Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Un mes d’estat d’alarma: Amnistia assenyala quatre àrees d’atenció que ha de tenir en compte el Govern espanyol

© Hospital Clinic Barcelona

Protecció adequada per a les dones víctimes de violència de gènere, respecte als drets humans de persones migrants i refugiades, reforç de les mesures de protecció per a personal sanitari i una vigilància online segons les normes internacionals, són els punts que subratlla l'organització per al ple d'avui.

Avui se celebra el ple al Congrés dels Diputats, el primer després que es compleixi un mes des de l'inici de l'estat d'alarma a Espanya com a conseqüència de la pandèmia de coronavirus. Per això, Amnistia Internacional assenyala quatre àrees d'atenció que el Govern espanyol ha de tenir en compte en aquests moments per poder superar aquesta crisi ocupant-se de totes les persones: el reforç en la protecció del personal sanitari; la situació en la qual es troben les persones migrants i refugiades, especialment les que es troben en el CETI amuntegat de Melilla i les que necessiten assistència lletrada, que en aquests moments pot veure's minvada; les garanties de seguretat per a dones víctimes de violència de gènere; i la certesa que les mesures sobre vigilància que s'aprovin s’utilitzin amb l'única finalitat de fer front a aquesta pandèmia.

“Si alguna cosa ha deixat clara aquesta crisi és que el treball col·lectiu de totes les persones és fonamental. No ens podem permetre oblidar-nos de ningú durant aquesta pandèmia, ni molt menys de qui corre més riscos econòmics o socials com a conseqüència del coronavirus”, assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Víctimes de violència de gènere
Són importants les mesures adoptades pel govern per protegir dones víctimes de violència de gènere que en aquests moments poden, a més, estar confinades amb els seus agressors i, per tant, veure reduïda la seva capacitat de comunicació amb l'exterior davant del risc d'un augment de la violència vinculat a la pròpia situació. De fet, del 14 al 29 de març van augmentar, respecte al mes anterior, un 18,21% les trucades al 016 i un 269% les consultes on-line. Pel que fa al servei d'atenció emocional i psicològica via Whatsapp, des que es va posar en funcionament el servei (del 21 al 29 de març) s'han rebut un total de 168 consultes. A Catalunya, els serveis d'atenció a dones en situació de violència masclista del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat han atès telemàticament 2.088 dones des que va començar el confinament el 16 de març i fins el 5 d'abril, 199 de les quals per primera vegada. L'augment de les trucades als serveis telefònics d'atenció a dones en situació de violència masclista durant el període de confinament respecte els mesos de gener i febrer és del 34%. 

Aquestes dades, no obstant això, contrasten amb el preocupant descens que, des de la declaració de l'estat d'alarma, s'ha produït en el nombre de casos en els jutjats de violència contra la dona, malgrat l'esforç que s'està fent per garantir la cobertura de serveis essencials de l'administració de justícia en dones víctimes de violència de gènere. Els jutjats de Sevilla, per exemple, calculen aquest descens en un 60% i els de Madrid el situen entre un 30 i un 70%, segons informació del Consell General del Poder Judicial.  

Amnistia Internacional assenyala que és urgent que es doni informació més detallada sobre el funcionament del Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la Crisi de la COVID-19, així com de la coordinació entre les diferents administracions públiques i les mesures que efectivament s'estan adoptant per garantir tant la seguretat com l'adequada atenció de les dones i els seus fills i filles. Alguns governs autonòmics han informat a Amnistia Internacional de les mesures específiques que estan adoptant en temps de pandèmia per garantir els drets i la protecció de les dones víctimes de violència de gènere.

