Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Xile: Amnistia Internacional denuncia una política d'atacs generalitzats contra manifestants

© REUTERS/Goran Tomasevic

Les forces de seguretat sota el comandament del president Sebastián Piñera -principalment l'Exèrcit i Carabiners (la policia nacional)- estan cometent atacs generalitzats, emprant  la força de manera innecessària i excessiva amb la intenció de danyar i castigar la població que es manifesta. Aquests atacs han deixat fins al moment un balanç de cinc persones mortes i milers de persones torturades, maltractades o greument lesionades, ha assenyalat Amnistia Internacional avui en concloure una missió d'investigació al país.

"La intenció de les forces de seguretat xilenes és clara: lesionar els qui es manifesten per desincentivar la protesta, fins i tot arribant a l'extrem de recórrer a la tortura i violència sexual en contra de manifestants. En comptes de prendre mesures encaminades a frenar la gravíssima crisi de drets humans, les autoritats sota el comandament del president Sebastián Piñera han sostingut la seva política de càstig durant més d'un mes, generant que més persones se sumin a l'aclaparant nombre de víctimes que segueix augmentant fins avui", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

"La responsabilitat penal individual per aquests fets no s'esgota amb el processament de la persona que va estrènyer el gallet. Garantir justícia i no repetició per aquests fets implica sancionar aquells comandaments superiors que, encara amb ple coneixement dels delictes comesos pels funcionaris sota el seu comandament, van ordenar o van tolerar la seva comissió dia rere dia".

Segons l'Institut Nacional de Drets Humans (INDH), almenys cinc persones han mort a mans de les forces de seguretat i més de 2.300 han resultat lesionades, de les quals més de 1.400 presenten ferides per arma de foc i 220 trauma ocular sever. A més, la Fiscalia ha registrat més d'1,100 denúncies per tortura i tractes cruels, inhumans o degradants, així com més de 70 delictes de caràcter sexual comeses per funcionaris públics. Segons xifres de Carabiners, cap funcionari de la institució ha mort i hi ha al voltant d'1,600 ferits, 105 d'ells amb lesions greus.

Les manifestacions a Xile van començar a mitjans d'octubre després de l'augment en la tarifa del transport públic i es van estendre per exigir una societat més justa on l'Estat garanteixi drets com la salut, l'aigua, l'educació de qualitat i la seguretat social, en un país summament desigual.

Amnistia Internacional considera que les violacions de drets humans i crims de dret internacional comesos per agents de les forces de seguretat no són fets aïllats o esporàdics, sinó que responen a un patró consistent en el tipus de violacions i en el modus operandi dut a terme al llarg de tot el país principalment per part de Carabiners. El grau de coordinació requerit per sostenir la repressió violenta de les protestes durant més d'un mes condueix raonablement a pensar en la responsabilitat del comandament al més alt nivell, sigui perquè va ordenar o bé perquè va tolerar la repressió. Aquest extrem, naturalment, ha de ser resolt per una autoritat judicial independent i imparcial.

La decisió del president Piñera de treure l'Exèrcit als carrers després d'imposar l'estat d'emergència va tenir conseqüències catastròfiques. Tant el comandament que va decidir utilitzar a l'Exèrcit per al control de manifestacions amb ús d'armament letal, com aquells oficials que van disparar contra les persones que es manifestaven, i que els van causar la mort o els van ferir de gravetat, han de ser investigats i, de trobar-se proves suficients en contra seva, jutjats per un tribunal independent i imparcial.

Durant i després de l'estat d'emergència, el comandament de Carabiners, així com els seus omandaments superiors, lluny d'exercir un control efectiu amb la finalitat de prevenir o reprimir la comissió d'actes violents per part dels seus subordinats, han permès que aquests segueixin actuant de la mateixa forma, fent que el volum de denúncies de maltractament, tortura, i lesions oculars irreparables contra manifestants sigui constant. La no prevenció d'aquest tipus d'actes, quan es té el deure fer-ho, és una causal de responsabilitat penal individual segons el dret internacional.

