Amnistia Internacional té noves proves, entre les quals imatges de satèl·lit, que mostren que les forces governamentals sudaneses, incloses les Forces de Suport Ràpid (RSF) i milícies aliades, continuen cometent crims de guerra i altres violacions greus de drets humans a Darfur. L'any passat, aquests crims van suposar la destrucció completa o parcial d'almenys 45 pobles, així com homicidis il·legítims i violència sexual.

"No s'ha de deixar desenes de milers de civils, protegits actualment per les forces de manteniment de la pau de l'Operació Híbrida de la Unió Africana (UA) i les Nacions Unides (ONU) a Darfur (UNAMID), a Jebel Marra (Darfur), a mercè de les RSF, força de seguretat sudanesa que ha comès crims de lesa humanitat i crims de guerra", ha advertit l'organització amb motiu d'una votació decisiva sobre el futur de la missió el 27 de juny.

L'autorització pel Consell de Seguretat de l'ONU i el Consell de Pau i Seguretat de la UA del tancament de la UNAMID lliuraria efectivament el control de zones civils a les RSF. Integrada per membres de l'antiga milícia yanyawid, les RSF són responsables de crims de lesa humanitat a la regió de Jebel Marra de Darfur, així com de la sagnant repressió en curs de manifestants a Khartum que va començar el 3 de juny.

"A Darfur, com a Khartum, hem presenciat l'abominable brutalitat de les Forces de Suport Ràpid contra civils sudanesos; l'única diferència és que a Darfur porten anys cometent atrocitats amb impunitat. El Consell Militar de Transició (TMC) del Sudan ha de retirar immediatament les RSF de totes les operacions policials i d'aplicació de la llei, sobretot a Khartum i Darfur, i confinar-les en les seves casernes en nom de la seguretat pública", ha declarat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.

"Pel que fa a l'ONU i la UA, no han de tornar l'esquena a la població de Darfur, la protecció de la qual està en mans de les forces de manteniment de la pau. La decisió de tancar la UNAMID posaria, de forma irresponsable i innecessària, desenes de milers de vides en perill en arrabassar-los la seva única salvaguarda enfront de la campanya de terra cremada del govern".

La retirada de la UNAMID

El 2017 i 2018, l'ONU i la UA van decidir reduir dràsticament el nombre d'efectius de la UNAMID, tancar la majoria de les seves bases i reconfigurar la resta de la Missió per dedicar-se a la protecció de la població civil a la regió de Jebel Marra de Darfur, on els problemes de drets humans i protecció eren més importantss. A finals de juny, la UA i l'ONU estudiaran la possibilitat de votar la retirada de totes les forces de manteniment de la pau restants de Darfur al juny de 2020, inclosa la majoria de les bases d'operacions restants al desembre de 2019.

Encara que es preveu que les bases de la UNAMID tancades es lliurin al govern per a ús amb finalitats civils, en realitat, gairebé totes les estan utilitzant les RSF. Aquesta mateixa força de seguretat del govern sudanès va cometre crims de lesa humanitat a Darfur Septentrional i Darfur Meridional el 2014, a Jebel Marra el 2015 i 2016, segueix cometent crims de guerra i altres violacions greus de drets humans a Jebel Marra i va ser la principal responsable de la mort de desenes de manifestants a la capital sudanesa de Khartum iniciades el 3 de juny de 2019. A més, l'òrgan de govern actual del Sudan -el TMC- ha exigit que es lliurin les bases restants de la UNAMID directament a les RSF.

"Donats els antecedents de brutalitat de les RSF aebel Marra, Darfur Septentrional, Darfur Meridional, Kordofan del Sud i Nil Blau, i els impactants indicis que aquestes mateixes forces han actuant contra manifestants a Khartum en els darrers dies, resulta desconcertant que l'ONU i la UA considerin si més no la possibilitat de retirar les últimes forces de manteniment de la pau de Darfur, lliurant-los efectivament el control de zones civils de Jebel Marra", ha afirmat Jonathan Loeb, assessor general sobre crisi d'Amnistia Internacional.

"La lògica en què es basa la retirada és la idea que les forces de manteniment de la pau han de retirar-se quan les condicions en el terreny hagin millorat prou. Això probablement tenia sentit en determinades parts de Darfur, però no és el cas de Jebel Marra. És pervers que l'ONU estigui recorrent a la seva pròpia inacció a l'hora de documentar la violència a Jebel Marra com a argument per al tancament de la Missió".

