Amnistia Internacional publica avui un nou informe, “Cadenas invisibles”, en què denuncia com la identificació i, per tant, la protecció de les víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual té greus mancances estructurals a Espanya. Preval la persecució del delicte, per la qual cosa les víctimes són instrumentalitzades i vistes com a proves per a la investigació, i no pas com a persones necessitades de protecció durant tot el cicle.
Especialment preocupant, assegura AI, és la situació a les costes, on també l'enfocament és principalment de control migratori i falta un mecanisme multi-agencial de detecció primerenca, i una coordinació adequada entre els diferents mecanismes implicats. Com a conseqüència, moltes possibles víctimes "es perden" pel camí, i molts traficants estan esperant-los en aquests llocs de trànsit.
Tot i que no existeixen dades desagregades, unificades i sistematitzadess que mostrin la veritable magnitud d'aquest problema, la veritat és que en total, només mil de les 75.000 persones que, segons el govern espanyol, estaven en situació de risc de tràfic amb finalitats d'explotació sexual (no basant-se en indicis, sinó en operacions policials), han estat identificades finalment com a víctimes en els darrers set anys dels quals es tenen dades, entre 2013 i 2019. Aquestes dades, a més, no inclouen les dones que sol·liciten protecció internacional o migrants que arriben a les costes.
"La identificació és el primer pas i resulta fonamental per protegir les víctimes de tràfic i garantir la seva assistència, accés a justícia i dret a la reparació. Si no es detecten les possibles víctimes, els següents passos són inexistents", explica Virginia Álvarez, autora de la investigació i responsable de Política Interior a Amnistia Internacional Espanya.
La identificació de víctimes de tràfic recau exclusivament en mans de les forces i cossos de seguretat de l'estat, concretament en les unitats encarregades de la persecució del delicte, per la qual cosa no sempre es garanteix un enfocament de gènere i protecció de drets humans. Prova d'això, i del fet que, per Amnistia Internacional, la detecció i identificació d'aquestes víctimes no és una prioritat per a les autoritats, és el fet que en els darrers tres anys, el nombre de víctimes identificades del total de persones en risc de tracta oscil·la entre l'1,4 i l'1,5%. El 2019, només 42 dones havien estat identificades formalment com a víctimes de tràfic, de les 2.834 potencials o en risc, segons les dades proporcionades per la Direcció general de la Policia (fins al 18 de juliol). En el cas de 2018 només 128 de 9.135, sis de les quals menors (segons CITCO, Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat). I el 2017, de les 10.111 només 155 van ser reconegudes com a víctimes.
A l'organització li preocupa, a més, que els estereotips de gènere influeixin de manera perjudicial per a la identificació de les víctimes de tràfic: molts funcionaris policials busquen un determinat "perfil de víctima de tràfic" i, si no es correspon, el descarten massa ràpidament. "La policia ha d'entendre que moltes vegades no hi ha cadenes físiques, sinó que el que fan és crear cadenes mentals, ens obliguen a consumir drogues i alcohol perquè estiguem actives, ens obliguen a somriure, a ballar, a dir que hi ets perquè vols, després d'amenaçar-te o pegar-te", assegura María, una víctima i supervivent.
Víctimes, no proves del delicte
"La policia em va començar a preguntar, no creien el que els explicava. Una dona policia em va dir que si no deia la veritat em deportarien, els vaig dir que no volia parlar perquè no volia morir, havien amenaçat també la meva família": així parla Alika (nom fictici) sobre el seu primer contacte amb la policia, quan, després de rebre una pallissa en ple carrer i anar a comissaria, no es va activar cap mecanisme de protecció. Aquesta dona nigeriana de 27 anys, que va arribar a Espanya en pastera quan només en tenia 18, va patir molta violència en la seva ruta migratòria, també quan, una setmana després d'arribar li van dir que havia de prostituir-se per retornar el deute de 55.000 euros que havia contret.
AI mostra la seva preocupació pel fet que algunes operacions policials contra el tràfic amb finalitats d'explotació sexual finalitzen amb la detenció de les dones per la seva situació d'irregularitat administrativa, malgrat l'existència d'indicis d'explotació. "Les autoritats no han d'oblidar que tenen l'obligació de protegir totes les víctimes amb independència, tant del seu estatus migratori, com de la capacitat de la víctima per col·laborar en la persecució del delicte de què és objecte", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
L'adaptació de les obligacions internacionals per a la protecció de les víctimes de tràfic s'ha fet a Espanya mitjançant la Llei d'Estrangeria, la qual cosa mostra un enfocament basat principalment en el control de la immigració. Tot i existir el període de restabliment i reflexió de 90 dies en aquells casos en què es detectin indicis de tràfic en una persona en situació irregular, durant el qual la víctima podrà decidir si vol cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte, Amnistia Internacional lamenta que, en comptes de ser aquest un instrument per atorgar un espai de seguretat i recuperació per a la víctima, acabi convertint-se en una eina per assegurar que les víctimes fan un atestat.