Així, a Catalunya l'Institut Català de les Dones ha habilitat un número de whatsapp (671778540), que amplia i facilita la comunicació escrita i immediata amb el servei permanent i confidencial d’atenció a dones en situació de violència masclista del telèfon 900 900 120. Andalusia va a aplicar un pla d'acció personalitzat per a les dones víctimes de violència de gènere. A les Illes Balears s'ha reforçat el servei d'atenció telefònica i s'ha mantingut el servei d'acompanyament a les víctimes, a més d'un altre destinat a no saturar els procediments judicials en casos urgents. A la Comunitat Valenciana es manté el servei que presten les oficines d'atenció a les víctimes del delicte per garantir a tot moment la plena protecció de les persones que poden estar en situació de més vulnerabilitat per l'estat d'alarma, en especial les víctimes de violència de gènere.

"Malauradament, durant aquest període de confinament almenys dues dones (i una tercera en investigació) han estat assassinades a mans de les seves parelles, un total de 18 en el que portem d'any. I moltes poden estar vivint un autèntic infern. Necessitem fer tot el possible per protegir-les", assegura Virginia Álvarez, responsable de Política Interior d’Amnistia Internacional Espanya.

Persones migrants i refugiades
La pandèmia ha provocat un descens important en el nombre d'arribades de persones migrants i possibles refugiades a les costes espanyoles de l'Estret, tot i que han augmentat les arribades a les illes Canàries. Amnistia Internacional recorda que totes les persones tenen dret a la salut, també migrants i refugiades, els drets de les quals no queden paralitzats com a conseqüència de la crisi sanitària. Segueixen havent de tenir accés a informació sobre els seus drets, accés a assistència legal i a procediments d'asil i estrangeria amb totes les garanties. L'organització demana que no s'incoi cap procediment sancionador o devolució si no pot garantir-se una adequada assistència lletrada, i que han d'adoptar-se les garanties pertinents per assegurar aquesta assistència, especialment quan els advocats es neguin a prestar-la si no se'ls proporciona les adequades i necessàries mesures de seguretat. “Ens preocupa que, per les mesures de confinament que impliquen menys advocats disponibles, les persones migrants i refugiades puguin estar tenint menys accés a l’assistència lletrada a què tenen dret”, lamenta Virginia Álvarez.  

“La realitat és que ni tan sols la pandèmia i el tancament de fronteres poden frenar que milers de persones segueixin fugint dels seus països i de violacions de drets humans. La manca de rutes legals i segures provoca que moltes persones arrisquin les seves vides amb rutes més llargues i més perilloses. I, quan aconsegueixen arribar, han d'enfrontar-se a condicions dures, com ho hem denunciat al Centre d'Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Melilla, ara mateix amuntegat i sense les condicions necessàries per garantir les salut de les persones que hi són”, declara Álvarez.

L'organització valora les mesures d'higiene i protecció que s'han pres amb els professionals del CETI, però lamenta que les persones residents del centre puguin no estar tenint accés a aquests mateixos materials i a les mesures de distanciament necessàries en un espai que es troba ara mateix ple amb el doble de persones de la seva capacitat. Un total de 1.655 persones es troben en un centre que normalment té una capacitat per 580 persones, encara que ara Interior assegura que després dels últims esdeveniments les places s'han ampliat mitjançant la instal·lació d'unes carpes fins a arribar a una capacitat de 782. Per això, Amnistia Internacional porta diverses setmanes demanant que s'agilitin els trasllats a la península. A més, a l'organització també li preocupa que el protocol d'actuació per preparar-se davant la situació generada per la COVID-19 no s'hagi validat encara amb les autoritats sanitàries estatals.

Vigilància només per garantir la salut
D'altra banda, i després dels anuncis del Govern espanyol sobre la possibilitat d'utilitzar aplicacions tecnològiques mitjançant els telèfons mòbils per fer seguiment de les persones afectades pel coronavirus, Amnistia Internacional adverteix que la recopilació i l'ús de dades personals durant la pandèmia de COVID-19 han d'utilitzar-se amb l'única fi de respondre i superar aquesta crisi.

