Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Sudan: un any després de l'inici de les protestes, és hora que es compleixin els drets humans

Manifestació a Bahri, 21 d'octubre 2019. © EBRAHIM HAMID/AFP via Getty Images

"Un any després que esclatessin al Sudan les protestes que van desembocar en la destitució del president Omar al Bashir l'11 d'abril de 2019, les noves autoritats de transició han de respondre a les esperances i expectatives del poble sudanès", ha declarat avui Amnistia Internacional.

"Un any després que el poble sudanès prengués els carrers per protestar per l'augment dels preus dels aliments, la qual cosa en última instància va posar fi a tres dècades de règim d'Al Bashir, la ciutadania pot celebrar que la seva acció col·lectiva acabés amb l'asfixiant repressió i reavivés l'esperança d'un Sudan millor", ha declarat Seif Magango, director adjunt d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i els Grans Llacs.

"Les autoritats de transició han de complir els compromisos que van fer de restablir l'Estat de dret i protegir els drets humans. El poble sudanès no es mereix menys".

El poble sudanès ha dipositat totes les seves esperances en les autoritats de transició, encapçalades pel primer ministre Abdullah Hamdok i amb el suport de la Carta Constitucional de Transició, que consagra la declaració de drets fonamentals més completa que ha tingut fins ara el país.

En un pas positiu, el govern va derogar al novembre de 2019 les lleis d'ordre públic i va posar fi a una època de violacions cruels dels drets humans que es va centrar, sobretot, en els drets i llibertats de les dones.

"La responsabilitat que recau sobre les espatlles del primer ministre Hamdok és tan gran com les aspiracions del poble sudanès, que ha sofert dècades de violacions greus de drets humans i crims recollits en el dret internacional com el genocidi, crims de guerra i crims de lesa humanitat. Les víctimes tenen dret a la veritat, la justícia i la reparació en virtut del dret internacional", ha subratllat Seif Magango.

El govern ha d'abordar de forma proactiva la rendició de comptes d'aquests crims, entre altres coses, restaurant la credibilitat i la capacitat del sistema de justícia per investigar i jutjar de forma exhaustiva i efectiva els crims.

El dret internacional exigeix també al govern que transfereixi Omar al Bashir a la Cort Penal Internacional, en compliment de les ordres de detenció emeses contra ell per crims comesos a Darfur entre 2003 i 2010.

Encara que el recent nomenament d'un nou fiscal general i president del Tribunal Suprem desperta l'esperança que la rendició de comptes serà una prioritat per a les autoritats de transició, el judici dels qui siguin trobats responsables de violacions greus de drets humans impulsaria en gran mesura la confiança en el sistema judicial nacional.

De les 185 persones que van perdre la vida durant les protestes antigovernamentals de setembre de 2013, la fiscalia del país només ha investigat i jutjat un cas fins avui. En aquest únic cas, l'acusat va ser absolt finalment per falta de proves.

Entre desembre de 2018 i l'11 d'abril de 2019, almenys 77 persones que protestaven van perdre la vida i centenars van resultar ferides a mans de les forces de seguretat. El 3 de juny, les forces de seguretat i, de forma destacada, les Forces de Suport Ràpid (RSF), van dispersar brutalment amb foc real i gas lacrimògen una multitudinària seguda a Khartum; van matar més de 100 persones i van ferir-ne almenys 700.

"Les noves autoritats del Sudan han de garantir que els membres de les forces de seguretat que han comès crims terribles o usat força excessiva contra manifestants reten comptes dels seus actes en judicis justs sense recurs a la pena de mort", va concloure Seif Magango.

"El poble del Sudan ha fet front a les bales, al gas lacrimògen, a pallisses brutals i a tractes degradants durant mesos perquè creia que era possible un futur millor; ara és el moment que les autoritats provisionals facin realitat aquesta esperança".