Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Unió Europea: els nous plans sobre migració, perillosos i desencertats


Els governants de la Unió Europea (UE) han optat per la por en lloc de la compassió en aprovar unes Conclusions del Consell que podrien ser perjudicials per a alguns dels homes, dones, nens i nenes més vulnerables, ha afirmat avui Amnistia Internacional.

L'acord polític fet públic avui detalla les noves propostes en matèria de migració, que inclouen plans de «centres controlats» per a sol·licitants d'asil i immigrants en els Estats de la UE i «plataformes regionals de desembarcament» fora d'Europa per desembarcar les persones rescatades en el mar.

«Després de dies de discussions, els líders de la UE han aprovat un conjunt de polítiques perilloses i interessades que podrien exposar a homes, dones, nens i nenes a greus abusos», ha afirmat Iverna McGowan, directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees.

«La Cimera era una oportunitat per reparar un sistema europeu d'asil que no funciona i crear polítiques basades en la justícia, l'eficàcia i la compassió. En canvi, els líders de la UE han optat per complaure governs xenòfobs que estan obstinats a mantenir tancada Europa i desplaçar encara més la responsabilitat a països no pertanyents a la UE.

«Els plans de recloure les persones que aconsegueixen arribar a les costes d'Europa en centres «controlats» són alarmants. Aquest frìvol eufemisme no pot ni ha d'ennuvolar la nostra sensibilitat davant el fet que els líders de la UE avancen en direcció a una política de detenció de les persones que arriben a Europa a la recerca de seguretat. Una política que, en cas de portar-se a la pràctica, estaria molt lluny dels principis fundacionals de solidaritat i respecte dels drets humans de la Unió Europea.»

El Consell no ha adoptat cap mesura concloent per abordar les atroces violacions de drets humans que les persones refugiades i immigrants pateixen a Líbia, fins i tot com a conseqüència del suport que es presta a les autoritats d'aquest país. La Guàrdia Costanera líbia, amb suport de la UE, està interceptant un nombre cada vegadammés gran de persones en el mar i retornant-les a centres de detenció on pateixen tortura, explotació i violació.

El nombre de persones detingudes arbitràriament en aquests centres ha augmentat recentment fins a ser prop de 9.000.

Alhora, després del tancament de ports de Malta i Itàlia a les embarcacions de rescat de les ONG, que deixa les persones refugiades i immigrants a la deriva durant dies, és més urgent que mai la necessitat de plans de desembarcament previsibles, d'una reforma del sistema de Dublín i de rutes legals i segures que ofereixin alternatives a les persones que s'embarquen en travessies perilloses.

Informació complementària


Amnistia Internacional ha deixat clar que és fonamental que la reforma acordada inclogui un mecanisme obligatori de distribució, en el qual la responsabilitat cap a les persones sol·licitants d'asil es reparteixi entre tots els Estats membres. A més de ser just, aquest sistema seria eficient: en estar tots els Estats membres implicats i no barallant-se per qui ha se’n ha d’encarregar, les sol·licituds d'asil es processarien amb molta més rapidesa que en l'actualitat. A més, seria un sistema predictible, per la qual cosa s'evitarien les tensions que ara apareixen periòdicament entre els Estats membres, en situacions que inclouen quan els vaixells rescaten persones refugiades i immigrants en el mar i demanen instruccions sobre on desembarcar-les.

Un sistema reformat hauria de reforçar les normes per a la reunificació de les famílies. Les persones sol·licitants d'asil no han de veure's obligades a viatjar irregularment dins de la UE per reunir-se amb les famílies. Ha d'haver-hi unes normes més estrictes que exigeixin als governs dels Estats membres que investiguin proactivament els vincles familiars i facilitin la reunificació familiar mitjançant procediments ràpids.

Incomprensiblement, la definició de família en les normes actuals no s'estén a germans i germanes. Cal rectificar això. El nou sistema ha de així mateix considerar els vincles familiars més amplis com un factor de connexió rellevant. En molts casos, els parents són tan importants per a la vida familiar com el nucli central i, en un context de desplaçament forçat, poden proporcionar un suport crucial a unes persones sol·licitants d'asil normalment traumatitzades i vulnerables.