Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Uzbekistan: Cal una investigació sobre els últims actes de violència

amnistia amni, 

Amnistia Internacional ha condemnat enèrgicament la força excessiva, que segons els informes, s?ha utilitzat contra la població civil a Andijan, i ha demanat a les autoritats d'Uzbekistan que autoritzin una investigació immediata i independent dels fets, que es donin a conèixer les seves conclusions i es processi els responsables.

 

L'organització ha rebut amb gran preocupació els informes segons els quals la tarda del 13 de maig, soldats governamentals van obrir foc contra una multitud de manifestants i van matar desenes de persones entre homes, dones i nens. Els informes oficials parlen de desenes de morts, la majoria agents encarregats de l'ordre públic, però, segons testimonis presencials i personal hospitalari d?Andijan entrevistats abans que s'interrompés tota comunicació amb la ciutat, no menys de diversos centenars de persones podrien haver mort i moltes més podrien haver resultat ferides.

 

?La immensa majoria dels milers de manifestants reunits a la plaça principal de la localitat per demanar justícia i la fi de la pobresa no duien armes i protestaven pacíficament. Malgrat d'això, sembla ser que els soldats van obrir foc contra la multitud des de vehicles blindats de transport de personal sense previ avís, disparant indiscriminadament contra homes, dones i nens quan aquests fugien terroritzats de la plaça? ha explicat l'organització de drets humans.

 

A Amnistia Internacional li inquieta profundament que les autoritats uzbeques puguin aprofitar els successos ocorreguts a Andijan per justificar una nova campanya de mesures repressives contra la dissidència i la llibertat d'expressió a l?Uzbekistan, i considera que això donaria pas a successives onades de detencions arbitràries a tot el país en nom de la ?seguretat nacional? i la ?guerra contra el terror?.

 

?Els defensors dels drets humans a l?Uzbekistan han avisat que els agents encarregats de fer complir la llei estan actuant a tot Andijan a la recerca dels presumptes organitzadors de les manifestacions, practicant registres domiciliaris i detenint arbitràriament tot els sospitosos de participar en els actes de protesta? assenyala Amnistia Internacional.

 

?Els manifestants i els seus familiars corren greu perill de ser detinguts. La tortura a detinguts per obtenir confessions és pràctica habitual a l?Uzbekistan. Una vegada interrompudes totes les comunicacions amb Andijan i bloquejats els accessos a la ciutat, les autoritats poden actuar impunement.?

 

A l'organització li preocupa en gran manera que les autoritats tornin a fer un ús excessiu de la força per plantar cara a la situació de disturbi civil desfermada el passat cap de setmana a Korasuv, localitat fronterera amb el Kirguizistan. Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats que es limitin a fer un ús proporcionat de la força i només quan sigui necessari per protegir vides, de conformitat amb els Principis Bàsics sobre l'Ocupació de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei.

 

 

 

Informació complementària

 

La nit del 12 al 13 de maig de 2005, un grup d'homes armats sense identificar va irrompre a la presó d?Andijan i, segons la informació rebuda, va alliberar tots els reclusos, uns 1.200 homes segons alguns càlculs. Aquest mateix dia, hores més tard, els informes indiquen que l'exèrcit va envoltar diversos milers de manifestants congregats a la plaça principal de la localitat per reclamar justícia, llibertat i la fi de la pobresa. Segons informes, es va produir un tiroteig entre soldats i homes armats i, pel que sembla, es va disparar contra la multitud. Encara que la informació disponible sobre el desencadenant dels successos d?Andijan és confusa, aquests podrien estar relacionats amb el judici de 23 empresaris locals acusats d'extremisme ?islàmic?. Amnistia Internacional assisteix a aquest judici en qualitat d'observadora a causa de les denúncies sobre tortures infligides als acusats. En l'última setmana, fins a un miler de familiars i simpatitzants dels empresaris jutjats ?els quals neguen tota connexió amb grups islàmics prohibits? han celebrat, asseguts davant la seu del tribunal, vigílies pacífiques sense precedents per proclamar la innocència d'aquests homes i denunciar les tortures que presumptament han sofert.

 

El febrer de 1999, les autoritats uzbeques van detenir seguidors o simpatitzants de grups d'oposició islàmics o laics i familiars d'aquests, així com membres de congregacions islàmiques independents, per la seva presumpta participació en atemptats amb bombes, que les autoritats van qualificar d'intent d'assassinat del president Karimov. Milers de musulmans devots continuen complint llargues penes de presó, condemnats en judicis sense garanties, per activitats contra l'Estat.

 

En el 2004, centenars d'homes i dones, pel que sembla musulmans fervents o familiars d'aquests, van ser detinguts arbitràriament després d'una successió d'explosions i atacs contra llocs de control de la policia a la capital, Taixkent, i a la localitat de Bukhara, i diversos atemptats suïcides amb explosius contra les ambaixades dels Estats Units i Israel. Desenes d'homes i dones van ser acusats de ?terrorisme? i condemnats en judicis sense les degudes garanties. Segons els informes, les proves es van obtenir sota tortura i el tribunal les va admetre.

 

A pesar que les autoritats van vincular els atacs a la col·laboració de l?Uzbekistan en ?la guerra contra el terror? encapçalada pels Estats Units, el Departament d'Estat nord-americà va suspendre el juliol de 2004 la seva ajuda al país. A l'abril de 2004, el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) va interrompre les ajudes i inversions a causa de l'incompliment per part del govern uzbek dels paràmetres del Banc en matèria de drets humans. L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va criticar les eleccions parlamentàries celebrades el desembre de 2004 per distar molt de complir les normes internacionals sobre eleccions democràtiques.

 

A l?Uzbekistan se segueixen dictant penes de mort i duent a terme execucions. El president Karimov va declarar en una conferència de premsa el desembre que l'any 2004 havien estat condemnades a mort entre 50 i 60 persones.

 

(17/05/2005)