Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Sri Lanka: la impunitat estimula la reaparició de la violència

Quan es compleixen deu anys del final de les tres dècades de conflicte armat intern de Sri Lanka, Amnistia Internacional demana al govern singalès que acabi amb la impunitat i faci que la rendició de comptes pels crims de dret internacional i les violacions i abusos contra els drets humans sigui la pedra angular d'un procés de justícia transicional.

Els terribles atemptats del diumenge de Pasqua que es van cobrar la vida de més de 250 persones en tres esglésies i tres hotels el 21 d'abril de 2019, així com els que els van seguir, són un recordatori que la violència segueix turmentant Sri Lanka.

Gairebé quatre anys després que Sri Lanka es comprometés a establir mecanismes de justícia transicional en el Consell de Drets Humans a Ginebra, amb prou feines s'ha avançat respecte a la rendició de comptes per delictes de dret internacional i altres violacions i abusos contra els drets humans. Aquesta manca de resposta a casos emblemàtics clau, en consolidar un clima d'impunitat, ha permès que les tensions ètniques i religioses aprofundeixin les fractures socials, com durant els recents atemptats contra cases, negocis i llocs de culte musulmans.

"És preocupant veure com l'hostilitat i la violència contra les minories ètniques i religioses es repeteixen a Sri Lanka. Encara que el govern s'ha compromès a dur a terme un procés de reconciliació, les ferides del passat només cicatritzaran si hi ha justícia, veritat i reparació", ha afirmat Biraj Patnaik, director d'Amnistia Internacional per a l'Àsia Meridional.

"Mentre segueixin quedant impunes greus crims de dret internacional, Sri Lanka no podrà trencar decididament amb aquesta part de la seva història".

Casos emblemàtics

El 2010, el famós caricaturista Prageeth Eknaligoda va ser sotmès a desaparició forçada. Cap al final dels 26 anys de conflicte va haver-hi altres casos de desaparició forçada. Sri Lanka té una de les xifres de desaparicions forçades més elevades del món, entre 60.000 i 100.000 denúncies sense resoldre des de finals de la dècada de 1980. Les famílies de les persones desaparegudes segueixen exigint conèixer la sort o el parador dels seus éssers estimats.

El cas de "els cinc de Trinco", cinc estudiants tàmils executats sumàriament pel que sembla per les Forces Especials de Sri Lanka, és de 2006. També de 2006 és l'homicidi de 17 membres del personal de l'organització d'ajuda humanitària francesa Acció contra la Fam a Muttur. A les víctimes d'aquestes violacions de drets humans i els seus familiars se'ls ha seguit negant la justícia.

L'incident de la presó de Welikada el 2012, en el qual pel que sembla van ser executats 27 reclusos, el segrest d'11 joves a Colombo el 2008/2009, pel que sembla per forces de la Marina, l'assassinat del polític tàmil Nadarajah Raviraj el 2006, l'assassinat de Lasantha Wickrematunge, director de The Sunday Leader en 2009, són només uns pocs exemples.

Tots aquests exemples són casos en què el govern de Sri Lanka no ha ofert justícia a les víctimes. Manca voluntat política per aplicar un procés de rendició de comptes creïble, i això impedeix que el país compleixi les seves obligacions en matèria de drets humans.

Resolució 30/1 del Consell de Drets Humans de l'ONU

El govern de Sri Lanka, en la Resolució 30/1 del Consell de Drets Humans, es va comprometre a crear quatre mecanismes de justícia de transició: una oficina de persones desaparegudes, una comissió de recerca de la veritat, una oficina sobre reparacions i un tribunal especial amb assessorament lletrat independent. El govern va reafirmar dues vegades el seu compromís amb la resolució en les resolucions 34/1 i 40/1. El ritme que el govern ha imprès a tot el procés és decebedor.