"Et donen el decret d'expulsió junt amb la reflexió, si no denúncies, l'ordre d'expulsió es reactiva", assegura María, supervivent de tràfic. Ella sap bé del que parla: no només per la seva condició de supervivent, sinó perquè a més treballa en una organització que ofereix assistència a víctimes de tracta. María, captada a Brasil amb l'engany d'oferir-li feina de neteja i de cura de nens a Espanya, va fugir dels seus explotadors gràcies a una organització, no perquè fos reconeguda per la policia. "Un dia, quan anava caminant pel carrer, la policia va venir cap a mi, em vaig tirar sota un cotxe, tenia por perquè la policia només buscava immigrants irregulars". Aquesta por a la policia, i a ls seus explotadors, s'explica en un relat ple de violència, anant de club en club: "em passava el dia drogada i borratxa, era l'única manera de suportar-ho".
Les costes, via d'entrada al tràfic
Tot i que Espanya, per la seva localització, és porta d'entrada i també de destinació i trànsit per a víctimes de tràfic, Amnistia Internacional denuncia que la detecció de possibles víctimes a les costes i altres punts d'arribada no són una prioritat per a les autoritats. L'organització demanda, tal com recomanen altres organismes internacionals de drets humans, un organisme multi-agencial, amb formació en gènere i en tracta, que permeti la detecció primerenca i millori la coordinació entre els diferents actors que intervenen per a la identificació.
"Moltes víctimes, bé pel fet que no s'identifiquen com a tals, o bé perquè fins i tot no han estat explotades, podrien ser millor protegides si tinguessin accés a la informació i a l'assistència lletrada a què tenen dret. Però ens hem trobat que, per exemple, de juliol a setembre de 2018, segons el col·legi d'Advocats d'Algesires (Cadis), la mitjana d'assistència va ser de 3.000 persones al mes, i les assistències es van realitzar de manera col·lectiva, sense separar homes de dones. La ràtio normal era de 12 persones per lletrat o lletrada, amb un sol intèrpret de l'administració. Així no es pot garantir una adequada assistència per a les persones migrants i possibles refugiades que arriben, entre les quals pugui haver víctimes de tràfic", assenyala Virginia Álvarez.
El confinament, un aïllament encara més gran
El confinament, i altres mesures imposades com a conseqüència de la pandèmia, han agreujat la situació d'explotació i aïllament d'algunes persones vulnerables, com les dones i nenes migrants en situació d'explotació en el servei domèstic, explotació sexual o altres formes d'explotació. Amnistia Internacional va donar la benvinguda al Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la Crisi del Covid-19, amb mesures addicionals adreçades a les víctimes de tràfic, explotació sexual i a dones en context de prostitució que el Ministeri d'Igualtat va ampliar al maig d'aquest any, així com a la proposta que reconeix, per primera vegada, que les organitzacions especialitzades i altres organismes públics, més enllà de la policia, poden acreditar situacions de risc de tràfic.
No obstant això, l'organització lamenta que poques d'aquestes mesures s'hagin materialitzat, o hagin millorat de manera notable la vida de les dones i les nenes víctimes de tràfic, amb un compliment desigual segons les comunitats autònomes. En el cas de la detecció i identificació en costes, els problemes ja existents no han fet més que empitjorar en aquest any de pandèmia, amb importants passes enrere pel que fa a l'assistència lletrada. Així, mentre que en alguns llocs com Almeria, l'assistència lletrada ha estat pràcticament inexistent, en altres casos s'ha fet de manera només telemàtica. A Canàries, l'augment d'arribades de persones migrants, sense adopció de mesures adequades per pal·liar la situació d'uns recursos d'acolliment saturats, han complicat una adequada detecció i identificació de víctimes de tràfic: només assistien, a totes les persones migrants, un total de tres lletrats amb independència del nombre de persones que requerissin aquest assessorament.
Les menors, perdudes en un altre llimb
Amnistia Internacional ha pogut recollir testimonis preocupants que denoten una manca de diligència per part de les autoritats per detectar possibles nenes i nens víctimes de tràfic, especialment quan al·leguen ser majors d'edat.
