Centenars de persones han estat detingudes a Turquia per fer comentaris o informar sobre la recent ofensiva militar turca al nord-est de Síria i s'enfronten a absurds càrrecs penals, mentre el govern intensifica les mesures de repressió de les veus crítiques. Així ho manifesta Amnistia Internacional en un informe publicat avui.

'We can not complain' revela com l'ofensiva llançada el mes passat, l'operació anomenada Font de Pau ha anat acompanyada a Turquia d'una campanya de repressió contra els qui s'aparten de la versió oficial. S'ha acusat de "terrorisme" i sotmès a investigació penal, detenció arbitrària i prohibició de viatjar a periodistes, usuaris de les xarxes socials i manifestants. Si són processades i declarades culpables, les persones detingudes podrien haver de complir llargues penes de presó.

"A mesura que els tancs avançaven sobre la frontera siriana, el govern va aprofitar l'ocasió per emprendre una campanya interna contra els qui expressaven opinions dissidents en els mitjans de comunicació, les xarxes socials i el carrer. El debat crític sobre qüestions de drets de la comunitat kurda i de política resulta impossible encara més que abans", ha afirmat Marie Struthers, directora d'Amnistia Internacional per a Europa.

"El llenguatge utilitzat per parlar de la incursió militar està fortament controlat, i centenars de persones que han expressat opinions dissidents sobre l'operació militar de Turquia han estat detingudes i estan sent objecte d'investigació en aplicació de la legislació antiterrorista."

Mesures per silenciar periodistes

El 10 d'octubre, un dia després de l'inici de l'ofensiva, l'òrgan regulador en matèria de radiotelevisió, RTÜK, va advertir als mitjans de comunicació que no es toleraria en absolut "cap comunicació que pugui afectar negativament la moral i la motivació de [...] els soldats o induir a engany a la ciutadania amb informació incompleta, falsa o parcial, que serveixi per als fins del terror".

El mateix dia es va detenir dos periodistes. Hakan Demir, del diari Birgün, va ser interrogat en relació amb un tuit aparegut en el perfil oficial de Twitter del diari i basat en informació de la NBC on s'afirmava: "Avions de combat turcs han començat a efectuar atacs aeris sobre zones civils".

Mentrestant va ser detingut Fatih Gökhan Diler, director editorial del lloc web de notícies Diken, per la publicació d'un article amb el titular "Les Forces Democràtiques sirianes afirmen que dos civils han perdut la vida". Els dos periodistes van ser acusats de "incitar a l'enemistat i l'odi" abans de ser posats en llibertat amb la condició de no sortir del país, a l'espera del resultat de les investigacions penals iniciades.

“Que 30 policies fortament armats hagin assaltat casa meva per uns comentaris a les xarxes socials demanants la pau, mostra la repressió contra la llibertat d'expressió a Turquia”

Nuncan Baysal, periodista

El 19 d'octubre a les cinc del matí, la policia va irrompre a la casa de la periodista i defensora dels drets humans Nurcan Baysal, que ha explicat a Amnistia Internacional: "Que 30 agents de policia fortament armats i amb la cara tapada hagin assaltat casa meva i aterrit els meus fills simplement per uns comentaris publicats a les xarxes socials per demanar la pau mostra el grau de repressió a què està sotmesa la llibertat d'expressió a Turquia".

El mateix dia va ser detinguda la periodista Özlem Oral i interrogada sobre de dos tuits en contra de l'operació "Font de Pau" publicats en un compte de Twitter que ni tan sols era seu. Va quedar en llibertat al dia següent amb la condició de no viatjar a l'estranger, presentar-se periòdicament en una comissaria de policia local i no sortir d'Istanbul, on viu.
El 27 d'octubre, l'advocada i columnista Nurcan Kaya va ser detinguda a l'aeroport d'Istanbul per haver criticat l'ofensiva a tuitejar: "Sabem per experiència que tot el que diuen operació de pau és una massacre". Va quedar en llibertat aquest mateix dia, després d'haver estat interrogada, però subjecta a una prohibició internacional de viatge.

