Les autoritats de Sudan del Sud han permès que prosperi la impunitat per violacions greus de drets humans, crims de guerra i crims de Iesa humanitat comesos des de l’esclat d’un brutal conflicte al desembre de 2013, amb només una persona jutjada. Així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe.

Do you think we will prosecute ourselves: No prospects for accountability in South Sudanmostra un sistema de justícia paralitzat per la manca d’independència. La fiscalia segueix les directrius de l’executiu i, quan no hi ha directrius, deixa d’investigar greus crims.

“De Yuba a Malakal, passant per Wau, Bentiu i altres llocs, s’ha comés tot un seguit de crims atroços contra població civil. El govern de Sudan del Sud ha respost amb comitès d’investigació els informes dels quals poques vegades surten a la llum i, quan ho fan, les seves conclusions ignoren en gran mesura els crims comesos per les forces governamentals” ha manifestat Joan Nyanyuki, director d’Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental, la Banya d’Àfrica i els Grans Llacs.

“La inacció de les autoritats per enjudiciar i castigar qui ha perpetrat crims de dret internacional, comesos tant com pel govern com pels grups armats d’oposició, exigeix un mecanisme alternatiu de justícia, que sigui significatiu i efectiu, pel poble de Sudan del Sud.”

Actualment, el president Salva Kiir pot confirmar o revocar les sentencies dictades pels tribunals militars, fet que li atorga a la pràctica dret de veto sobre el procés judicial suposadament independent. També, almenys en dues ocasions, el president Kiir ha destituït jutges de tribunals civils, fet que suposa una vulneració de la legislació del país.

A més, les autoritats de Sudan del Sud solen desmentir informació creïble que involucra les forces armades en violacions greus de drets humans. Quan el president respon establint comitès d’investigació, aquests manquen d’independència i imparcialitat, i, amb una única excepció, no donen lloc a judicis penals.

Moltes víctimes han posat les seves esperances de justícia al Tribunal Híbrid per Sudan del Sud, que el govern es va comprometre a crear quan va signar l'acord de pau de 2015 i el revitalitzat acord de pau de 2018, però el Tribunal encara no s'ha establert.

"Després de la inacció o la negativa del govern del Sudan del Sud respecte a prendre mesures contra els terribles crims comesos en els últims sis anys, la Unió Africana ara ha de fixar un termini límit en què el govern ha de signar la documentació jurídica pertinent per al establiment del tribunal híbrid. El termini concedit al Sudan del Sud no ha de superar un període de sis mesos ", ha explicat Joan Nyanyuki.

"Si el govern no compleix aquest termini, la Unió Africana hauria d'establir unilateralment un tribunal ad hoc per Sudan del Sud per crear un mecanisme imparcial que ofereixi justícia a les innombrables víctimes dels crims comesos durant el conflicte que assola el país."

El miratge d'un judici

Al setembre de 2018, un tribunal militar va condemnar 10 soldats del govern per l'assassinat d'un periodista i la violació de treballadores d'ajuda humanitària a l'hotel Terrain al juliol de 2016. Fins a la data, és l'únic enjudiciament de crims comesos durant el conflicte i, tot i així, el judici va tenir lloc principalment per la pressió de governs estrangers que reclamaven justícia per als seus nacionals.

En qualsevol cas, les actuacions judicials d'aquesta causa s'han plantejat greus preocupacions per la manca de garanties de judici just. A més, segons la legislació del Sudan del Sud, els tribunals militars no tenen competència per jutjar casos relacionats amb crims contra civils. Aquests crims haurien d'haver estat jutjats pels tribunals civils, d'acord amb la pràctica internacional.

"Sense la pressió internacional i la implicació dels governs dels països dels quals eren nacionals les víctimes de l'atac a l'hotel Terrain, sis anys després encara no hi hauria un sol cas d'enjudiciament significatiu de les innombrables i punyents violacions de drets humans i crims contra el poble del Sudan del Sud ", ha afirmat Joan Nyanyuki.

Amnisties que menyscaben la justícia

Amnistia Internacional també ha documentat l'ús massa freqüent d'amnisties generals atorgades pel president, que constitueixen una violació del dret internacional i neguen els drets de les víctimes a veritat, la justícia i la reparació.

El 24 de gener de 2014, el president Kiir va establir un comitè per investigar els abusos i violacions de drets humans comeses durant els enfrontaments ocorreguts a Juba al desembre de 2013, i va rebre l'informe amb les conclusions del comitè el 2 de desembre de al 2014.

No només l'informe no s'ha fet públic, sinó que, a més, el 24 de febrer de 2015, el president Kiir va concedir una amnistia general a tots els membres de les forces armades presumptament implicats en greus crims comesos durant l'atac.

La impunitat va imperar un cop més al febrer de 2016, quan els soldats del govern van irrompre en un centre de protecció de civils de l'ONU a Malakal i van atacar persones internament desplaçades: van matar almenys 29 persones, van causar ferides a 140 i van destrossar 1.251 refugis.

El president va establir un altre comitè d'investigació que, en el seu informe sobre l'atac, no esmentava les violacions de drets humans comeses pels soldats governamentals ni recomanava mesures per a la rendició de comptes de les persones responsables per les morts o pels altres crims comesos durant l'atac.

Hi ha hagut diversos casos de persones sotmeses a sancions imposades per l'ONU per la seva presumpta participació en la comissió de crims de dret internacional que han estat ascendits a l'exèrcit o han rebut propostes d'ocupar càrrecs en el partit governant.

"Les persones responsables de crims horribles comesos durant el conflicte haurien de retre comptes i ser castigades, no pas premiades amb una quota de poder", ha manifestat Joan Nyanyuki.