Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Veneçuela: fam, càstig i por, la fórmula de repressió de les autoritats

Caracas

Forces de seguretat veneçolanes sota la línia de comandament de Nicolás Maduro van executar persones, van fer ús excessiu de la força i van detenir-ne arbitràriament centenars, incloent adolescents, en una escalada de la seva política de repressió per controlar la societat veneçolana i castigar particularment habitants de zones populars que van decidir protestar entre els dies 21 al 25 de gener de 2019.

“L'estratègia de control social que tracten d'imposar les autoritats de Nicolás Maduro mitjançant la por i el càstig contra els qui exigeixen un canvi, és repulsiva. El seu govern s'està acarnissant amb la gent més empobrida que diu defensar, però que després assassina, deté i amenaça”, ha explicat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Veneçuela viu des de fa anys una profunda crisi de violacions massives de drets humans, davant l'escassetat d'aliments, medicines, hiperinflació, violència i repressió política, que ha obligat més de 3 milions de persones a fugir del país des del 2015.

Davant d'aquesta realitat desoladora, milers de persones han sortit als carrers a exigir un canvi de govern. Del 21 al 25 de gener, es van registrar nombroses manifestacions, moltes de les quals en zones populars, on les protestes que demanden aquest canvi no havien estat tan visibles com fins ara. Existeix una àmplia presència de grups armats pro Nicolás Maduro (coneguts popularment com a “col·lectius”) en aquests sectors, els habitants dels quals depenen en gran manera dels, actualment limitats, programes de distribució d'aliments bàsics de l'Estat.

En només cinc dies, almenys 41 persones van morir durant aquestes protestes, totes per ferida d'arma de foc. Més de 900 van ser detingudes de forma arbitrària, i només el 23 de gener (dia en què es van convocar manifestacions en tot el país), es van arribar a reportar 770 detencions arbitràries.

En una missió de recerca en els estats Lara, Yaracuy, Vargas i diferents localitats de Caracas, del 31 de gener al 17 de febrer, Amnistia Internacional va parlar amb més de 50 testimonis, i va documentar 15 casos significatius, alguns dels quals serien greus violacions de drets humans i crims de dret internacional. Els resultats d'aquesta recerca seran ampliats en un informe públic pròximament.

Les evidències recaptades en aquestes diferents localitats mostren patrons comuns. Aquestes indiquen que les autoritats estatals van dur a terme execucions extrajudicials selectives com a mètode de control social a través de la Policia Nacional Bolivariana (PNB), principalment de les seves Forces d'Accions Especials (FAES), contra persones que van participar d'alguna forma en les protestes. Les zones populars de Caracas i altres localitats del país van ser especialment afectades i estigmatitzades, registrant el major nombre de víctimes mortals, les quals després van ser presentades com a “delinqüents” morts en enfrontaments amb les autoritats.


Execucions extrajudicials

Amnistia Internacional va documentar sis execucions extrajudicials a les mans de les FAES en diverses localitats del país, totes amb un modus operandi similar. En tots els casos, les víctimes tenien algun vincle amb les protestes en dies anteriors i les denúncies d'alguns d'ells contra Nicolás Maduro s'havien tornat virals en xarxes socials.

Les sis víctimes eren homes joves a qui les autoritats van presentar públicament com a morts en un enfrontament amb les FAES. Aquesta força pública va manipular les escenes de crim, i va titllar les víctimes com a delinqüents, referint-se al fet que diversos d'ells tenien antecedents penals, en un intent de justificar-ne les morts.

“Com hem vist moltes vegades a Veneçuela, les autoritats intenten fer creure que les persones que van morir durant els dies de protestes, principalment joves de zones d'escassos recursos, eren delinqüents. El seu únic crim va ser atrevir-se a demanar un canvi i exigir una vida digna”, ha afirmat Erika Guevara Rosas.

Luis Enrique Ramos Suárez tenia 29 anys quan oficials de les FAES el van executar el 24 de gener a la ciutat de Carora. Un dia abans, s'havia fet viral un àudio on s'anunciaven protestes contra Nicolás Maduro i l'alcaldia de Carora. En aquest àudio, s'esmentava el sobrenom de Luis Enrique com un dels organitzadors.

El dia 24, més de 20 integrants de les FAES fortament armats i en la seva majoria encaputxats, van assaltar il·legalment la casa dels Ramos Suárez, i van sotmetre a maltractaments els deu membres de la família que s'hi trobaven aquí, dels quals sis eren nens. Després d'identificar Luis Enrique a través del seu sobrenom, el van obligar a agenollar-se enmig de la sala mentre  un funcionari li feia fotos i uns altres el colpejaven.

Van tancar als altres membres de la família en diferents habitacions de la casa, els van amenaçar i els van colpejar en diferents parts del cos. Posteriorment, van retirar la seva família per força i els van traslladar en un comboi de la PNB fins a un lloc a dos quilòmetres de la casa. Minuts després, van disparar Luis Enrique dues vegades en el pit. Va morir immediatament.