La repressió no ha anat dirigida només contra periodistes de Turquia. El 25 d'octubre, els advocats del president Erdoğan van anunciar que havien presentat una demanda contra el director i editor de la revista francesa Le Pointtras per la publicació del número del 24 d'octubre, on s'havia utilitzat en portada el titular "Neteja ètnica: el mètode Erdoğan "per informar de l'ofensiva militar. Els advocats afirmaven que la portada constituïa un insult al president, tipificat com a delicte en la legislació turca.

Mesures contra usuaris de xarxes socials

Només en la primera setmana de l'ofensiva es van obrir investigacions sobre 839 comptes de xarxes socials per "compartir contingut delictiu", després de les quals 186 persones van quedar sota custòdia policial i 24 detingudes a espera de judici, segons xifres oficials.

Un usuari de les xarxes socials que va ser detingut i acusat de "propaganda a favor d'una organització terrorista" havia retuitejat 3 tuits, un dels quals resava: "Rojava [la zona autònoma kurda del nord de Síria] vencerà. No a la guerra". Igual que altres, aquests tuits no constituïen remotament proves de cap delicte reconegut internacionalment.

“Utilizar les paraules guerra, ocupació o Rojava s'ha convertit en un delicte. Els jutges diuen que no es pot dir no a la guerra”

Paraules d'un advocat que va parlar amb Amnistia Internacional

Se li va prohibir viatjar a l'estranger i se li va ordenar presentar en una comissaria de policia local dues vegades al mes. Un advocat ha explicat a Amnistia Internacional: "Utilitzar les paraules 'guerra', 'ocupació" o' Rojava 's'ha convertit en delicte. Els jutges diuen que no es pot dir no a la guerra."

Mesures contra figures i activistes

El govern ha utilitzat també l'operació Font de Pau com a pretext per intensificar la repressió contra polítics de l'oposició i activistes. Diversos membres del Parlament estan sent objecte en l'actualitat d'investigació penal, entre ells Sezgin Tanrıkulu, a qui s'investiga per comentaris que va fer als mitjans de comunicació i per un tuit que deia: "Els governs han de saber que això és una guerra injustificada, una guerra contra els kurds. "

Segons professionals del Col·legi d'Advocats de Şanlıurfa, almenys 54 persones van ser posades sota custòdia policial per agents dels serveis antiterroristes en aquesta província turca el 9 i 10 d'octubre. Entre elles hi havia membres del grup esquerrà i pro kurd d'oposició Partit Democràtic dels Pobles (HDP), així com de sindicats esquerrans d'oposició.

Durant la primera setmana de l'ofensiva militar, almenys 27 persones, moltes d'elles afiliades al HDP, van ser detingudes a la província de Mardin per càrrecs de terrorisme. Entre aquestes persones es trobava l'alcaldessa, designada per elecció, de la localitat de Nusaybin; el govern la va substituir posteriorment pel governador del districte, que no havia estat elegit democràticament.

El 12 d'octubre, la policia va advertir a les Mares del Dissabte, iniciativa de familiars de víctimes de desaparició forçada que celebren vigílies pacífiques tots els dissabtes des de 2009 per recordar als seus éssers estimats, que les dispersarien "si pronunciaven la paraula guerra". La concentració va ser dissolta amb violència quan es va llegir una declaració en què es criticava l'operació militar.

"Des del començament de l'ofensiva militar, la ja arrelada atmosfera de censura i por de Turquia s'ha intensificat encara més, amb detencions i càrrecs falsos, utilitzats per silenciar les poques persones que s'atreveixen a expressar qualsevol forma d'oposició o crítica contra l'operació Font de Pau", ha manifestat Marie Struthers.

"Les autoritats turques han de deixar de silenciar les opinions que no els agraden i posar fi a la repressió. Han de suspendre immediatament tots els processaments iniciats contra persones detingudes per l'expressió pacífica de la seva oposició a les operacions militars de Turquia i retirar tots els càrrecs contra elles".