"Han passat més de dos anys des de l'aprovació de la Resolució 30/1 i aquest retard ha soscavat la fe de les víctimes en tot el procés de justícia transicional. És important que el govern de Sri Lanka compleixi amb la seva obligació de garantir la justícia i ofereixi vies efectives de recurs a les víctimes de crims de dret internacional comeses durant el conflicte armat", ha afirmat Biraj Patnaik.

Alliberament de terres

El president de Sri Lanka es va comprometre a retornar als seus legítims propietaris civils la resta de les terres del nord i l'est del país per a finals de 2018, però l'exèrcit, les Forces de Defensa Civil i altres agències estatals segueixen ocupant-les deu anys després del final del conflicte armat.

Oficina de Persones Desaparegudes

Si bé Amnistia Internacional acull amb satisfacció la creació per part del govern de l'Oficina de Persones Desaparegudes, a l'organització li preocupa que hagi incomplert compromisos clau, especialment el de rendició de comptes.

"Les famílies dels desapareguts segueixen esperant a conèixer la veritat del que ha passat als seus éssers estimats, i les dels qui es van rendir en acabar la guerra el 2009 i més tard van desaparèixer estan perdent la fe en els mecanismes del govern, que encara no han ofert cap resposta. Les població de les zones afectades per la guerra continua exigint respostes", ha dit Biraj Patnaik.

Llei de Prevenció del Terrorisme

Un altre dels compromisos fonamentals contrets pel govern segons la Resolució 30/1 del Consell de Drets Humans va ser revisar i derogar la Llei de Prevenció del Terrorisme i substituir-la per una nova llei de lluita contra el terrorisme que fos compatible amb les lleis i normes internacionals contemporànies.

No obstant això, les autoritats segueixen utilitzant la Llei de Prevenció del Terrorisme. Els atacs a defensors i defensores dels drets humans i periodistes al país s'han reduït, però l'absència de rendició de comptes significa que aquests col·lectius són vulnerables a futurs atacs.

Les persones que segueixen detingudes en aplicació de la Llei de Prevenció del Terrorisme per sospitar-se que tenen vincles amb els Tigres d'Alliberament d'Eelam Tàmil (LTTE) han de ser acusades d'algun delicte reconegut internacionalment o quedar en llibertat.

"Sri Lanka deu als seus ciutadans un futur que no es vegi entelat per la recurrència del conflicte. Totes les persones sospitoses de responsabilitat penal per violacions i abusos contra els drets humans, tant a mans de l'Estat com de grups armats no estatals, han de retre comptes davant de tribunals civils ordinaris per garantir la no repetició. En el desè aniversari del final d'una guerra de tres dècades, això és un recordatori perquè Sri Lanka no deixi que la història es repeteixi i ofereixi a les persones la justícia que han estat esperant", ha afirmat Biraj Patnaik.

Informació complementària

El 2015, Sri Lanka va copatrocinar la Resolució 30/1 del Consell de Drets Humans de l'ONU per promoure la reconciliació, la rendició de comptes i els drets humans al país, una oportunitat perquè el govern recentment triat demostrés que estava compromès a trencar amb la impunitat d'un passat ple de greus violacions de drets humans.

Van ser uns compromisos crítics de reconciliació i justícia transicional després del conflicte. Malgrat les dues pròrrogues concedides, cadascuna de dos anys, els compromisos clau de la resolució no s'han complert. El procés de la Comissió d'Experiència Adquirida i Reconciliació creada el 2010 pel govern tampoc es va embarcar en un procés de justícia transicional efectiu per a les persones afectades.

A l'octubre de 2018 es va aprovar el marc legal de l'Oficina de Persones Desaparegudes, els membres de les quals van ser triats a l'abril de 2019. Encara que segons informes el gabinet ha aprovat recentment el marc legal de la Comissió de debò, Justícia, Reconciliació i no Repetició, el projecte de llei encara no s'ha donat a conèixer públicament.

Amnistia Internacional ha instat la comunitat internacional, especialment al Consell de Drets Humans i a l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans, que garanteixi que Sri Lanka compleix els seus compromisos concrets en el termini establert.