Segons els testimonis, després d'executar Luis Enrique, oficials de les FAES van disparar dins de casa per a simular un enfrontament. A més de fabricar evidència, van manipular l'escena del crim, arrossegant el cadàver fins a un vehicle en el qual va ser finalment traslladat a la morgue, violant així els protocols mínims de recerca penal.

Ús excessiu de la força

Amnistia Internacional va documentar també els casos de dos joves morts i un jove ferit per armes de foc a mans dels cossos de seguretat pública mentre participaven en protestes. Tant la PNB com la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) van participar en aquest tipus d'operatius. 

Alixon Pizani, forner de 19 anys d'edat, va morir el 22 de gener per una bala en el tòrax, quan protestava amb un grup d'amics a Catia, a l'oest de Caracas. Segons testimonis, un oficial amb uniforme de la PNB muntat en una moto va disparar amb una arma curta de forma aleatòria contra la multitud, ferint dues persones greument.

Sense que cap autoritat li oferís auxili, Alixon va ser traslladat a un centre de salut, on va morir. La seva família diu que a l'entrada de l'hospital funcionaris de les FAES van començar a llançar trets en ràfegues contra els amics i familiars d'Alixon, que immediatament es van refugiar dins. Fins al moment no consta que la fiscalia hagi iniciat capinvestigació.

Detencions arbitràries

Segons el Fòrum Penal Veneçolà, les autoritats van detenir 137 menors d'edat en tot el país del 21 al 31 de gener. D'aquests casos, Amnistia Internacional va documentar la detenció arbitrària de sis persones, entre les quals quatre adolescents que participaven en una protesta, o simplement l'observaven de prop, a la ciutat de San Felipe el 23 de gener.

En entrevista amb Amnistia Internacional, van explicar que, en detenir-los, les autoritats els van colpejar, els van insultar amb qualificatius de “guarimberos” i “terroristes”, els van exposar a substàncies irritants, privació de la son, i els van amenaçar de mort. Segons els seus testimonis, els funcionaris que els van detenir pertanyien a diversos cossos de seguretat de l'Estat, i anaven acompanyats per persones vestides de civil.

“Detenir arbitràriament més d'un centenar d'adolescents i sotmetre'ls a tractes cruels, que poden haver constituït tortura, posa en evidència com de lluny estan disposades a arribar les autoritats en el seu intent desesperat de limitar la protesta i intentar sotmetre la població”, va explicar Erika Guevara Rosas.

Els quatre adolescents van ser acusats de delictes que, sota la legislació nacional, no permeten privar de la llibertat a adolescents, però van romandre vuit dies reclosos per ordre judicial. Van passar quatre d'aquests dies en el Centre de Rehabilitació de Menors, de règim militar, on els van rapar el pèl i els van obligar a cantar frases com “som els fills de Chávez”. 

El 29 de gener, una de les jutgesses a càrrec de tres d'aquests casos, va manifestar públicament haver rebut l'ordre de mantenir als adolescents privats de llibertat, malgrat no existir fonament legal. Després d'aquesta denúncia, va ser retirada del seu càrrec i va abandonar el país. Els quatre adolescents romanen subjectes a procés, amb restriccions a la seva llibertat.

Els joves van expressar el frustrant que era viure enmig d'una crisi econòmica, social i política a la seva edat, on estudiar, menjar o vestir-se és un repte diari. Alguns van expressar el seu desig de sortir de Veneçuela per a buscar un millor futur.

Recomanacions preliminars

Les autoritats veneçolanes han de desarticular la política de repressió que s'ha consolidat en els últims anys i complir amb la seva obligació de garantir justícia, veritat i reparació per a les víctimes de violacions a drets humans o crims de dret internacional.

“La justícia veneçolana sembla tenir per norma abandonar les víctimes de violacions de drets humans. Les poques persones que vencen la por i denuncien, es troben indefenses i en risc davant la manca de resposta de les autoritats”, ha afirmT Erika Guevara Rosas.

A causa dels obstacles que existeixen per a accedir a la justícia a Veneçuela, Amnistia Internacional demana al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que prengui mesures per a fer front a la impunitat total que preval al país, mitjançant la creació d'un mecanisme de recerca independent per a supervisar i informar sobre la situació de drets humans a Veneçuela.

A més, la Fiscalia de la Cort Penal Internacional podria considerar aquests fets, i de trobar-los fundats, incorporar-los com a part de l'examen preliminar ja en curs sobre Veneçuela.

Finalment, els països preocupats genuïnament per la situació de drets humans a Veneçuela han d'explorar l'exercici de la jurisdicció universal, que serveixi d'alternativa per a la cerca de justícia que les víctimes no poden aconseguir localment.

“La justícia internacional és l'única esperança per a les víctimes de violacions de drets humans a Veneçuela. És el moment d'activar tots els mecanismes disponibles per a evitar més atrocitats”, ha dit Erika Guevara Rosas.

Per a més informació sobre la situació de Veneçuela podeu consultar:Diez cosas que debes saber sobre la crisis de derechos humanos en Venezuela.