«El Nou president de Tunis, Kais Saied, ha de reforçar la protecció dels drets humans al país i posar fin urgentment als abusos que es cometen en un pretext de seguretat, incloent l'ús excessiu de les mesures d'excepció». El nou president prendrà el seu càrrec demà.

L'organització demana així mateix al president entrant que es comprometi a complir les recomanacions de la comissió de justícia transnacional, esculli als membres restants del Tribunal Constitucional i mantingui la moratòria de la pena de mort.

«El president Kais Saied té l'oportunitat d'intervenir en unes reformes paralitzades i d'indicar el seu compromís amb els drets humans donant prioritat a aquestes cinc mesures clau» va dir la Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.

Des de novembre de 2015, les autoritats tunisianes utilitzen un decret presidencial de 1978 per imposar un estat d'excepció continu. El decret, que concedeix al poder executiu amplies facultats per suspendre els drets de la llibertat d'expressió, reunió, d'associació i circulació, es ve utilitzant reiteradament per imposar mesures d'excepció d'una manera molt sovint arbitrària, discriminatòria i desproporcionada, fet que propicia diverses violacions de drets humans.

Aquest decret ha estat criticat també per ser massa poc precís, doncs manca de supervisió judicial i constitucional, i pel fet de que pot ser renovat indefinidament.

«Les autoritats tunisianes porten gairebé quatre anys utilitzant mesures d'excepció arbitràries i desproporcionades, Els estats d'excepció han de ser excepcionals i temporals. No haurien de convertir-se en la nova normalitat, sinó que han de ser revisats de forma genuïna i periòdica; i les decisions sobre la seva renovació no han de deixar-se exclusivament en mans del poder executiu i s'hauria de permetre un escrutini i qüestionament real», va dir la Heba Morayef.

«El nou president de Tunis ha de posar fi a l'ús excessiu de mesures de seguretat i garantir que totes els mesures són compatibles amb les obligacions contretes per Tunis en matèria de drets humans.»

“Les autoritats tunisianes porten gairebé quatre anys utilitzant mesures d'excepció arbitràries i desproporcionades”

Heba Morayef, Amnistía Internacional

Des de l'alçament de 2010/2011, les autoritats tunisianes han fet progressos importants, encara que limitats, en el que té a veure amb la rendició de comptes per violacions de drets humans comeses al passat a través del treball de la Comissió de la Veritat i la Dignitat. Aquesta va publicar, al desembre del 2018, les seves conclusions i recomanacions, incloses les relatives a la reforma dels sectors judicials i de la seguretat, la protecció del dret a al vida, el dret a no ser víctima de tortura i altres maltractes, una major protecció del dret a un judici just i altres recomanacions que tenen a veure amb la reforma institucional i la transparència de la governança.

Deu mesos després de que la Comissió acabés el seu informe, el govern no ha presentat encara un pla per poder posar en pràctica les recomanacions ni ha publicat l'informe al Butlletí Oficial, com exigeix la llei. Amb el govern anterior, el procés de justícia transicional es va veure obstaculitzada per la falta de compromís amb l'aplicació de les conclusions de la Comissió i per la reticència d'algunes parts del govern a implicar-se en els judicis en curs.

Amnistia Internacional demana al nou president que acceleri el procés de justícia transicional mitjançant la publicació de l'informe de la Comissió de la Veritat i la Dignitat en el Butlletí Oficial i instant al govern entrant que adopti un pla clar per aplicar les recomanacions de la Comissió.

La Comissió també va remetre als tribunals 173 casos de violacions greus de drets humans. El president Kais Saied ha de seguir de prop el progrés i garantir els judicis dels processos de justícia transicional i garantir que totes les entitats del govern, inclòs en Ministeri de l'Interior, cooperin plenament amb les sales especialitzades creades per jutjar els casos.

«Per curar les ferides del passat, els víctimes han de rebre una reparació, i queda molt per fer per garantir la veritat, justícia i reparació per violacions greus de drets humans i prevenir la seva repetició», va afirmar la Heba Morayef.

Amb l'anterior administració tunisiana, els plans per establir el Tribunal Constitucional es van veure paralitzats també a causa de la falta de consens parlamentari en els nomenaments pel Tribunal. Un cop que el Parlament acorda nomenar els quatre primers membres, el Consell Judicial Superior nomena a uns altres quatre i els president als altre quatre restants. Amnistia Internacional demana al nou President que insti al Parlament a escollir els membres restants del Tribunal sense demora. El President haurà de nomenar a persones compromeses amb la defensa dels drets humans, ja que la seva protecció dels drets és crucial a la Constitució.

«El Tribunal Constitucional du a terme un paper fonamental en garantir que es respectin els drets i llibertats consagrats a la Constitució Tunisiana. El president ha d'instar al Parlament a que esculli els membres del Tribunal sense demora», va concloure la Heba Morayef.

Amnistia Internacional demana al president que asseguri que totes les iniciatives legislatives que presenti al Parlament siguin compatibles amb les obligacions contretes en virtut del dret i les normes internacionals dels drets humans.

Encara que no s'han realitzat execucions a Tunis des del 1991, els tribunals segueixen imposant la pena de mort, sobre tot en els casos de terrorisme.

Amnistia Internacional demana al president que, amb urgència, mantingui la moratòria de Tunis de la pena de mort i tingui com a objectiu treballar cap a l'abolició total d'aquesta pena.