Indicis d'atacs de "terra cremada" en curs

Centenars de milers de persones han mort a causa de la violència directa i a malalties relacionades amb el conflicte i la fam durant el conflicte de Darfur. Segons l'ONU, encara hi ha al voltant de dos milions de persones desplaçades per la violència a Darfur, moltes de les quals segueixen refugiades en el veí Txad.

Malgrat les severes restriccions imposades pel govern a l'accés dels mitjans de comunicació a Jebel Marra, observadors independents de la situació dels drets humans i la UNAMID, Amnistia Internacional ha pogut confirmar atacs recents contra la població civil de la regió, de gran part dels quals la missió no n'ha informat.

Les proves de satèl·lit i els testimonis confirmen que les forces governamentals i milícies associades han causat danys o destruït almenys 45 pobles a Jebel Marra entre juliol de 2018 i febrer de 2019. Alhora, Amnistia Internacional ha documentat altres abusos comesos per les forces de seguretat, com homicidis il·legítims, violència sexual, saquejos sistemàtics i desplaçament forçat.

La població civil de Jebel Marra es refugia a la base de la UNAMID

El tancament de la Missió tindria un efecte devastador en la població desplaçada de Jebel Marra i els seus voltants, gran part de la protecció de la qual depèn de les bases de la UNAMID.

La base de Sortoni, al de Jebel Marra, és un exemple que la presència de la UNAMID segueix sent vital. El 2016, desenes de milers de civils van fugir a la zona contigua a la base després que les forces governamentals sudaneses destruïssin els seus pobles; moltes d'aquestes persones segueixen allà en l'actualitat, sense poder tornar al seu lloc d'origen per temor als atacs continus de les forces de seguretat contra els qui miren de tornar per treballar les terres. El tancament de la base deixaria a la població exposada a atacs dels mateixos combatents que van destruir els seus pobles i que l'any passat seguien perpetrant atacs.

Amnistia Internacional va entrevistar a persones que viuen prop de Sortoni i altres bases de la UNAMID a Jebel Marra, i gairebé totes elles van dir que tenien por que es reprengués la violència a gran escala si la UNAMID marxava i que, si s'això passava, es veurien obligades a fugir de nou.

Adam, de 54 anys, desplaçat a Sortoni per la violència en 2016, va explicar a Amnistia Internacional que al seu germà l'havien matat a finals de 2018, quan tractava de tornar a les seves terres alnord de Jebel Marra. Adam va explicar a Amnistia Internacional que tenia por que la UNAMID marxés: "La UNAMID, encara que no fa gaire [...] la seva existència és una amenaça per a [les forces de seguretat] que volen maltractar la gent [...] per això [aquestes forces] no cometen atrocitats. Si la UNAMID no ho fos, llavors no tindran res que témer. [...] Si no hi ha ningú protegint, hi haurà una conducta inimaginable. Qualsevol que vagi armat podrà fer el que vulgui".

"Encara que la UNAMID ha fallat sistemàticament en la prevenció d'atacs als pobles, sí que ha pogut donar protecció a persones civils desplaçades per la violència que aconsegueixen posar-se fora de perill prop de les bases de la Missió. En algunes zones de Darfur, aquesta protecció continua sent urgent i necessària, i la simple presència de la UNAMID en aquestes zones justifica que la Missió continuï existint a Jebel Marra", va explicarJonathan Loeb.

La repressió a mans de les RSF a Khartum

Els arguments contraris al tancament de la UNAMID es veuen reforçats pels successos de Khartum del 3 de juny, quan les RSF van entrar als  llocs on se celebraven les protestes i van obrir foc contra persones desarmades, la qual cosa va causar la mort de més de 100 persones i ferides a moltes més. Els comandaments superiors a càrrec del TMC -que inclou les RSF- són les mateixes persones responsables de les atrocitats que s'estan cometent a Darfur.

"És difícil imaginar un moment pitjor per decidir el tancament de la UNAMID. El Sudan està enmig d'una crisi política. I atès que els homes que han conservat el poder polític i militar són els artífexs de moltes de les campanyes més violentes durant el conflicte de Darfur, seria perillosament ingenu que el Consell de Seguretat de l'ONU i el Consell de Pau i Seguretat de la UA descartessin la possibilitat d'una escalada de la violència contra la població civil a Darfur. La decisió de retirar en aquest moment les últimes tropes de manteniment de la pau que queden a Darfur revelaria una escandalosa manca de comprensió de la realitat actual del Sudan", conclou Jonathan Loeb