Madrid.- Amb motiu de les trobades que mantindran la Unió Europea i la Federació Russa, la primera avui 20 d'octubre, i que culminaran amb una cimera entre la UE i Rússia el 24 de novembre, Amnistia Internacional s'ha dirigit per carta al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per demanar-li que obtingui del president rus, Vladimir Putin, un compromís clar amb la defensa dels drets humans a Rússia. Aquestes trobades representen una oportunitat única perquè el president rus rebi un missatge clar dels països europeus sobre la necessitat de fer front amb determinació a la greu situació de drets humans que viu el país. El govern espanyol ha d'exercir la seva influència perquè la qüestió es tracti de manera expressa i no passi desapercebuda a l'agenda de les trobades. ?La situació dels drets humans a Rússia es deteriora dia a dia i el govern espanyol ha de fer valer la seva influència perquè això no succeeixi. Només així demostrarà el seu compromís amb la defensa i promoció d'aquests drets, tantes vegades expressat en múltiples fòrums. Això suposa fer els esforços necessaris perquè el govern rus escolti amb claredat les preocupacions que existeixen referents a això?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. Sobre el recent assassinat de la periodista i defensora de drets humans Anna Politkóvskaia a Moscou, condemnat enèrgicament per Amnistia Internacional i per al qual ja s'ha demanat una investigació exhaustiva i imparcial, l'organització considera que ha sofert aquest atac a causa de la seva labor periodística d'informar sobre els abusos contra els drets humans comesos a Txetxènia i altres regions de la Federació Russa. L'aplicació de la nova llei d'ONG comença a tenir els seus efectes, com ara la clausura de la ?Societat per a l'Amistat Russo-Txetxena?, que sembla que respon a una estratègia per acabar amb una organització que ha estat clau en la denúncia de les violacions de drets humans a Txetxènia. ?El Govern espanyol ha d'expressar el seu compromís amb els drets humans aconseguint que es tracti aquesta qüestió a l'agenda de tots aquestes trobades i promovent l'adopció d'acords concrets?, continua Beltrán. Aquestes són algunes de les preocupacions més importants d'Amnistia Internacional pel que fa a Rússia: ? Abusos en el context del conflicte a Txetxènia. Les detencions arbitràries, desaparicions forçades i tortura a mans de les forces de seguretat continuen. S'han registrat almenys 31.000 desplaçats i 5.000 desapareguts en els últims sis anys. ? Greus amenaces i intimidacions al treball de periodistes i defensors de drets humans. Les autoritats russes han intentat restringir la informació sobre la situació dels drets humans a Txetxènia i altres regions. Molts d'ells paguen un preu molt alt per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió. Per exemple, Stanislav Dmitrievskii (director executiu de la Societat per a l'Amistat Russo-Txetxena, acusat de publicar la crida d'un dirigent separatista txetxè), Andrey Babitskii (corresponsal de Ràdio Llibertat, detingut i desaparegut durant tres setmanes, va denunciar que havia presenciat tortures i maltractaments durant la seva detenció a mans dels serveis de seguretat russos) o Aslan Davletukaev (de la Societat per a l'Amistat Russo-Txetxena, que va ser assassinat). Davant aquests successos que queden impunes a la Federació Russa, familiars de les víctimes acudeixen al Tribunal Europeu de Drets Humans, i per aquest motiu són amenaçats. ? Violència per motius racistes. L'any passat, almenys 28 persones van morir a causa d'atacs racistes a la Federació Russa. A més, 366 persones van ser ferides a causa del mateix motiu. La xifra podria ser fins i tot més elevada ja que molts dels crims amb caire racista no es denuncien davant la policia o si es registren no consten com a violència d'aquest tipus. Les investigacions policials d'aquests crims no són efectives i no reflecteixen la seva gravetat ni les motivacions racistes que hi ha darrere. Les víctimes dels atacs racistes són estudiants estrangers i persones que demanen asil així com persones que provenen de la zona del Caucas i d'Àsia Central. ? Llei federal sobre Organitzacions No Governamentals. L'entrada en vigor d'aquesta llei l'abril passat limita enormement l'activitat de les organitzacions del país, estrangeres i internacionals que operen a Rússia i moltes poden arribar a veure suspès el seu treball, Amnistia Internacional inclosa, la qual cosa representa un seriós atac contra la llibertat d'associació i expressió al país. La labor de les ONG és fonamental en àmbits tan importants com el medi ambient, l'educació i la denúncia de violacions de drets humans. La llei i els seus procediments d'aplicació permeten arbitrarietats i una vigilància excessiva de les organitzacions per part de les autoritats. ? Violència contra la dona. Continuen augmentant els casos de violència contra la dona en l'àmbit familiar a la Federació Russa. Cada hora, a la Federació Russa, mor una dona a mans de la seva parella actual o anterior. Almenys 9.000 dones moren cada any com a resultat de la violència domèstica. Les autoritats han fet molt poc per abordar aquesta problemàtica. Són molt pocs els casos que acaben als tribunals. Per exemple, a Moscou no hi ha cap refugi per a dones que fugen de la violència en l'àmbit familiar. Informació General El juliol de 2004, el Ministre d'Afers Exteriors i Cooperació espanyol va viatjar a Rússia. Posteriorment, el desembre de 2004 ho va fer el President del Govern, i uns mesos després va participar en una cimera a quatre entre França, Alemanya, Rússia i Espanya. En aquestes i altres ocasions, el Govern espanyol semblava ignorar les greus violacions de drets humans que tenen lloc a la Federació Russa, especialment en el marc del conflicte a Txetxènia, així com l'alarmant retallada de llibertats en aquest país a l'ombra de la "guerra contra el terrorisme". En l'última visita que va realitzar a Espanya Vladimir Putin, els passats dies 8 i 9 de febrer, Amnistia Internacional va fer públiques les seves preocupacions sobre la precària situació dels drets humans a Rússia, instant les autoritats espanyoles que prioritzessin aquest assumpte en les seves relacions bilaterals. En aquest context i durant un acte públic celebrat a les portes de l'ambaixada d'aquest país a Espanya, l'organització va comptar amb el testimoni de la periodista i activista russa Oksana Chelyskeva, sotsdirectora de la Societat per a l'Amistat Russo-Txetxena i víctima d'assetjaments i abusos. Vuit mesos després la situació al país continua deteriorant-se i encara és més crítica. (20/10/2006)