L'espantosa brutalitat de la recent ofensiva militar a Sudan del Sud, inclosos l'assassinat de civils, la violació sistemàtica de dones i nenes, i la destrucció i el saqueig massius, ha estat alimentada per la manca d'actuació de les autoritats per processar o apartar del servei persones sospitoses d'haver comès crims de guerra, ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe "Anything that was breathing was killed": War crimes in Leer and Mayendit, South Sudan es basa en els testimonis d'un centenar de civils que van fugir de l'ofensiva de les forces governamentals i milícies aliades de joves, al sud de l'Estat de Unity (Alt Nil occidental), entre finals d'abril i principis de juliol d'aquest any.

"Un factor clau d'aquesta brutal ofensiva ha estat el fet que no es portés davant la justícia les persones responsables d'haver participat en onades anteriors de violència contra població civil a la regió", ha assenyalat Joan Nyanyuki, directora regional per a l'Àfrica Oriental d'Amnistia Internacional.

"Encara que els comtats de Leer i Mayendit s'han vist durament colpejats per la violència en el passat, el govern del Sudan del Sud continua donant via lliure als presumptes perpetradors per cometre noves atrocitats. El resultat ha estat catastròfic per a la població civil"

Població civil assassinadas en poblats i pantans

L'estat de Unity ha estat testimoni d'alguns dels fets de violència més despietada des que es va iniciar el conflicte al Sudan del Sud fa gairebé cinc anys.

L'onada de violència més recent va esclatar el 21 d'abril de 2018 i es va allargar fins a principis de juliol, una setmana després que es trenqués el darrer alto-el-foc el 27 de juny.

Desenes de civils, homes i dones, van explicar a Amnistia Internacional que l'ofensiva va estar caracteritzada per una brutalitat terrible i que s'havia disparat i matat deliberadament civils, o se'ls havia cremat vius, penjat d'arbres i atropellat amb vehicles blindats a les zones controlades per l'oposició als comtats de Mayendit i Leer.

Els soldats i les milícies van utilitzar vehicles amfibis per perseguir les persones que havien fugit als pantans propers. Els qui van sobreviure van descriure com grups d'almenys cinc soldats rastrejaven la vegetació a la recerca de persones, sovint disparant indiscriminadament cap als joncs.

Nyalony, una dona d'avançada edat, va explicar a Amnistia Internacional que va veure els soldats matar el seu marit i dos homes més.

"Quan va començar l'atac, a primera hora del matí, mentre estàvem dormint, el meu marit i jo vam córrer junts cap al pantà. Més tard, aquest mateix matí, una vegada que van acabar els enfrontaments, els soldats van venir al pantà buscant gent i van disparar ràfegues de bales contra la zona on estàvem amagats. El meu marit va rebre un impacte de bala i va cridar de dolor, però encara estava viu i els soldats van capturar-lo, el van tornar a disparar i el van matar. No anava armat i no era un combatent, només era un camperol".

Les persones que no poden fugir, especialment les d'edat avançada, els qui tenen discapacitats i els nens i les nenes, sovint són assassinades als seus pobles. Diverses persones van descriure com familiars i veïns grans els van cremar vius en els seus tukuls (habitatges tradicionals) i a un home de més de 90 anys van degollar-lo amb un ganivet.

Nyaweke, una dona de 20 anys, va explicar a Amnistia Internacional que va veure als soldats disparar al seu pare i assassinar brutalment diversos nens al poble de Thonyoorm, comtat de Lleer:

"Set homes [soldats] van aplegar els nens, els van ficar en un tukul i van calar-li foc. Podia sentir els seus crits. Eren quatre nens. Un d'ells va intentar sortir i els soldats li van tancar la porta. Hi havia també cinc nens a qui van colpejar contra un arbre, balancejant-los. Tenien dos [o] tres anys. No volen que els nens visquin perquè saben que quan creixin seran soldats".

Altres persones supervivents van descriure incidents igualment terribles, inclòs un al poble de Rukway, a Leer, on a una dona i a un home d'avançada edat, i als seus dos néts petits els van matar cremant-los vius en una casa. Quan la seva filla va sortir corrent amb un nadó petit en braços, un soldat la va disparar i va matar al petit aixafant-ho amb el peu.