"Entre policia i fiscalia es passen la pilota de què fer en cas que les menors es facin passar per majors d'edat, però la seva consideració com a adultes, així com la falta d'informes complets, dificulta molt la intervenció i el seguiment de les seves necessitats. I els mateix succeeix amb nens i nenes que viatgen sols: falten recursos i implicació dels serveis d'atenció a menors, i, a més, l'atenció és desigual en funció de cada comunitat", assenyala Esteban Beltrán.
Des de gener fins a juny de 2019, van arribar a Espanya 11.345 nens i 956 nenes migrants no acompanyats, i només 10 d'elles van ser identificades com a víctimes de tràfic. Pel que fa als nens, en un període de 4 anys, entre 2014 i 2017, només 3 nens van ser identificats com a víctimes de tràfic, i tots ells l'any 2014. En llocs que són porta d'entrada a Espanya, com són Andalusia, o Melilla, només s'han identificat 41 víctimes i cap, respectivament, l'any 2018.
Mary (nom fictici), de Costa d'Ivori va arribar a Melilla al setembre de 2019, sense cap documentació. Va al·legar ser major d'edat, però treballadores d'organitzacions no governamentals que van entrar en contacte amb ella van sospitar que el seu físic indicava que no podria tenir més de 14 o 15 anys, alertant també de l'existència d'indicis de tracta a les autoritats, encara que aquestes i unes altres alertes no es van incloure en el seu expedient psico-social. Va ser enviada a la península amb nou dones més, inclosa una que deia ser la seva tia. No va ser fins que una organització especialitzada, després de ser alertada i també veure ella mateixa els indicis de tràfic (ansietat, tia controladora, minoria d'edat) i de rebre amenaces, que es va activar el protocol, quan finalment es descobreix que té 15 o 16 anys. Fins al moment, la policia insisteix a aconseguir la seva col·laboració perquè doni informació.
Berta (nom fictici), supervivent de tràfic, també va entrar a Espanya com a menor, encara que amb el passaport de la seva germana, major d'edat. Li havien dit que guanyaria, com a netejadora a Espanya, més diners del que aconseguia al seu país per cuidar al seu nadó, d'un any. Aviat va descobrir que la realitat era altra: amenaçada, traslladada de club en club i sense veure res dels diners que generava posat que estava controlat pels seus explotadors, va arribar fins i tot a fer un viatge com a menor, al Brasil per visitar a la seva filla, sense que les autoritats la paressin: "Jo mirava al policia implorant-li amb els ulls perquè s'adonés que jo era una menor", relata. Amb l'ajuda d'una organització ha aconseguit sortir, però mai va ser reconeguda com a víctima de ni va tenir protecció com a tal, malgrat la seva col·laboració amb la justícia.
Davant d'questa situació, Amnistia Internacional Amnistia Internacional demana que es doni prioritat, especialment en costes, a l'atenció de víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual per sobre del control policial i migratori i exigeix, entre altres mesures, que es reforci substancialment la detecció i identificació, perquè puguin accedir a protecció i no siguin vistes, simplement, com a proves d'un delicte. Per a això són necessàries les següents mesures:
- Establir un mecanisme de detecció primerenca amb un enfocament multi-agencial, especialment en els casos de dones migrants que puguin presentar indicis de tracta o necessitar protecció internacional, amb l'objecte de donar-los informació, seguiment i suport.
- Que el Congrés aprovi una Llei Integral contra el Tràfic d'Éssers humans amb perspectiva de drets humans, de gènere i infància, on la capacitat d'identificació de possibles víctimes de tracta no recaigui en els qui tenen la competència d'investigació del delicte, o en el control migratori, sinó que depengui d'organismes que prioritzin un criteri de protecció, amb un veritable mecanisme nacional d'identificació i derivació.
- Millorar la coordinació i enfortir la col·laboració entre ONG expertes que estan en contacte amb les dones, coneixen possibles casos i/o situacions d'especial vulnerabilitat, o signes de tràfic o explotació i les unitats especialitzades de Policia Nacional i Guàrdia Civil; i que es reforci la recollida de dades desagregades que facilitin el seguiment i la resposta adequada. Reforçar els fluxos d'informació entre els diversos serveis públics especialitzats i les ONG sobre possibles casos rebuts des de serveis de migració i asil.
Més informació
Amnistia Internacional llança la campanya #CadenasInvisibles perquè les dones víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual siguin protegides. Artistes de cinema i teatre com Nathalie Poza, Lucía Juárez, Carolina Yuste o Andrés Lima, entre altres, s'han sumat a la campanya produint vídeos per visibilizar la terrible realitat que pateixen les víctimes de tràfic i compartint des de les seves xarxes socials missatges de suport per a la campanya i animant a signar la petició online.