Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Veneçuela: nova evidència contradiu la versió oficial de la mort de Rafael Acosta Arévalo

Imatge: YURI CORTEZ/AFP via Getty Images

En el nou informe, Morir ante un juez: detención arbitraria, desaparición forzada, tortura y muerte de Rafael Acosta Arévalo, Amnistia Internacional publica noves troballes sobre el cas que posen en dubte la versió oficial dels fets i demostren la mortífera política de repressió del govern de Nicolás Maduro per silenciar la dissidència.

Rafael Acosta Arévalo era un capità retirat de la Marina veneçolana que va desaparèixer a Guatire en l'estat de Miranda el 21 de juny de 2019. Amnistia Internacional va obtenir 550 pàgines de l'expedient penal contra dos funcionaris de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) adscrits a la Direcció general de Contrainteligencia Militar (DGCIM) acusats de participar en la seva mort.

"Contràriament al que mostra la investigació penal per part de la justícia veneçolana, Rafael Acosta Arévalo no va morir en un hospital. Va ser desaparegut, torturat i va morir davant d'un jutge. Sobre aquests fets no s'ha fet justícia", va dir Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Rafael Acosta Arévalo va ser desaparegut, torturat i va morir davant d'un jutge

Erika Guevara Rosas, Amnistia Internacional

La informació pública disponible assenyala que Rafael Acosta Arévalo va ser víctima de desaparició forçada des del 21 de juny, fins al 26 de juny, data en què les autoritats veneçolanes van anunciar-ne la detenció. Segons un ofici de l'expedient, els funcionaris de la DGCIM l'haurien portat a un hospital el 28 de juny, però hores després va ser presentat, mentre agonitzava, davant un tribunal militar per imputar-li càrrecs malgrat la seva condició de retir de les Forces Armades.

Amnistia Internacional va esbrinar que Rafael Acosta Arévalo va morir el 28 de juny de 2019 a la sala on es duria a terme l'audiència de presentació, sense rebre atenció mèdica en els moments previs a la seva mort. Aquesta evidència contradiu la versió oficial de les autoritats veneçolanes, els qui van difondre que la víctima havia mort a l'Hospital Militar Vicente Salias després d'haver rebut atenció mèdica.

Amnistia Internacional ha rebut múltiples denúncies de detencions arbitràries i períodes inicials d'incomunicació, així com l'existència de centres de detenció clandestins que pertanyen al Servei Bolivarià d'Intel·ligència Nacional (SEBIN) i a la DGCIM. En aquest cas, malgrat haver-hi poca informació sobre el parador d'Acosta Arévalo en els dies previs a la seva mort, un dels imputats en el cas -adscrit a la DGCIM- va declarar que van traslladar-lo des de Guatire a un "soterrani". Amnistia Internacional exigeix que s'obri una investigació imparcial i independent a càrrec d'una autoritat civil -i no militar- sobre la possibilitat que Rafael Acosta Arévalo hagi estat traslladat a un centre de detenció clandestí, on va ser sotmès a tortura.

Altres troballes de la investigació apunten al fet que els imputats -i posteriorment condemnats- pel cas de Rafael Acosta Arévalo van sostenir versions contradictòries dels fets. Les actes d'investigació no vinculen l'actuació dels condemnats a la mort de la víctima i, a més, se'ls imputa un càrrec que insinua que la mort d'Acosta Arévalo va ser causada accidentalment i que va ser conseqüència de múltiples i serioses lesions que van comprometre els seus pulmons fins al punt de provocar un edema cerebral sever.

"En les 550 pàgines de l'expedient a les quals Amnistia Internacional va tenir accés no s'esmenta la paraula tortura ni una sola vegada, tot i que consten múltiples documents que fan referència a les més de 50 lesions corporals de la víctima i al seu precari estat de salut en arribar davant el tribunal militar que li imputaria càrrecs, set dies després que la seva família denunciés la seva desaparició i l'endemà que les autoritats admetessin que havia estat detingut", va dir Erika Guevara-Rosas.

L'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va dir al juliol de 2020 que: "En [16] casos documentats es feia referència afortes pallisses amb taules, asfíxia amb bosses de plàstic i productes químics, immersió del cap del detingut sota l'aigua, descàrregues elèctriques en les parpelles i violència sexual en forma de descàrregues elèctriques en els genitals. Les persones detingudes també van estar exposades a baixes temperatures i/o llum elèctrica constant, emmanillades i/o amb els ulls embenats durant llargs períodes i sotmeses a amenaces de mort contra elles i els seus familiars".

Amnistia Internacional sosté que els centenars de casos com el de Rafael Acosta Arévalo han de ser investigats per un mecanisme internacional independent que garanteixi justícia, veritat i reparació per a les víctimes de violacions a drets humans i crims de dret internacional, davant la impossibilitat que això passi davant la justícia veneçolana. És d'assenyalar que els casos de detencions arbitràries, desaparicions forçades, tortura, execucions extrajudicials i submissió de civils a processos penals davant la justícia militar a Veneçuela són part d'una política sistemàtica o generalitzada, per la qual cosa han de determinar-se les responsabilitats penals individuals al més alt nivell governamental.

El sistema de justícia veneçolà ha estat qüestionat per prestar-se per a la criminalització de persones dissidents i per avalar les pràctiques de detencions arbitràries i altres crims de dret internacional violacions a drets humans. Per tant, avui més que mai, és necessari que es renovi el mandat de la Missió de Determinació dels Fets creada pel Consell de Drets Humans i que presentarà el seu primer informe aquest mes de setembre. Això, sense descartar altres instàncies internacionals.

"La nova evidència revela la poca confiança que existeix en el sistema de justícia veneçolà per aconseguir la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes de violacions a drets humans. El cas de Rafael Acosta Arévalo exemplifica la necessitat que els mecanismes internacionals assumeixin el lideratge en la recerca de debò, justícia i reparació de les víctimes dels crims de dret internacional i violacions de drets humans a Veneçuela. És imprescindible el suport de la comunitat internacional per enfortir i preservar el funcionament de la Missió de Determinació dels Fets", ha afirmat Erika Guevara-Rosas.