Les autoritats han d'abstenir-se immediatament d'utilitzar lleis desfasades, repressives i excessivament àmplies per processar persones per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió a Internet.

Amnistia Internacional conclou que, del 2018 a 2020, almenys 40 persones -entre bloguers, administradors de pàgines de Facebook amb un gran nombre de seguidors, activistes de la política i defensors/es de drets humans- han estat processades només per publicar a Internet comentaris crítics amb la policia o amb autoritats locals o estatals.

"És veritablement alarmant que, deu anys després de la revolució, s'estigui actuant contra activistes i bloguers mitjançant processaments en virtut d'unes lleis que és remunten als temps de la repressió a Tunísia, només per publicar les seves opinions a Facebook. En lloc d'intentar fer callar les crítiques, les autoritats tunisianes haurien de defensar el dret de qualsevol persona a expressar-se amb llibertat i seguretat, sense por de patir represàlies", ha declarat Amna Guellali, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Aquests processaments fan perillar els avenços en matèria de drets humans aconseguits fins ara a Tunís, on el dret a la llibertat d'expressió és un valor de la revolució conquerit amb gran esforç. Demanem a les autoritats legislatives que considerin prioritària la reforma de totes les disposicions jurídiques excessivament àmplies i en gran manera desfasades que permeten la repressió, per a evitar noves reculades i complir plenament l'obligació de Tunís de respectar el dret a la llibertat d'expressió".

Tot i que la majoria d'aquests casos no es va dictar finalment pena de presó, la citació per interrogar-lo, l'acusació formal i el mateix judici per càrrecs que comportin presó equivalent a fustigar i intimidar a qui expressa opinions crítiques sobre l'autoritat pública, i sens dubte tindran un efecte dissuasiu.

Encara que Tunísia es considera l'únic cas d'èxit de la Primavera Àrab i ha rebut aplaudiments per fomentar un entorn segur per expressions de tota mena, ara el Ministeri d'Interior amenaça obertament de processar qui critiqui legítimament la conducta policial, i la xifra de persones processades per publicacions a Facebook on es destapen casos de presumpte corrupció, es critica les autoritats o "s'insulta" càrrecs públics no ha parat de créixer.

Amnistia Internacional demana a les autoritats de Tunísia que protegeixin la llibertat d'expressió en el país retirant tots els càrrecs contra les persones investigades o processades per exercir pacíficament la llibertat d'expressió, ordenant paralitzar tots els judicis per delictes d'expressió i donen instruccions a les autoritats de l'Estat perquè no segueixin incitant aquestes accions ni amenaçant d'iniciar-les.

L'organització demana als membres del Parlament de Tunis que consideren prioritària la reforma de qualsevol legislació que penalitzi o limiti el legítim dret a la llibertat d'expressió, incloses les disposicions del Codi Penal i el Codi de Telecomunicacions, i que tractin la difamació simplement com un acte il·lícit civil.

Última intolerància de la crítica

En els últims anys, les autoritats tunisianes s'han mostrat cada cop més intolerants amb aquells que critiquen les autoritats o les institucions públiques i han emprès un nombre creixent d'accions penals contra bloguers i usuaris de Facebook per expressar opinions que consideren "insultants" o "irrespectuoses".

El Ministeri del Interior, els sindicats policials i les autoritats locals han amenaçat cada cop més amb judicis en aquests dos anys, a vegades com resposta a crítiques sobre la conducta policial o a campanyes per reclamar rendició de comptes.

El 18 d'octubre de 2019, el Ministeri de l'Interior va emetre una declaració en què anunciava "accions judicials contra aquells de manera intencionada ofenguin, qüestionin o atribueixin falses acusacions als seus departaments" i afegia que les "declaracions repetides recentment per persones de diversa classe i filiació en alguns llocs web i en els mitjans de comunicació es consideren perilloses i poden posar en perill la institució de seguretat".

Només l'octubre de 2020 es van citar almenys cinc activistes per investigació per criticar les forces de seguretat a Internet amb motiu d'una campanya contra un projecte de llei dirigit a reforçar la impunitat.

Segons ha investigat Amnistia Internacional, les disposicions aplicades amb més freqüència per jutjar persones per expressar-se a Internet pertanyen al Codi Penal, el Codi de Telecomunicacions i el Decret Llei 115 sobre la Llibertat de Premsa.

Per exemple, el 7 d'octubre de 2020, Myriam Bribri, activista contra la impunitat, va rebre una citació de la policia judicial de Safx després de publicar una opinió crítica sobre la policia a Facebook. L'endemà es va presentar per ser interrogada sobre una denúncia del secretari general del sindicat de les forces de seguretat en Sfax, on se l'acusava "d'insults a la policia".

El dret internacional dels drets humans no reconeix "l'insult" com a delicte i el considera protegit per la llibertat d'expressió.

Myriam Bribri va ser detinguda i posada sota custodia abans del seu trasllat a la seu judicial aquest mateix dia, acusada en aplicació de l'article 86 del Codi de Telecomunicacions, que estableix penes de fins a dos anys de presó per l'ús de xarxes de telecomunicacions per a "causar mal intencionadament a altres persones o alterar la seva pau". Myriam Bribri va explicar que havia hagut d'esperar almenys dues hores a la seu fins que es va informar el seu equip defensor que el seu judici començava aquesta mateixa tarda. El jutge va acceptar la sol·licitud d'ajornament de la vista i llibertat provisional per a Myriam presentada per l'equip defensor. Està previst que torni a comparèixer davant del tribunal el 14 de desembre de 2020.

En un altre cas, el 6 d'octubre de 2020, Imed Ben Khoud, activista de la societat civil de Kairouan, va compartir a Facebook una vinyeta d'un dibuixant anònim que representava als agents de policia com a "gossos" i la seu del Ministeri de l'Interior tunisià com a "gossera". El 12 d'octubre va ser detingut per la Guàrdia Nacional i interrogat en relació amb els mateixos delictes en virtut del Codi de Telecomunicacions. Va quedar en llibertat sense càrrecs aquest mateix dia, però la investigació continua oberta.

Autoritats locals han utilitzat disposicions del Codi Penal per processar a aquells que les critiquen, com és el cas del bloguer Anis Mabrouki. El 13 d'abril, Mabrouki va publicar un vídeo a la seva pàgina de Facebook en què es veia nombroses persones congregades davant la seu tancada de l'alcaldia de Teburba (localitat situada a 30 kilòmetres de la capital, Tunis) per exigir l'ajuda econòmica promesa pel govern amb el context del confinament de la COVID-19. Criticava que les autoritats no atenien les persones en situació de necessitat i acusava l'alcalde de no gestionar el repartiment d'ajuda humanitària. L'endemà va rebre una citació de les autoritats, després que l'alcalde presentés càrrecs contra seu. El 15 d'abril, Anis Mabrouki va ser acusar de "causar sorolls i disturbis públics" i "d'acusar autoritats dels delictes relacionats amb un càrrec sense proves de la seva culpabilitat" en aplicació dels articles 316 i 128 del Codi Penal. Anis va ser detingut i va passar dues setmanes en presó preventiva, fins que el 30 d'abril va ser absolt pel tribunal de primera instància de la ciutat de Manouba.

En una campanya, Amnistia Internacional demana a les autoritats de Tunisia que deixin de processar persones per exercir el seu dret legítim a expressar-se de manera pacífica, i que reformin qualsevol legislació que representi una amenaça per la llibertat d'expressió.