Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Turquia: refugiats sirians deportats il·legalment a zones de guerra abans d'establir-se la zona segura

Els mesos que van precedir a l'actual incursió militar en el nord-est de Síria, Turquia va deportar persones refugiades en aquest país assolat per la guerra abans d'intentar establir una "zona segura" en el costat sirià de la frontera com havia anunciat; així ho revela una nova investigació d'Amnistia Internacional.

Segons persones refugiades amb qui l'organització es va reunir o va parlar, la policia les havia colpejat o amenaçat perquè firmessin documents en els quals declaraven que estaven sol·licitant la seva tornada a Síria, quan en realitat Turquia estava obligant-les a tornar a una zona de guerra i posant les seves vides en greu perill.

"Que Turquia afirmi que hi ha persones refugiades de Síria que estan decidint tornar directament al conflicte és deshonest i perillós. Segons la nostra investigació, més aviat estan sent enganyades o obligades a tornar", ha assegurat Anna Shea, investigadora d'Amnistia Internacional sobre drets de les persones refugiades i migrants.

"Turquia mereix reconeixement per acollir més de 3,6 milions de dones, homes, nens i nenes de Síria durant més de vuit anys, però aquesta generositat no pot servir-li de pretext per a deportar persones a zones de conflicte actiu burlant el dret nacional i internacional".

Sense dades estadístiques oficials, és difícil fer un càlcul aproximat del nombre de deportacions. No obstant això, basant-se en les desenes d'entrevistes que va realitzar de juliol a octubre de 2019 per elaborar el seu informe Sent to a war zone: Turkey's illegal deportations of Syrian refugees, Amnistia Internacional calcula que en els últims mesos ronda els varis centenars. Les autoritats turques asseguren que un total de 315.000 persones han tornat a Síria de forma completament voluntària.

Deportar persones a Síria és il·legal perquè allà corren veritable perill de patir violacions greus de drets humans.

"És esgarrifós que l'acord assolit per Turquia i Rússia aquesta setmana contempli el "retorn voluntari i segur" de persones refugiades a una "zona segura" encara per establir. Els retorns fins avui han estat qualsevol cosa menys segurs i voluntaris, i ara diversos milions més de persones refugiades procedents de Síria estan en situació de risc", ha dit Anna Shea.

Devolucions disfressades de "retorns voluntaris"

El govern turc assegura que qui torna a Síria ho fa voluntàriament però, segons la investigació d'Amnistia Internacional, moltes d'aquestes persones han estat coaccionades o enganyades a l'hora de signar documents de "retorn voluntari".

Unes van explicar que havien estat colpejades o amenaçades amb violència per obligar-les a signar. A unes altres els havien dit que estaven signant un document de registre, per confirmar que havien rebut una manta del centre de detenció, o un formulari on expressaven el seu desig de romandre a Turquia.

Amnistia Internacional va documentar 20 casos verificats de deportació, tots ells de persones traslladades fins a l'altre costat de la frontera en autobusos on també viatjaven desenes de persones emmanillades amb bridas de plàstic que, pel que sembla, estaven sent igualment deportades.

Qasim*, de 39 anys, pare de família a Alep, va explicar que havia estat sis dies reclòs en una comissaria de policia de Konya on, segons els informes, els agents li havien dit: "Pots triar: un o dos mesos, o un any, a la presó... o marxes a Síria".

John, cristià sirià, va explicar que els funcionaris de migració turcs li havien dit: "Si demanes un advocat et tindrem tancat sis o set mesos i et farem mal". John va ser deportat després de ser capturat per la guàrdia costanera turca quan intentava arribar a Grècia i va explicar que, després d'arribar a Síria, havia estat una setmana detingut a Idlib a les mans de Jabhat al Nusra, grup islamista vinculat a Al-Qaeda."Va ser un miracle que en sortís viuí", va dir.

Qualsevol interacció amb policies o funcionaris de migració turcs, com una entrevista per renovar documents vàlids o un control d'identitat al carrer, sembla posar en risc de detenció o deportació a les persones refugiades de Síria.

L'explicació més comuna que reben per a la seva deportació és que no estan registrades o que estan fora de la seva província de registre. No obstant això, també han estat deportades persones amb document d'identitat vàlid per a la seva província de residència.

Pel que sembla, la immensa majoria de les persones deportades són homes adults, als quals traslladen en autobusos des de la província turca de Hatay fins al pas fronterer de Bab al Hawa, a la província siriana d'Idlib.

No obstant això, Kareem, un jove d'Alep de 23 anys, va explicar que havia estat deportat des d'Istanbul al costat de dos menors, de 15 i 16 anys, que no estaven registrats. Les seves mares van suplicar a les autoritats fora de l'autobús mentre els seus fills estaven dins però, segons els informes, la policia militar va dir que els nois infringien la llei en no tenir document d'identitat i per tant serien deportats.

Un jove anomenat Nabil, amb dona i un fill de dos anys, va explicar a Amnistia Internacional que ell i la seva família havien estat detinguts a Ankara al juny de 2019 al costat de més de 100 persones. Excepte tres homes solters, totes eren famílies. Nabil va explicar que als tres dies els havien dit que anirien a un camp de la província d'Hatay, però després havien traslladat a tota la gent amb autobús fins a Idlib.

"Les autoritats turques han de deixar de fer devolucions a Síria i garantir que qualsevol persona deportada pot tornar a entrar a Turquia en condicions de seguretat, i a tenir accés a serveis bàsics", ha manifestat Anna Shea. "En lloc de dedicar esforços a mantenir a la gent sol·licitant asil des dels seus territoris, la Unió Europea i la resta de la comunitat internacional han de doblar els seus compromisos de reassentament de persones refugiades sirianes des de Turquia".

* Tots els noms són ficticis per protegir la identitat de les persones sirianes entrevistades en aquesta investigació.