Han de rebutjar-se les noves lleis que concedeixen a la policia amplis poders per tractar com a "delinqüents terroristes en potència", incloses persones menors de 12 anys", ha afirmat Amnistia Internacional amb motiu de la crucial reunió que mantindrà demà una comissió parlamentària suïssa.
La legislació antiterrorista proposada crearia ordres de control que limitarien la llibertat de les persones, així com els seus desplaçaments, expressió, associació, privacitat, vida familiar i el seu dret a treballar basant-se en la vaga idea que "en un futur" podrien representar una amenaça per a la seguretat nacional. També donaria a la policia competències exhaustives, fins i tot per imposar arrestos domiciliaris, la prohibició de viatjar i vigilància electrònica, amb poques salvaguardes efectives -si és que n'hi ha cap- davant dels abusos.
"Si la policia creu que una persona és una amenaça, ha d'investigar-la, acusar-la i jutjar-la dins del sistema de justícia penal. Així és com funciona el dret penal", ha afirmat Julia Hall, experta d'Amnistia Internacional en antiterrorisme i drets humans a Europa.
"Donar a les autoritats poder per limitar greument les llibertats de les persones basant-se, no pas en el que han fet, sinó en el que podrien fer en el futur, obre la porta a l'abús. Les mesures, algunes de les quals afectarien menors d'amb prou feines 12 anys, no inclouen les degudes salvaguardes i podrien aplicar-se de forma arbitrària i discriminatòria".
La proposta de Llei Federal sobre Mesures Policials per Combatre el Terrorisme preveu directament l'arrest domiciliari, que, segons el darrer esborrany, pot renovar-se indefinidament. L'arrest domiciliari preventiu podria aplicar-se a nens i nenes de 15 anys i més, i totes les altres mesures s'aplicarien a menors d'amb prou feines 12 anys.
Segons la nova llei, l'Oficina Federal de Policia gaudiria d'un grau elevat de discrecionalitat per emetre ordres de control administratiu. En la majoria dels casos, no necessitarien autorització judicial prèvia, sinó que hi ha la possibilitat de basar la decisió en dades imprecises que podrien indicar que una persona podria representar una amenaça per a la seguretat nacional en el futur. Aquest llindar és contrari al principi de seguretat jurídica i afavoreix qualsevol classe d'abusos.
La discrecionalitat, sumada a l'absència de determinades salvaguardes, com el dret a una vista contradictòria davant d'un tribunal que permeti que la persona afectada discuteixi la raonabilitat de la sospita i garanteixi el seu accés a materials necessaris per impugnar efectivament la mesura, situaria en un clar desavantatge qualsevol persona sotmesa a una ordre de control. La llei proposada viola el principi que una persona ha de gaudir de "igualtat de condicions" per impugnar les acusacions que es formulin contra ella.
"Segons el dret internacional dels drets humans, els Estats han de prendre les mesures adequades per protegir la seva ciutadania d'atacs dirigits a la població civil amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones als seus territoris. No obstant això, les mesures antiterroristes sempre han de respectar l'estat de dret i complir les obligacions en matèria de drets humans previstes en el dret internacional. Encara que l'amenaça que els atemptats terroristes representen per a la ciutadania és molt real i ha de rebre sempre una resposta enèrgica, la funció dels governs hauria de ser oferir seguretat perquè les persones gaudeixin dels seus drets humans i no restringir els drets de la població sota pretext de la seguretat", ha manifestat Patrick Walder, coordinador de campanyes d'Amnistia Internacional Suïssa.
"Privar a les persones de la seva llibertat recloent-les al seu domicili sense que hi hagi un procés just per impugnar l'ordre viola flagrantment les obligacions de Suïssa en matèria de drets humans. Els nens i les nenes no haurien d'estar mai reclosos en aquestes circumstàncies. El Parlament suís ha de fer marxa enrere i no conferir a la policia aquest poder sense control".
Informació general
El 16 de gener és un dia clau en el tràmit parlamentari d'aquest projecte de llei. La Comissió d'Afers Jurídics del Consell dels Estats debatrà l'esborrany de la llei per primera vegada i decidirà sobre les seves recomanacions.