Fins al moment, Amnistia Internacional ha documentat 23 casos de violacions de drets humans a les regions de Valparaíso, Tarapacá, Bío-Bío, Antofagasta, Coquimbo, Maule i Araucanía, així com en 11 comunes de la Regió Metropolitana de Santiago ocorreguts entre el 19 d'octubre i l'11 de novembre. Alhora, l'organització ha obtingut evidència de l'ús innecessari i excessiu de la força a través de més de 130 peces audiovisuals i fotogràfiques que van ser validades pel seu equip d'experts en verificació digital, armes i municions.

Crims de dret internacional, greus violacions de drets humans, intencionalitat

Ús letal de la força

Amnistia Internacional ha pogut documentar cinc morts per agents de seguretat durant l'estat d'emergència constitucional que va activar el president Piñera el 19 d'octubre: quatre a  mans de funcionaris de l'Exèrcit i una a mans de carabiners. Dos d'aquestes van ser amb armament militar.

A través de l'anàlisi d'imatges, l'organització ha confirmat que l'exèrcit va usar armament letal de forma indiscriminada contra manifestants desarmats en almenys quatre accions. Es va identificar l'ús de rifles GALIL ACE i FAMAE SG 540 semiautomàtics i pistoles de mà semiautomàtiques amb munició letal. Encara que de forma més puntual, també s'ha identificat personal de la Policia d'Investigacions de Xile (PDI) i de Carabiners disparant munició real. Aquest tipus d'armament està prohibit per a la dispersió de protestes sota els estàndards internacionals.

En un cas, Romario Veloz, equatorià de 26 anys, va morir després que un militar li disparés en el coll, mentre participava en una petita marxa a la ciutat de la Serena. En arribar a un parc de la localitat, l'exèrcit va començar a disparar de forma indiscriminada en contra dels manifestants congregats. Vídeos del moment demostren com Romario estava caminant tranquil·lament amb les mans a les butxaques.

En aquesta mateixa acció, Rolando Robledo, de 41 anys, va quedar ferit en el tórax per un altre tret d'un militar. Va passar diversos dies en coma amb pronòstic greu. D'acord amb testimonis, les autoritats no van auxiliar cap dels dos i l'exèrcit va tornar a disparar en contra dels manifestants mentre intentaven socórrer als ferits.

A Curicó, José Miguel Uribe va morir després que un militar li disparés al tórax. Minuts abans, José Miguel de 25 anys participava en un tall de carrer que joves de la localitat havien posat de manera improvisada per retenir el tràfic com a forma de pressió. Els militars van arribar i de forma sorprenent van disparar en contra de les persones que aquí es trobaven. Segons testimonis, cap uniformat va prestar auxili a José Miguel, malgrat haver vist com es desplomava.

Tortura i maltractaments

Una de les formes més freqüents de lesionar les persones manifestants ha estat a través de maltractaments i, en menor mesura, la tortura, un crim de dret internacional. A més d'un cas de mort per maltractament policial, Amnistia Internacional ha documentat ara com ara tres casos de tortura, incloent tortura sexual.

La mort d'Alex Núñez de 39 anys a mans de carabiners va ser resultat d'un maltractament salvatge. Alex creuava una manifestació per lliurar una comanda a Maipú, Regió Metropolitana de Santiago, quan va ser interceptat per tres carabiners que van llançar-lo a terra i li van donar fortes puntades de peu al cap i tórax. Va morir l'endemà per les conseqüències dels cops en el cap.

Fins al moment, la Fiscalia de Xile ha registrat un total de 16 denúncies per violació o abús sexual a mans de forces de seguretat, com en el cas de Josué Maureira, qui va ser violat amb un bastó quan es trobava en custòdia policial.

Addicionalment, diversos carabiners van lesionar-lo amb un objecte en els glutis, el van colpejar, li van donar puntades de peu, i van insultar-lo per la seva orientació sexual.

En un cas emblemàtic de tortura i maltractaments, carabiners van colpejar brutalment una persona la identitat de la qual es reserva, produint-li la pèrdua irreversible de la visió en un ull, fractura nasal, la luxació d'una espatlla i el trencament de tres costelles amb resultat d'una lesió en un pulmó. Dotze funcionaris van atacar aquesta persona quan es manifestava pacíficament amb una paella i una cullera a la plaça Ñuñoa de Santiago.

