Quan es reuneixin a Brussel·les dilluns 15 de juliol de 2019, els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) han de fer una crida clara a les autoritats líbies perquè tanquin els centres de detenció de migrants, han manifestat Human Rights Watch, Amnistia Internacional i el Consell Europeu sobre Refugiats i Exiliats. Els ministres de la UE han d'adoptar, en nom dels seus Estats, el compromís de facilitar l'evacuació de les persones detingudes a llocs segurs, fins i tot fora de Líbia i als Estats membres de la UE.
"Les expressions d'indignació per les terribles condicions i els perills a què s'enfronten les persones detingudes enmig dels combats a Trípoli sonen falses si no van acompanyades de mesures vitals urgents per treure aquestes persones de la situació de risc", ha afirmat Judith Sunderland, directora adjunta per a Europa i l'Àsia Central de Human Rights Watch. "Els governs de la UE han d'oferir suport concret a les autoritats líbies perquè tanquin tots els centres de detenció de migrants i prenguin immediatament mesures per evacuar les persones més vulnerables i en situació de risc".
Després d'un atac mortal al centre de detenció de Tajoura aquest mateix mes de juliol, les autoritats líbies s'han mostrat disposades a deixar en llibertat les persones recloses en centres de detenció oficials. L'alta representant sortint de la UE per a Afers Exteriors, Federica Mogherini, va explicar el 10 de juliol que "l'actual sistema de detenció de migrants de Líbia s'ha d'acabar". Citant les "condicions espantoses" dels centres de detenció, el 7 de juny, l'alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans va apel·lar a les autoritats líbies i a la comunitat internacional perquè garanteixin que totes les persones migrants i sol·licitants d'asil recloses als centres de detenció de Trípoli són "alliberades immediatament".
No obstant això, els governs de la UE no han condicionat mai el suport a les autoritats líbies al tancament dels centres de detenció i l'alliberament de les milers de persones detingudes il·legalment. En comptes d'això han insistit que l'assistència humanitària finançada per la UE possibilitarà millors condicions de vida als centres de detenció, malgrat que no hi ha indicis que sigui així. Així mateix, han continuat ajudant la Guàrdia Costanera Líbia a retornar les persones interceptades en el mar a situacions de detenció indefinida a Líbia. En una nova declaració de l'11 de juliol, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) van demanar que tot el finançament estigui condicionat al tancament dels centres de detenció, fent diverses propostes per permetre l'alliberament immediat de les persones detingudes.
Les ja terribles condicions dels centres de detenció de migrants sota el control nominal del Govern d'acord Nacional, amb seu a Trípoli i reconegut per l'ONU, han empitjorat des que les forces del general Khalifa Hiftar van començar la seva ofensiva contra Trípoli a principis d'abril. El 2 de juliol a la nit, un atac aeri contra el centre de detenció de Tajoura, que es troba dins d'un recinte militar al sud-est de Trípoli, va matar 53 persones i va ferir-ne almenys 130. Dues persones que havien estat detingudes al mateix centre havien resultat ja ferides en un atac anterior, el 7 de maig, quan les bombes van impactar a només 100 metres del centre. El 9 de juliol, l'ACNUR va anunciar que les autoritats líbies havien permès a les persones supervivents de Tajoura abandonar el centre, encara que sembla que no els van prestar assistència adequada en deixar-les en llibertat ni els van donar l'oportunitat de sortir del país a la recerca de seguretat en una altra part si ho desitjaven. A finals d'abril, uns homes armats havien atacat les persones recloses al centre de detencióQasr Ben Geshir, situat uns 24 quilòmetres al sud de Trípoli. La responsabilitat de tots dos atacs segueix sense estar clara i ha de determinar-se per mitjà d'investigacions creïbles i independents.
En altres centres de Trípoli els seus voltants, els combats han interromput el subministrament d'aliments o aigua i empitjorat les condicions sanitàries, a més de limitar l'accés de les organitzacions humanitàries i agències de l'ONU a les persones detingudes per oferir-los cures vitals. A principis de juliol, l'ACNUR havia tret 1.630 persones de centres de detenció situats en zones de combat i les havia traslladat a les seves instal·lacions de concentració i sortida, que també estan a Trípoli, però també en altres centres libis de detenció de zones considerades més segures. L'ACNUR calcula que hi ha 3.800 persones recloses en centres de detenció de migrants propers a zones de conflicte, mentre que el total benvolgut de persones detingudes era de 5.800 a data de 21 de juny. Segons la legislació líbia, tota persona migrant, sol·licitant d'asil o refugiada indocumentada pot ser detinguda sense donar-li l'oportunitat d'impugnar la legalitat de la seva detenció, la qual cosa fa que aquesta sigui arbitrària.
