Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Ucraïna: més de 50 atacs a activistes i defensors i defensores dels drets humans el 2018

Activista Ucraïna
Kateryna Handzyuk, una de les activistes atacades recentment a Ucraïna. Foto: Facebook
Organitzacions locals de drets humans han registrat més de 50 atacs a activistes i defensors i defensores dels drets humans a Ucraïna només en els darrers nou mesos, han assenyalat avui Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Freedom House i Frontline Defenders.

Entre les víctimes figuren persones dedicades a defensar els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere (LGBT); protegir el medi ambient, i fer campanya contra la corrupció.

Les organitzacions han criticat la manca d'investigacions efectives sobre aquests incidents i de processaments dels responsables, perquè augmenta el perill que corren els defensors i defensores dels drets humans i transmet el missatge que les autoritats toleren aquests atacs i agressions. Recentment, el fiscal general ha suggerit que els activistes de la societat civil van provocar els atacs per criticar les autoritats, donant entendre que es pot atacar obertament als defensors i defensores dels drets humans.

En la majoria dels casos, els atacs han anat adreçats contra persones o grups que fan campanya contra la corrupció en la seva comunitat local, criden l'atenció sobre les operacions de les empreses i el govern local o defensen els drets humans. La finalitat d'aquests atacs és evident: silenciar activistes i defensors i defensores dels drets humans i dissuadir altres persones que pretenguin denunciar les injustícies i sortir en defensa dels drets humans.

Dos exemples d'aquest tipus d'atacs que encara han d'investigar-se són els que es van cometre el 22 de setembre a Odessa i Krivói Rog. Oleh Mikhaylyk, activista contra la corrupció, va rebre un tret a Odessa, al sud d'Ucraïna, i continua a l'hospital. Feia campanya amb el moviment Syla Lyudei (Poder Popular) contra la construcció il·legal a la zona. A 300 quilòmetres d'allí, a Krivói Rog, assaltants no identificats van irrompre a casa d'Artem Moroka, que havia criticat la policia local a Facebook. Van colpejar-lo brutalment, fracturant-li el nas, va explicar Moroka a observadors ucraïnesos dels drets humans.

El 5 de juny, l'activista mediambiental Mykola Bychko va aparèixer mort en circumstàncies sospitoses a Esjar, poble de la regió de Járkov. Van trobar-lo, penjat, en un bosc proper. La policia local va obrir inicialment una investigació de suïcidi, sense tenir en compte la possibilitat que el matessin pel seu activisme. En aquest moment, Bychko estava documentant la contaminació d'un riu local, causada presumptament per una planta de tractament de residus de la zona.

Un advocat que representa la família de Bychko va qüestionar la conducta de la policia per no considerar la possibilitat que es tractés d'un homicidi intencional i per retardar, suposadament de manera deliberada, la investigació. L'advocat va explicar a Freedom House que la policia havia perdut proves importants trobades en el lloc on va aparèixer el cadàver de Bychko, com la corda utilitzada en la mort. Les autoritats no han investigat tampoc presumptes amenaces que Bychko va rebre pel seu treball de documentació, en el marc del qual havia estat fent preguntes a gent de la planta de tractament de residus.

El 31 de juliol, a Jerson, un assaltant no identificat va llançar àcid contra Kateryna Handzyuk, regidora local que vigilava les activitats de la policia. La policia local va detenir inicialment un home, a qui va coaccionar perquè firmés una "confessió", presumptament prometent-li a canvi resoldre uns problemes que tenia amb la policia. No obstant això, la germana del detingut va explicar que aquest no era a Jerson quan es va produir l'agressió i que tenia diversos testimonis que podien confirmar-ho.

Després de 19 dies de detenció, la policia va deixar l'home en llibertat sense càrrecs i va demanar disculpes. Alhora va detenir cinc sospitosos més, quatre dels quals van admetre la participació en l'agressió. Al principi la policia no va investigar l'atac com a intent de "assassinat per encàrrec", sinó com "temptativa d'assassinat", la qual cosa, segons l'advocat d'Handzyuk, ha retardat considerablement el procés de determinar qui va ordenar cometre'l.

La forma de dur a terme aquestes investigacions fa témer que els responsables d'aquests atacs, inclosos els qui els van ordenar cometre, no siguin portats davant la justícia.

Calen mesures efectives per impedir nous atacs

Les autoritats ucraïneses han de prendre mesures efectives per impedir nous atacs i amenaces contra activistes i defensors i defensores dels drets humans; garantir que es realitzen amb rapidesa investigacions exhaustives, imparcials i independents, i portar els responsables davant de la justícia perquè siguin sotmesos a un judici just.

El Ministeri de l'Interior, la Policia Nacional, la Fiscalia General i les altres institucions pertinents han de reconèixer de manera expressa el paper important que realitzen els defensors i defensores dels drets humans protegint aquests drets i denunciant la corrupció. Les autoritats han de condemnar públicament qualsevol amenaça i atac contra defensors i defensores dels drets humans. Han de prendre mesures decisives per garantir que els qui critiquen el govern poden treballar en condicions de seguretat i en un entorn propici, on puguin exercir el dret a la llibertat d'expressió, reunió pacífica i associació i realitzar les seves activitats sense por a patir represàlies.