Un altre cas va ocórrer en la comuna Illa de Maipo de la Regió Metropolitana, on carabiners van copejar Cristóbal Alexis "Flen", de 30 anys, des del moment de la seva detenció fins al seu alliberament hores més tard. Durant el primer registre de lesions, un oficial de Carabiners va estar present i va impedir que el metge registrés exhaustivament totes les seves lesions, pràctica denunciada a Amnistia Internacional de forma recurrent, i que suposa l'encobriment d'un delicte. Quan Amnistia Internaciona va entrevistar-lo 19 dies després dels fets, "Flen" encara presentava hemorràgia ocular en tots dos ulls i hematomes en diverses parts del cos.

L'organització també va documentar la pràctica dels carabiners i soldats d'atropellar o intentar atropellar manifestants mentre caminaven pel carrer en almenys nou ocasions a les ciutats de Colina, Quilpué, Santiago, Viña del Mar i Valparaíso. D'aquesta manera, un militar va atropellar i va matar Manuel Rebolledo, de 23 anys, a la localitat de Talcahuano.

A més dels casos documentats, Amnistia Internacional va verificar més de 30 peces audiovisuals que demostren que carabiners i militars s'han acarnissat contra civils de forma injustificada i sense raó aparent. Aquesta violència es va cometre d'igual manera contra persones detingudes i sotmeses; per dispersar protestes pacífiques; així com en contra de nens, nenes i adolescents en situació d'indefensió, a les ciutats de Valparaíso, Santiago, Vinya del Mar, Antofagasta i Concepción.

Lesions greus i armes potencialment letals

Malgrat que el dret internacional exigeix que les armes de foc amb munició potencialment letal (amb munició com a perdigons de goma) només siguin utilitzades de forma excepcional per a casos on estigui en perill la vida o integritat d'una persona i de forma que es causi el menor dany possible, Amnistia Internacional ha registrat l'ús constant i inadequat d'escopetes en contextos de protesta.

Addicionalment a un cas de mort per perdigons, l'organització ha documentat 14 casos de danys a la integritat física, set dels quals per lesions oculars irreparables, i ha corroborat gairebé 20 operacions policials d'aquest tipus a través de la verificació d'imatges. Aquesta anàlisi demostra que carabiners (i en menor mesurada l'exèrcit) ha emprat escopetes tipus Benelli M3 i Escorts Aimguard amb munició potencialment letal de forma injustificada, generalitzada, indiscriminada i en molts casos apuntant al capdavant.

Kevin Gómez. de 24 anys, va morir segons l'informe mèdic per una "ferida toràcico-pulmonar producte de múltiples projectils" el 21 d'octubre a la localitat de Coquimbo. D'acord amb testimonis, un militar va disparar Kevin sense intervenir paraula i a curta distància amb una escopeta de perdigons, malgrat que el jove es trobava desarmat.

En un cas, una nena de 15 anys va rebre múltiples perdigons d'un policia que va disparar des d'un cotxe oficial en moviment, mentre aquesta es trobava en una concentració pacífica a la localitat de Cerrillos a la Regió Metropolitana. Els perdigons li van impactar l'ull esquerre, la part frontal del cap, l'espatlla i el coll.

En una altra ocasió, un jove de 24 anys va rebre 18 perdigons d'un tret per un carabiner mentre caminava per un carrer de la capital gravant com actuav la policia. En aquest mateix video s'escolta com reclama als carabiners per haver agredit a un amic seu, quan un oficial respon disparant-li a freci cap a la part superior del seu cos causant-li ferides en ambdues cames, braços, tórax, nas i ull, amb resultat de trauma ocular sever.

Alhora, s'ha corroborat l'ús de gas lacrimògen de manera inadequada i en quantitats alarmants en almenys 11 accions, així com en hospitals, universitats, habitatges i fins i tot col·legis, afectant seriosament nens, nenes, adolescents i altres poblacions que requereixen especial cura. El seu llançament al cos de les persones a curta distància i a través de lanzagranades com els Penn Arms L137-3, ha generat lesions severes, entre les quals d'oculars.

A Natalia Aravena, de 24 anys, un oficial de Carabiners li va disparar sense previ avís una bomba lacrimògena que va impactar el seu ull dret mentre es manifestava de forma pacífica. Natalia forma part de les desenes de persones que han sofert dany ocular sever ja sigui per impacte de bomba lacrimògena o pel canó d'aigua en contextos de manifestació.

