Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Victòria de l'activisme en el Tribunal Europeu de Drets Humans contra la vigilància massiva al Regne Unit

EPA/Andy Rain

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha resolt avui que les lleis britàniques que permeten la vigilància massiva violen el dret a la intimitat i a la llibertat d'expressió.

Els jutges han conclòs que:

  • El règim històric d'intercepció indiscriminada utilitzat per Regne Unit violava tant el dret a la intimitat protegit per l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans com el dret a la llibertat d'expressió, protegit per l'article 10.

  • La intercepció de dades de comunicacions constitueix una violació del dret a la intimitat tan greu com la intercepció de continguts, fet que implica que el règim britànic d'intercepció indiscriminada de dades de comunicacions era il·legal.

  • El règim britànic per autoritzar la intercepció indiscriminada no tenia capacitat per limitar la "interferència" a allò que és "necessari en una societat democràtica".

La sentència forma part d'un litigi de cinc anys de durada contra els amplis i intrusius poders d'espionatge establerts al Regne Unit, revelats per primera vegada pel denunciant d'irregularitats Edward Snowden el 2013.

El litigi va ser emprès per Amnistia Internacional, Liberty, Privacy International i 11 grups més de drets humans i de periodisme -així com dues persones individuals- amb seu a Europa, Àfrica, Àsia i les Amèriques.

Megan Goulding, advocada de Liberty, ha declarat: 

"És una gran victòria per als drets i la llibertat de la població del Regne Unit. Mostra que existeix -i hauria d'existir- un límit a la manera en què els Estats poden espiar la seva ciutadania. Els cossos de policia i els serveis d'intel·ligència necessiten poders de vigilància encoberta per abordar les amenaces a què ens enfrontem avui dia, però el Tribunal ha sentenciat que aquestes amenaces no justifiquen espiar tots els ciutadans i ciutadanes sense unes salvaguardes adequades".

"El nostre govern ha creat un règim de vigilància més extrem que el de qualsevol altra nació democràtica, i ha abandonat els mateixos drets i llibertats que els terroristes volen atacar. El govern pot i ha de proporcionar-nos un sistema efectiu i amb destinataris específics que protegeixi la nostra seguretat i la de les nostres dades, i també els nostres drets fonamentals".

Caroline Wilson Palow, assessora general de Privacy International, ha manifestat:

"La sentència d'avui critica encertadament el règim d'intercepció indiscriminat que utilitza el Regne Unit per atorgar una llibertat excessiva als serveis d'intel·ligència perquè triïn a qui espiar i quan. Confirma que el fet que sigui tècnicament factible interceptar totes les nostres comunicacions personals no significa que sigui legal fer-ho".

"La sentència també reconeix degudament que la recopilació de dades de comunicacions -el qui, què i on de les nostres comunicacions- és igual d'intrusiu que la recopilació del contingut. Això constitueix una millora important i significativa de les salvaguardes de la nostra intimitat".

Lucy Claridge, directora de Litigi Estratègic d'Amnistia Internacional, ha declarat:

"La sentència d'avui representa un important pas endavant en la protecció de la intimitat i la llibertat d'expressió al món. Transmet al govern britànic un enèrgic missatge que el seu ús d'amplis poders de vigilància és abusiu i és contrari als mateixos principis que afirma defensar".

"Això és especialment important per l'amenaça que la vigilància governamental constitueix per als qui treballen en drets humans i periodisme d'investigació, persones que sovint arrisquen la seva pròpia vida per fer-se sentir. Fa tres anys, aquest mateix cas va obligar al Regne Unit a admetre que la seva Prefectura de Comunicacions del Govern havia estat espiant Amnistia: un clar senyal que la nostra feina i les persones amb les quals treballem havien estat en perill".

La sentència encara no és definitiva i encara pot ser recorreguda davant la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans. Alhora, deixa oberta la possibilitat que sigui millorada, ja que no aprofundeix prou en la condemna a la vigilància indiscriminada. Permet als governs nacionals un "ampli marge d'apreciació" a l'hora de decidir si dur a terme intercepció indiscriminada, i dona llum verda a un enorme intercanvi d'informació secreta amb l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americana.

La sentència d'avui

  • L'històric règim d'intercepció indiscriminada utilitzat pel Regne Unit violava el dret a la intimitat consagrat en l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans.
  • Les salvaguardes relatives a la selecció de les persones objecte d'intercepció, la selecció de material interceptat per al seu examen i la supervisió relacionada amb això no són prou sòlides per proporcionar garanties adequades contra els abusos. No obstant això, aixeca la màxima preocupació l'absència d'una supervisió independent sòlida dels encarregats de fer la selecció i dels criteris de recerca utilitzats per filtrar les comunicacions interceptades (par. 346-347).
  • La intercepció de dades de comunicacions constitueix una violació del dret a la intimitat tan greu com la intercepció de continguts, la qual cosa significa que el règim britànic d'intercepció indiscriminada de dades de comunicacions era il·legal, ja que no assolia un equilibri just (par. 357).
  • La intercepció indiscriminada també vulnera el dret a la llibertat d'expressió protegit per l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans (paràgraf 469-500).

Informació complementària sobre el cas

La causa judicial va començar el 2013, després de les revelacions d'Edward Snowden que la Prefectura de Comunicacions del Govern estava interceptant, processant i emmagatzemant en secret dades relatives a comunicacions privades de milions de persones, fins i tot encara que estava clar que aquestes persones no eren d'interès per a finalitats dels serveis d'intel·ligència (el programa Tempora).

Snowden va revelar també que el govern estava accedint a comunicacions i dades recopilades per l'Agència de Seguretat Nacional nord-americana i els serveis d'intel·ligència d'altres països. Tot això estava passant sense el consentiment ni el coneixement públics, sense base legal i sense salvaguardes adequades.

La informació recopilada i emmagatzemada pel govern pot revelar els aspectes més íntims de la vida privada d'una persona: on va, amb qui es posa en contacte, quins llocs d'Internet visita i quan.

El 2014, el tribunal sobre competències indagatòries (Investigatory Powers Tribunal), tribunal britànic de màxim secret que s'ocupa de les demandes contra la Prefectura de Comunicacions del Govern, l'MI5 i l'MI6, va fallar que aquestes pràctiques podien, en principi, complir les obligacions del Regne Unit en matèria de drets humans. Aquesta és la conclusió que es va recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

No obstant això, durant aquests procediments inicials, el tribunal sobre competències indagatòries va concloure que els serveis d'intel·ligència britànics havien espiat il·legalment les comunicacions d'Amnistia Internacional i del Centre de Recursos Jurídics de Sud-àfrica, i que l'intercanvi d'informació secreta britànica amb els Estats Units, mantingut sota un marc jurídic secret, era il·legal fins que es va desvetllar durant els procediments.

Parts en la causa 

Aquesta causa judicial va aplegar tres recursos diferents dels següents grups i persones:

  • La Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), Amnistia Internacional, Bytes for All, l'Associació Canadenca de Llibertats Civils, la Iniciativa Egípcia per als Drets Personals, la Unió Hongaresa per les Llibertats Civils, el Consell Irlandès per a les Llibertats Civils, el Centre de Recursos Jurídics (Sud-àfrica), Liberty i Privacy International.
  • Big Brother Watch, Open Rights Group, English PEN i la Dra. Constanze Kurz.
  • L'Oficina de Periodisme d'Investigació i Alice Ross.