Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Sudan del Sud: nens i mares lactants, entre els objectius d'una onada d’execucions

El Sudan del Sud ha dut a terme més execucions enguany que des que va obtenir la independència el 2011. Segons ha revelat avui Amnistia Internacional, se sap que en el que portem de 2018 s'han executat set persones, entre les quals un nen.

Amnistia Internacional tem per la vida de 135 persones més que estan esperant ser executades, i que al llarg de l’any han estat traslladades des de centres penitenciaris de tot el país a dues presons conegudes per dur a terme execucions.

«És summament pertorbador que la nació més jove del món hagi adoptat aquesta pràctica inhumana i desfasada i estigui executant persones, fins i tot nens, en un moment en què la resta del món està abandonant aquest càstig horrible», ha manifestat Joan Nyanyuki, directora regional d'Amnistia per a l'Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i els Grans Llacs.

«El president del Sudan del Sud ha de deixar de firmar ordres d’execució i posar fi a aquesta violació manifesta del dret a la vida».

Amnistia ha determinat que almenys 342 persones es troben condemnades a mort al Sudan del Sud, més del doble que el 2011.

L’any passat, les autoritats sud-sudaneses van executar quatre persones, dues de les quals eren menors d’edat en el moment de cometre el delicte pel qual van ser condemnades. Les execucions van ser una violació flagrant de la legislació nacional i internacional, que prohibeix estrictament l’execució de tota persona de menys de 18 anys en el moment de cometre el presumpte delicte.

Aquest any, Amnistia va entrevistar un noi de 16 anys que malviu en el corredor de la mort a la Presó Central de Juba després de ser declarat culpable d’assassinat. Tot esperant que el tribunal consideri la seva apel·lació, va descriure el delicte com un accident.

«Abans de l’accident, anava a l’Institut. Corria, era molt bo corrent, i també cantava gòspel i cançons no espirituals (...) El meu objectiu era estudiar i fer coses que ajudessin als altres. Espero sortir en llibertat i  continuar amb els estudis», va dir.

Va explicar que en el judici li havia dit al jutge que tenia 15 anys.

L’ús de la pena de mort contra persones menors de 18 anys en el moment de cometre el delicte està estrictament prohibit en el dret internacional dels drets humans i en la Constitució de Transició del Sudan del Sud de 2011. L’article 37.a de la Convenció sobre els Drets del Nen, de la qual el Sudan del Sud n'és Estat part, disposa que «(n)o s’imposarà la pena capital ni la de presó perpètua sense la possibilitat d’excarceració per delictes comesos per menors de 18 anys».

Homicidis autoritzats per l’Estat

Des de la fundació del Sudan del Sud com a Estat Independent el 2011, els seus tribunals han condemnat a mort almenys 140 persones, i les autoritats n'han executat almenys 32.

L’actual onada d’homicidis autoritzats per l’Estat sembla tenir com a desencadenant una directiva del director general del Servei Nacional d’Institucions Penitenciàries del Sudan del Sud amb data de 26 d’abril de 2018 en la qual s’ordena el trasllat de tots els reclusos tot esperant execució de presons comtals i estatals a dues de les càmeres d’execució més conegudes del país: la Presó Central de Wau i la Presó Central de Yuba.

Al maig, 98 reclusos condemnats a mort van ser traslladats des de les presons estatals de Kuajok, Tonj, Rumbek i Aweil, a la regió de Bahr el Ghazal, en l’extrem nord-oest del país, a la Presó Central de Wau.

37 presos més estan a l’espera d’execució, entre els quals almenys un nen i una mare lactant, van ser traslladats de centres penitenciaris de la regió d’Ecuatoria, al sud del país, a la Presó Central de Juba. Un total de 34 persones van ser traslladades a Juba des de la presó estatal de Torit al setembre, i tres, des de la presó estatal de Kapoeta al novembre.

«El trasllat de 135 reclusos condemnats a mort a les presons de Juba i Wau, en les quals s’han dut a terme totes les execucions fins al dia d’avui, és profundament alarmant. El govern sud-sudanès ha d’establir immediatament una suspensió oficial de les execucions, commutar totes les condemnes de mort per penes de presó i abolir la pena de mort», ha manifestat Joan Nyanyuki.

Qualsevol intent d’executar una dona lactant contravindria la legislació del Sudan del Sud i el dret i les normes internacionals de drets humans.

Amnistia Internacional s’oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, independentment de la naturalesa del delicte, de les característiques del delinqüent o del sistema d’execució utilitzat per l’Estat.

La pena de mort —l’homicidi premeditat i a sang freda d’un ésser humà a mans de l’Estat en nom de la justícia— és la negació més elemental dels drets humans. Viola el dret a la vida, consagrat a la Declaració Universal dels Drets Humans. És la forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant.

Informació complementària

Al Sudan del Sud, el Codi Penal preveu l’ús de la pena de mort per als delictes d’assassinat; fals testimoni conduent a l’execució d’una persona innocent; falsificació de proves o ús de proves falses com a veritables amb coneixement que són falses amb aquesta fi; terrorisme (o pillatge, insurrecció o sabotatge) amb resultat de mort; tràfic de drogues amb agreujant, i traïció.

El mètode d’execució previst en el Codi de Procediment Penal és la forca. Abans de poder executar una persona condemnada a mort, el Tribunal Suprem i el president han de confirmar la condemna a mort.