També s'ha identificat l'ús de granades de fum que poden ser extremadament tòxiques i estan dissenyades per al seu ús en conflictes armats i, per tant, són inadequades per al control de manifestacions. Aquest supòsit va ocórrer el dia 14 de novembre a Temuco, quan personal mèdic i de rescat va ser atacat amb un canó llança aigües i una granada de fum mentre socorrien persones ferides.

Limitació del treball de persones defensores de drets humans

Durant el mes de crisi a Xile una infinitat de moviments i organitzacions de drets humans han estat atenent persones ferides, vetllant pel respecte de persones detingudes i donant seguiment a casos davant els òrgans de justícia.

No obstant això, en diverses ocasions les autoritats han obstaculitzat la feina d'advocats, defensors de drets humans i personal mèdic, impedint.ne l'accés a comissaries o centres hospitalaris, com va passar a l'Hospital públic d'urgències "Posta Central", on entre els dies 21 i 22 d'octubre es va impedir l'entrada de funcionaris de l'INDH, malgrat haver-hi desenes de ferits a mans d'agents de l'estat. En el mateix sentit, Amnistia Internacional va conèixer casos de persones clpejades o lesionades amb trets de perdigons mentre prestaven primer auxilis, així com activistes i defensors amenaçats per realitzar el seu treball.

En aquest sentit, el 29 d'octubre el funcionari de l'INDH Jorge Ortiz va rebre sis perdigons mentre realitzava la feina de casa d'observació en una manifestació que tenia lloc en una plaça de Santiago juntament amb altres membres del seu equip.Malgrat que tots estaven plenament identificats amb l'uniforme groc de la institució i a la vista de carabiners, un dels oficials va disparar contra Jorge sense cap raó, i sense prestar-li auxili posterior.

"La situació a Xile no pot seguir així. Les autoritats han de vetllar perquè les persones defensores de drets humans i les organitzacions de la societat civil poden seguir fent el seu treball lliurement, sense cap tipus de pressió, amenaça ni represàlia", ha afirmat Ana Piquer, directora executiva d'Amnistia Internacional Xile.

"Lamentablement les violacions ocorregudes durant aquesta crisi no són noves i havien estat reiteradament denunciades per Amnistia Internacional i la resta de la societat civil xilena durant els últims anys. Aquesta tràgica pàgina de la història de Xile ha de servir d'una vegada per sempre per dur a terme les reformes institucionals i estructurals que la societat demanda, com la reforma de la policia o la garantia dels drets socials".

Sobre la base d'aquesta investigació, Amnistia Internacional fa les següents recomanacions preliminars:

1. Les autoritats han d'aturar la repressió de manera urgent, donant ordres precises a les forces de seguretat perquè exerceixin la màxima restricció en l'ús de la força que només  ha de ser aplicada de manera progressiva, proporcional i diferenciada, en línia amb els estàndards internacionals que regeixen la matèria. Les autoritats han de ser molt emfàtiques en l'ús excepcional d'armes letals i aquelles considerades com potencialment letals perquè mai no s'utilitzin com a mitjà de dissuasió i només s'hi recorri de manera puntual i davant d'una amenaça clara i manifesta per a la vida i integritat física dels qui protesten o de funcionaris encarregats de fer complir la llei.

2. Els òrgans de justícia han d'investigar la responsabilitat del comandament en les violacions a drets humans i crims de dret internacional comesos en el context d'aquesta crisi a mans de l'Exèrcit i la policia, d'acord amb l'ordenament jurídic xilè i els estàndards internacionals.

3. Les autoritats han d'assegurar que les legítimes demandes de la població són ateses. S'han de dur a terme de forma urgent les reformes legislatives i de política pública necessàries per garantir de forma efectiva els drets econòmics, socials, culturals i ambientals per a totes les persones, sense discriminació i amb especial atenció a les persones en més situació de desprotecció, així com assegurar un procés participatiu i inclusiu cap a una nova constitució que protegeixi i promogui tots els drets humans.

4. Les autoritats han d'emprendre una reforma seriosa i profunda de la policia. Això inclou revisar el seu marc normatiu amb la intenció de transformar la institució perquè garanteixi que totes les seves actuacions es realitzen alineades amb els drets humans i que la institució compta amb mecanismes estrictes de control i rendició de comptes.