Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Turquia: Milers de persones afganeses, arrossegades en una implacable campanya de deportació

Almenys 2.000 persones afganeses que van fugir a Turquia per escapar del conflicte i dels pitjors excessos dels talibans estan detingudes i corren risc imminent de ser retornades al perill. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui. Les autoritats turques semblen estar intensificant una onada de deportacions en la qual 7.100 persones afganeses han estat detingudes i retornades a Afganistan des de principis d'abril.

Les autoritats turques van dir a Amnistia Internacional que totes aquestes devolucions són voluntàries, i que l'ACNUR (l'agència de l'ONU per als refugiats) té accés periòdic als llocs de detenció. No obstant això, en entrevistes telefòniques amb persones detingudes en el camp de contenidors de Düziçi, en el sud de Turquia, on es creu que romanen recloses almenys 2.000 persones afganeses, Amnistia Internacional va escoltar com s'ha pressionat a detinguts perquè signin documents escrits en turc, que no comprenen. Aquests documents podrien ser "formularis de repatriació voluntària", que les autoritats turques ja han utilitzat anteriorment en circumstàncies coercitives amb persones refugiades procedents de Síria i altres llocs.

Encara que, segons la informació, a algunes famílies els han permès demanar asil i després les han posat en llibertat, un nombre potencial de milers de persones —en la seva majoria homes— corren risc imminent de ser retornades a Afganistan. Amnistia Internacional va entrevistar també a Kabul a un home que havia estat deportat juntament amb la seva esposa i els seus cinc fills a pesar que volien sol·licitar asil.

"La magnitud d'aquesta repressió és extraordinària. En les últimes setmanes, les autoritats turques han intensificat una implacable campanya de deportació en la qual milers de persones afganeses han estat detingudes, embarcades en avions i retornades a una zona de guerra. A milers més les mantenen detingudes, i les tracten més com a delinqüents que com a persones que fugen del conflicte i la persecució", ha manifestat Anna Shea, investigadora d'Amnistia Internacional sobre els Drets de les Persones Refugiades i Migrants.

"Els afganesos i afganeses que estan a Turquia han fet perillosos viatges per escapar de perills encara majors en la seva llar, i retornar-les és una mesura inadmissible i il·legal. La violència indiscriminada es cobra habitualment desenes de vides a Afganistan, i no hi ha cap part del país que estigui fora de perill. No hi ha dubte que Turquia està sota pressió —ha acceptat a una enorme quantitat de persones refugiades, finançant-ho principalment amb el seu propi pressupost—, però aquestes deportacions podran vides en perill."

En cadascun dels quatre últims anys, més de 10.000 civils han mort o han resultat ferits a Afganistan, molts d'ells en atacs indiscriminats de grups armats.

Turquia té una de les poblacions refugiades més grans del món, entre la qual es troben unes 145.000 persones afganeses. En 2018, un nombre creixent d'afganesos i afganeses han entrat a Turquia per la frontera est del país amb Iran: el Ministeri de l'Interior turc ha citat una xifra de 27.000 arribades aquest any. Turquia ha seguit l'exemple de molts països de la UE en intentar de tancar les seves fronteres a les persones que sol·liciten asil, i en l'actualitat està construint un mur de 144 km de longitud al llarg de la frontera iraniana, que s'espera que estigui acabat en el termini d'un any. Mentrestant, les autoritats turques han respost a l'arribada d'un nombre creixent d'afganesos i afganeses detenint-los para la seva deportació.

El 17 d'abril, l'agència estatal turca Anadolu va informar que en les últimes setmanes s'havia deportat a 6.846 persones afganeses. Basava la xifra en una declaració urgent de la Direcció general de Gestió de la Migració, dependent del Ministeri de l'Interior. Avui, el ministre de l'Interior ha informat que la xifra havia augmentat a 7.100. Encara que Amnistia Internacional no ha pogut verificar de forma independent aquesta xifra, és clar que s'està deportant a persones afganeses a gran escala. El ministre de l'Interior va dir als mitjans de comunicació el 23 d'abril que pretenien arribar a les 10.000 deportacions per a final de la setmana.

Aquest augment de les deportacions podria estar relacionat amb un acord de migració signat entre Turquia i Afganistan el 9 d'abril, en el qual els dos governs van acordar facilitar la deportació de ciutadans i ciutadanes afganesos des de Turquia.

En aquests moments, sembla que almenys 2.000 persones afganeses es troben detingudes a Turquia i corren perill de deportació. Amnistia Internacional ha rebut informació fidedigna que indica que unes 2.000 persones procedents d'Afganistan romanen recloses en un camp de contenidors en Düziçi, província d'Osmaniye, i que és possible que hi hagi centenars de persones més recloses en un centre de detenció a la província d'Erzurum. No està clara la base legal d'aquestes detencions. Atès que milers de persones semblen haver estat recloses i detingudes en un breu espai de temps, existeix un elevat perill que la detenció d'aquests afganesos i afganeses sigui arbitrària i il·legal.

Amnistia Internacional va parlar amb dos homes i una dona detinguts en el camp de Düziçi. "Farhad" (no és el seu nom real), advocat de 23 anys de la província de Baghlan, va explicar que havia viatjat a Turquia a peu després de fugir del reclutament forçós per part dels talibans. Va ser pres a la frontera i ha passat uns 24 dies retingut.


Va explicar:

"No ens diuen que ens deportaran; no diuen res; conviden a la gent a les seves oficines i els prenen les empremtes dactilars. El document només està escrit en turc: no podem llegir-ho. No signaré aquest document, encara que em matin".

Amnistia Internacional també va parlar per telèfon amb un pare de cinc fills, deportat a Kabul des de la província d'Esmirna, en l'oest de Turquia, a mitjan abril. "Ghodrat" (no és el seu nom real), de 42 anys i de la província de Kandahar, va dir que ell i la seva família s'havien negat a signar un paper que no entenien, però malgrat això els havien retornat a Afganistan. Segons va explicar, no els van proporcionar ajuda econòmica ni logística al seu retorn.



Ghodrat va dir:

"La policia ens va donar una fulla perquè la signéssim, i jo em vaig negar a fer-ho. Vaig plorar: estava devastat. Sortim d'Afganistan amb l'esperança de trobar a gent de l'ONU: pensem que ens ajudarien. Kandahar no és segur, especialment per als nens petits. Vaig pensar que, si venia tot el que tenia, que no era molt, podria anar a Turquia i registrar-me en l'ONU".

Segons el principi jurídic internacional de no devolució (non-refoulement), Turquia no pot transferir a ningú a un lloc on corri un perill real de sofrir violacions greus de drets humans, tals com a persecució, tortura o altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. En aquests moments, donada la greu situació de seguretat i drets humans al país, totes les devolucions a Afganistan constitueixen refoulement, una pràctica il·legal en virtut del dret internacional.

Amnistia Internacional demana a les autoritats turques que posin immediatament en llibertat a totes les persones afganeses que estiguin detingudes arbitràriament, que garanteixin a les persones afganeses l'accés als procediments nacionals d'asil i que detinguin totes les devolucions a Afganistan fins que puguin dur-se a terme amb seguretat i dignitat.