Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

UE: una filtració revela que alguns Estats membre pressionen per protegir la indústria de la vigilància

Els Estats membre de la Unió Europea (UE) han de donar suport a les restriccions proposades a l'exportació d'equips de vigilància a països que cometen abusos, han manifestat les organitzacions Access Now, Amnistia Internacional i Reporters sense Fronteres, després que una filtració de documents revelés que diversos països de la UE, especialment Suècia i Finlàndia, estan pressionant perquè es debiliti la protecció dels controls europeus a l'exportació de tecnologia de vigilància.

Els documents filtrats han estat publicats avui per periodistes de drets digitals a netzpolitik.org i Reporters sense Fronteres.

«L'actual sistema de la UE no fa retre comptes als governs i les empreses europeus. És desolador veure que la protecció de la privacitat de les persones i la salvaguarda de la llibertat d'expressió a tot el món no apareixen entre les prioritats del Consell de la Unió Europea», ha afirmat Lucie Krahulcova, analista política d'Access Now.

"Aquestes filtracions revelen que, mentre la UE parla de drets humans en públic, de portes endins els Estats membre estan secretament disposats a ignorar l'obligació de protegir els defensors/es de drets humans en nom d'interessos comercials. Així, hi hauria barra lliure a les empreses perquè venguin a governs que cometen abusos tecnologia que pot interferir en les comunicacions i el parador dels qui els critiquen", ha explicat Nele Meyer, directora executiva de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees.

Tecnologia de vigilància per a espiar activistes, periodistes i dissidents


"És alarmant la disposició d'alguns països a seguir funcionant com fins ara, subministrant instruments per cometre abusos contra els drets humans a règims despòtics. La mort de Jamal Khashoggi ha posat en relleu el nivell de pressió i vigilància que pateixen les persones que es dediquen al periodisme. La UE ha de posar fi a la venda d'instruments que s'utilitzen per espiar, assetjar i detenir periodistes. Són tecnologies que amenacen la seguretat de les persones que es dediquen al periodisme i de les seves fonts, i per tant les obliguen a autocensurar-se", ha afirmat Elodie Vialle, directora de Periodisme i Tecnologia de Reporters sense Fronteres (RSF).

Amnistia Internacional, Privacy International, Access Now i Reporters sense Fronteres insten els Estats membre que garanteixin que només s'exportarà tecnologia de vigilància quan la venda compleixi uns criteris sòlids de drets humans.

Rebaixa sistemàtica de les proteccions de drets humans

Després de l'ús de la tecnologia de vigilància per reprimir les protestes de la primavera àrab, organitzacions de la societat civil i parlamentaris de la UE van demanar una revisió significativa dels controls a l'exportació per impedir que empreses de la UE subministrin a governs repressius tecnologia per cometre abusos contra els drets humans. El 2016, la Comissió Europea va proposar reformes en el sistema actual de control de les exportacions -el reglament sobre productes de doble ús- amb el propòsit de "impedir les violacions de drets humans associades a certes tecnologies de videovigilància".

Els documents filtrats avui revelen que diversos Estats membre estan rebaixant sistemàticament les proteccions de drets humans proposades per la Comissió i el Parlament. Amnistia Internacional, Privacy International, Access Now i Reporters sense Fronteres són algunes de les ONG que defensen l'enfortiment de diverses d'aquestes proteccions amb mesures com reforçar les salvaguardes en drets humans, ampliar l'abast del reglament perquè inclogui les noves tecnologies de vigilància, incrementar la transparència i protegir la investigació en matèria de seguretat.

Moltes d'aquestes reformes van quedar reflectides, d'alguna manera, en la proposta adoptada pel Parlament Europeu a principis de 2018. Perquè la revisió es converteixi en realitat, les tres institucions de la UE han d'acordar un text definitiu mitjançant negociacions interinstitucionals (en anglès, trialogues), un cop els Estats membres del Consell arribin a una postura conjunta.

Treball legislatiu contrarellotge

Com demostren els documents interns filtrats del govern alemany i el Consell de la UE, un grup d'Estats membre van tombar l'anomenada "clàusula calaix de sastre", una salvaguarda decisiva que exigia a les empreses que informessin la Comissió quan detectessin riscos en matèria de drets humans relacionats amb les exportacions de vigilància.

Actualment són cada vegada més els Estats membre -encapçalats per Suècia i Finlàndia- que combaten un altre element central de la reforma: la llista de tecnologies de vigilància per a les quals seria obligatori un procés d'autorització.

Es tracta d'un treball legislatiu contrarellotge, ja que si el reglament revisat no s'aprova a principis de 2019, es corre el perill que s'endarrereixi almenys un any més per les pròximes eleccions europees. Les properes negociacions al Consell tindran lloc el novembre de 2018.