Totes les persones detingudes arbitràriament en centres del Govern d'acord Nacional han de ser posades en llibertat, i els centres han de tancar-se, han assenyalat Human Rights Watch, Amnistia Internacional i el Consell Europeu sobre Refugiats i Exiliats. Pels riscos que corren les persones estrangeres a Líbia, el Govern d'acord Nacional ha de treballar en col·laboració amb les agències internacionals i la UE per prestar immediatament assistència humanitària a les persones alliberades i establir corredors humanitaris per a la seva seguretat.
Els Estats membres de la UE han de garantir que a les persones evacuades dels centres de detenció se'ls ofereixen rutes segures i vies regulars de sortida de Líbia, fet que suposa augmentar els compromisos de reassentament i agilitar els processos per permetre a l'ACNUR intensificar les evacuacions en el seu centre de trànsit de Níger o directament als Estats membres de la UE. Des de principis d'abril, l'ACNUR només ha pogut evacuar 289 persones al Níger i 295 a Itàlia, únic país de la UE que ha accedit fins ara a rebre sol·licitants d'asil directament de Líbia. Els països no pertanyents a la UE també han de donar suport a les tasques d'evacuació i adoptar compromisos de reassentament.
"L'atac horrible de la setmana passada al centre de detenció de Tajoura ha posat una vegada més de manifest el perill mortal que corren dones, homes, nens i nenes tancats a Líbia", ha afirmat Matteo de Bellis, investigador d'Amnistia Internacional sobre migració i asil. "En comptes de tancar els ulls a les condicions inhumanes, tortura, violacions i altres abusos que sofreixen les persones refugiades i migrants als centres de detenció de Líbia, els governs de la UE han d'oferir-los amb urgència rutes segures de sortida de Líbia i garantir que les persones rescatades en el Mediterrani central no són retornades a Líbia".
El fet que les institucions i els Estats membres de la UE hagin delegat el control de la migració en les autoritats líbies i que la UE hagi eludit col·lectivament la responsabilitat del rescat en el mar ha contribuït a crear la terrible situació existent, han assenyalat Human Rights Watch, Amnistia Internacional i el Consell Europeu sobre Refugiats i Exiliats. Segons l'OIM, a data de 6 de juliol, la Guàrdia Costanera Líbia, amb suport de la UE, havia interceptat i retornat a Líbia 3.750 persones des del principi de l'any. En aquest mateix període van arribar a Itàlia i Malta 4.068 persones, mentre que 426 van morir en el Mediterrani central.
Amb un total estimat de 667 morts en el Mediterrani en els sis primers mesos de 2019, l'ACNUR calcula que una de cada sis persones va morir en l'intent d'arribar a Europa, quan en el mateix període de l'any passat va morir una de cada 18 persones.
Malgrat l'ampli consens internacional en què Líbia no pot ser considerada un lloc segur per fer tornar-hi les persones interceptades, molts governs i institucions de la UE han donat suport a una política en virtut de la qual es capacita les autoritats líbies per exercir el control sobre una àmplia zona de recerca i salvament, es retiren les forces europees del Mediterrani central i es realitzen o done suport tàcitament els intents de posar obstacles o criminalitzar les organitzacions no governamentals de salvament que han assumit la responsabilitat de rescatar les persones donada l'absència d'una resposta estatal efectiva.
Aquesta política posa en una situació insostenible a qualsevol capità de vaixell que rescati a persones en el Mediterrani, perquè els governs europeus insten de manera directa o indirecta a desembarcar-les a Líbia encara que constitueixi clarament una infracció del dret internacional.
Les negociacions entre els Estats membres de la UE per abordar aquesta qüestió mitjançant un acord de repartiment de la responsabilitat de desembarcar i ressituar les persones rescatades en el mar han fracassat, donant lloc a acords específics per resoldre enfrontaments amb vaixells de salvament no governamentals, i fins i tot amb la guàrdia costanera i vaixells mercants, enmig de la política de "ports tancats" cada vegada més estricta d'Itàlia.
Al març, Human Rights Watch i Amnistia Internacional van publicar un pla d'acció per a un sistema just i predictible de salvament en el Mediterrani, Aquest pla, que està basat en recomanacions del Consell Europeu sobre Refugiats i Exiliats, proposa un sistema temporal amb el qual garantir que les persones rescatades en el mar són desembarcades amb rapidesa i d'acord amb el dret internacional, així com un sistema equitatiu de responsabilitat compartida per mitjà de reubicacions.
"Amb els organismes, les ciutats i la societat civil internacionals i de la UE disposats a donar suport operatiu, cal amb urgència un acord viable entre els Estats europeus", ha afirmat Catherine Woollard, secretària general del Consell Europeu sobre Refugiats i Exiliats. "La Comissió Europea i la Presidència finlandesa dela UE han de centrar-se a facilitar l'acord, no a defensar solucions falses que afecten països del Nord d'Àfrica. L'OIM, l'ACNUR, la Unió Africana i el sector del transport marítim poden exercir la seva influència per aconseguir que els Estats europeus participin. Prendre les mesures apuntades contribuiria a salvar vides i a millorar la situació a Líbia".