúncies de les proves obtingudes de manera il·legal i els maltractaments o constrenyiments cap a imputats, advocats o testimonis. Això per evitar que s'introdueixin proves il·legals en els judicis.