"La tecnologia pot i ha d'exercir importants funcions per salvar vides i contenir la pandèmia, a més d'ajudar a difondre missatges de salut pública o augmentar l'accés als serveis de salut. Però totes les mesures de seguiment o vigilància que s'adoptin han de ser establertes prèviament per llei, estar sotmeses a mecanismes externs de supervisió independents i al control judicial, i han de ser necessàries, proporcionals i justificades per a objectius legítims de salut pública", indica Virginia Álvarez.

Amnistia Internacional insisteix que, en cas que s'arribin a ampliar les mesures de seguiment i vigilància, aquestes mesures han d'aplicar-se amb transparència i supervisió adequada, han de ser el menys intrusives possible i han d'estar limitades en el temps, només fins que sigui estrictament necessari per contribuir a posar fi a l'expansió del virus. "En cap cas la pandèmia pot convertir-se en una carta blanca perquè els Governs estenguin la vigilància massiva sobre la població", adverteix la responsable de Política Interior d'Amnistia Internacional.

A més, l'organització exigeix que la manera en què es recopili la informació en aquestes aplicacions mòbils, i com sigui processada, analitzada, utilitzada i compartida eventualment amb tercers sigui totalment transparent, tant durant la pandèmia com posteriorment. "L'ús de tecnologies de vigilància com la intel·ligència artificial en la resposta al coronavirus no ha d'incrementar les possibilitats de discriminació il·lícita i pot perjudicar de forma desproporcionada determinades comunitats o grups ja de per si mateix marginats", recorda Álvarez.

Finalment, encara que la col·laboració entre el sector públic i el privat pot oferir solucions creatives necessàries per fer front a aquesta crisi de salut, alguns Governs recorren a empreses expertes en tecnologia de vigilància que presenten historials profundament preocupants en matèria de drets humans. Un exemple és la companyia israeliana NSO Group, que ja té un historial de venda d'informació a governs que cometen abusos. És essencial que les companyies que intervenen en la lluita contra la COVID-19 no tinguin un historial de vulneració dels drets humans i es comprometin a respectar-los en qualsevol desenvolupament tecnològic que engeguin.

El personal sanitari, sense protecció suficient
Una altra de les preocupacions d'Amnistia Internacional és la situació en què es troba el personal sanitari, amb més de 25.000 contagiats i 26 morts. Un mes després de la declaració de l'estat d'alarma, els professionals de la salut segueixen sense comptar amb materials de protecció en quantitat i qualitat suficient. Totes les persones del sector sanitari que treballin en hospitals, centres mèdics, centres sociosanitaris, residències de persones grans o hotels medicalitzats necessiten protecció. “Ens preocupa que, per exemple, el personal d’atenció primària estan realitzant visites a domicilis, que són zones d'alta contagiositat, sense materials adequats que els protegeixin”, denuncia Esteban Beltrán.

L'organització denuncia, a més, que el personal sanitari no està tenint accés de manera generalitzada a tests de detecció, malgrat que aquest és un sector prioritari que hauria d'accedir a una prova que confirmi si estan contagiats o no. En el cas de contagi, els i les treballadores han de ser retirades del servei que efectuen. Cap professional sanitari ha d'incorporar-se al seu lloc de treball sense fer-se el test i una vegada que les proves confirmin el negatiu, ja que suposa un risc elevat per a la població atesa, la resta del personal sanitari i fins i tot la seva salut. “La realització de tests al personal sanitari ha de ser una prioritat per a les autoritats ara mateix”, assenyala Beltrán.

Més informació
Amnistia Internacional té en marxa una campanya, en què han participat prop de 25.000 persones en poc més de dues setmanes, per exigir més reforç de la protecció del personal sanitari. A més, també ha llançat una ciberacció sobre la situació als centres per a migrants i estrangers demanant que s'accelerin els trasllats a la península, especialment de les persones més vulnerables. Aquí pots trobar tota la informació que Amnistia Internacional Espanya ha publicat sobre coronavirus