Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

UE: La violència contra les dones segueix sent invisible a la Unió Europea


A Suècia, només el 12% de les violacions denunciades a la policia acaba en judici. A Dinamarca, el sexe sense consentiment en el matrimoni no està penat. A França, una dona mor cada tres dies en mans de la seva parella. I a Espanya, les víctimes de violència de gènere en situació irregular s’enfronten a l’amenaça d’expulsió si es decideixen a denunciar. A la Unió Europea (UE), desenes de milers de dones i nenes de totes les edats i de tots els grups socials són víctimes de múltiples formes de violència. Són maltractades per les seves parelles o exparelles, pateixen abusos i violència sexual per part de familiars, persones del seu entorn i desconeguts,  són víctimes de tràfic, mutilació genital femenina o matrimonis forçats.

Però realment es desconeix la magnitud del problema ja que la violència de gènere als països de la UE segueix estant oculta. Països com Eslovènia, Finlàndia, Grècia, Holanda, Hongria, Lituània, Polònia i Romania no registren informació sobre violència de gènere ni en les comissaries ni en els jutjats; i uns altres com Àustria, Bulgària, Estònia, Itàlia o Malta ni tan sols tenen legislació o plans d’acció per abordar la violència. A més d’una resposta desigual en els diferents Estats membres, tampoc existeixen polítiques comunes per combatre la violència de gènere en l’àmbit europeu.

 

Peticions a la Presidència espanyola de la UE
Amnistia Internacional dóna la benvinguda a la iniciativa mostrada per la Presidència espanyola d’impulsar l’adopció de mesures per lluitar contra la violència de gènere al territori de la UE, entre elles, la creació de l'Observatori Europeu de Violència de Gènere. No obstant això, l’organització demana a la Presidència que aquest Observatori no es limiti únicament als casos de violència en mans de la parella o exparella i abordi totes les formes de violència que pateixen les dones i nenes pel fet de ser-ho; és a dir, el tràfic, la violència sexual, la mutilació genital femenina, la violència en mans de parelles i exparelles i els matrimonis forçats, entre d’altres.

En el marc del Consell d'Ocupació, Política Social i Sanitat (EPSCO, per les seves sigles en anglès) que se celebra a Brussel•les el 8 de març i de la reunió informal de Ministres d'Igualtat que se celebra a València el proper 26 de març, Amnistia Internacional demana a Espanya i a la resta dels Estats membres que adoptin un compromís formal per impulsar iniciatives de lluita contra la violència de gènere en tot el territori de la UE.

“L'Observatori és un primer pas positiu, però no servirà de res si no existeix entre els 27 una ferma voluntat política i un compromís exprés de donar-li continuïtat per a la seva adequada posada en marxa. Han d’establir-se estàndards mínims comuns, com ara els què existeixen en matèries de transport, comerç, seguretat o immigració i asil, que obliguin als Estats membres a garantir la prevenció de la violència de gènere, la protecció de les víctimes, la sanció del delicte i la reparació”, va manifestar Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Per això, Amnistia Internacional ha demanat a la Presidència espanyola, a través d’una ciberacció a www.actuaambamnistia.org

  • L'Observatori Europeu de Violència de Gènere sigui un òrgan independent,  abordi totes les formes de violència contra les dones i les nenes, reculli dades per donar visibilitat al problema, treballi la prevenció, el processament dels autors, així com la protecció i la reparació de les víctimes.
  • S'estableixin els procediments adequats per identificar, protegir i oferir indemnització a les persones víctimes de tràfic en compliment del Conveni del Consell d'Europa sobre la Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans.
  • Es faci referència expressa en el Pla d'Acció del Programa d'Estocolm  a la lluita contra totes les formes de violència contra les dones i les nenes, a la mutilació genital femenina, al principi de diligència deguda en qüestions penals, a l’accés a la justícia, a la cooperació policial i als procediments d'asil individuals. El Parlament Europeu estimava en 2008 que al voltant de 500.000 dones i nenes han estat sotmeses a mutilació genital femenina a Europa i altres 180.000 corren risc de ser mutilades cada any.
  • S'adquireixi un compromís amb els drets de les dones i les nenes, també fora de les fronteres de la UE; per a això s’haurien d'impulsar millores en el cas de les 9 defensores nicaragüenques dels drets de les dones, que s'enfronten a diversos càrrecs per haver ajudat una nena de 9 anys, violada el 2003, a avortar legalment. Aquest és un dels 10 casos de persones en risc que Amnistia Internacional ha presentat a la Presidència espanyola de la UE.

 

Informació addicional
Rosita va ser violada i es va quedar embarassada amb només 9 anys. Va ser l’any 2003, quan a Nicaragua l’avortament era legal en cas que la vida de la mare corregués perill o que l’embaràs fos fruit d’una violació. Nou dones (Ana María Pizarro, Juanita Jiménez, Lorna Norori, Luisa Molina Arguello, Marta María Blandón, Marta Munguía, Mayra Sirianes, Violeta Delgado i Yamileth Mejía) amb extensa experiència en la promoció de la salut sexual, van ajudar Rosita i la seva família a avortar legalment.

L'avortament legal de Rosita a Nicaragua va ser autoritzat per una comissió de metges convocada pel Ministeri de Salut, també ho va aprovar el Procurador per a la Defensa dels Drets Humans i les investigacions del Ministeri Públic van estimar que s’havia realitzat dins de la legalitat. Els que van autoritzar l’avortament i van donar suport a Rosita per accedir-hi, ho van fer amb el convenciment que estaven salvant-li la vida.

El 2006 es van declarar il·legals totes les formes d’avortament. El nou Codi Penal imposa penes de presó pels metges que practiquin avortaments i per les dones i nenes que se sotmetin a un avortament o demanin que se’ls practiqui, sense tenir en compte les circumstàncies. El 2007, l’Associació Nicaragüenca Pro Drets Humans, organització recolzada per l’Església catòlica, va presentar una denúncia contra aquestes dones per la seva implicació en el cas de Rosita. La causa segueix oberta, i a la vegada, el 2008 el Govern va anunciar que diverses ONG estaven sent investigades per presumpta gestió irregular de fons. Entre elles, el Moviment Autònom de Dones, al que pertanyen aquestes nou activistes defensores. Des d’aleshores no s’ha deixat d’intimidar-les i fustigar-les.

Més informació:
Document de dades i xifres en català i en castellà