"Es van posar en filera per violar-nos"

Els qui van sobreviure van explicar a Amnistia Internacional que les forces governamentals i aliades van segrestar un gran nombre de civils, principalment dones i nenes, i els van mantenir captius durant diverses setmanes. Els seus captors els van sotmetre a actes de violència sexual sistemàtica, com descriu una dona: "els homes dinka es van posar en fila per violar-nos".

Moltes dones i nenes van ser violades en grup i algunes van patir lesions greus. A les que van intentar resistir-se, les van assassinar.

Una de les entrevistades va assenyalar que havia vist la violació en grup d'una nena de vuit anys, i una altra dona va presenciar la violació d'un nen de 15.

Un home de 60 anys va descriure com va trobar a la seva neboda de 13 després que cinc homes la violessin.

"La filla del meu germà va ser violada i anava a morir. Quan la van violar, arribem i la trobem, estava plorant i sagnava ... no havia pogut amagar-se ... em va dir que l'havien violat cinc homes. No podíem portar-la en braços i ella no podia caminar".

Metges Sense Fronteres ha assenyalat que va atendre, en un sol poble, 21 supervivents de violència sexual en un període de 48 hores.

A més de violar-les, a moltes de les dones i nenes segrestades se les va obligar a realitzar treballs forçosos, entre els quals carregar els béns saquejats durant llargues distàncies, així com cuinar i netejar per a les seves captores. A algunes de les persones segrestades, incloses dones i homes, se les va tancar en contenidors de metall i van ser colpejades o van patir un altre tipus de maltractaments.

Rastre de destrucció

Les forces governamentals i les seves milícies aliades van dur a terme saquejos i actes de destrucció massius durant els atacs a Leer i Mayendit, pel que sembla amb l'objecte de dissuadir a la població civil de tornar.

Sistemàticament van calar foc a les cases de la població civil, van saquejar o van cremar els subministraments d'aliments i van robar bestiar i objectes de valor.

Moltes persones supervivents van tornar a les seves cases després d'haver-se quedat ocultes durant setmanes o mesos i van trobar-ho tot destruït. Van descriure com s'havien centrat a arrasar, en particular, les seves fonts de proveïment d'aliments: havien cremat les seves collites, havien saquejat o matat el bestiar i fins i tot arrencat arbres fruiters.

Aquest atac deliberat contra el subministrament d'aliments es va produir quan la població civil de Leer i Mayendit estava començant a recuperar-se de la fam declarada als seus comtats al febrer de 2017, quan era la primera vegada des del 2011 que es declarava una situació de fam al món.

Un cercle viciós alimentat per la impunitat

Amnistia Internacional va visitar l'estat de Unity a principis de 2016 i va documentar violacions de drets humans que havien tingut lloc durant l'ofensiva militar anterior a la zona sud de l'estat, inclòs el comtat de Leer.

Després d'aquesta visita, l'organització va identificar quatre persones presumptament responsables de crims de guerra i crims de lesa humanitat i va exhortar al cap de l'Estat Major de les forces armades de Sudan del Sud a obrir una investigació. No es va rebre resposta. Informes recents de l'ONU suggereixen que algunes d'aquestes persones podrien haver estat també involucrades en les atrocitats comeses durant l'ofensiva de 2018.

"No es pot ignorar la crua realitat: si les autoritats del Sudan del Sud haguessin actuat en resposta als nostres advertiments el 2016, es podria haver evitat aquesta última onada de violència contra civils a Leer i Mayendit", ha assenyalat Joanne Mariner, assessora general sobre resposta a les crisis d'Amnistia Internacional.

"L'única manera de trencar el cercle viciós de violència és posar fi a la impunitat de què gaudeixen els combatents sud-sudanesos procedents de tots els bàndols del conflicte. El govern ha de garantir la protecció de la població civil i que aquelles persones responsables d'haver comès crims horribles retin comptes.

Amnistia Internacional exhorta el govern de Sudan del Sud a posar fi als abusos contra els drets humans i a establir immediatament el Tribunal Híbrid per al Sudan que està pendent des del 2015. L'organització insta també el Consell de Seguretat de l'ONU a fer complir l'embargament d'armes que es va adoptar, amb molt retard, al juliol.