- 21 Milions de persones internament desplaçades a Somàlia
- 4.585 víctimes civils entre gener de 2016 i octubre de 2017
- 1.155 morts a causa del brot del còlera entre gener i juliol de 2017
Els retorns de Dadaab a Somàlia s'han accelerat de manera massiva des que el govern kenyà va anunciar que anava a tancar el camp al maig de 2016.
En l'informe Not Time to Go Home, un equip d'investigació d'Amnistia Internacional detalla entrevistes realitzades a persones que han retornat i suporten terribles condicions en superpoblades ciutats o camps per a persones desplaçades de Somàlia.
Moltes persones retornades explicaven que havien marxat de Dadaab a causa dels minvants serveis i les racions cada vegada més petites d'aliments que rebien o al temor, avivat per les autoritats kenianes, de veure's obligades a tornar sense cap ajuda.
"És el seu afany per fer tornar a les persones refugiades, el govern kenyà ha exagerat la millora de la situació en matèria de seguretat a Somàlia, però la trista realitat és que en moltes parts de país abunden encara la violència i la pobresa", ha afirmat Charmain Mohamed, directora d'Amnistia Internacional per als drets de les persones refugiades i migrants.
"Les persones refugiades que havien fugit de la sequera, el conflicte i la fam a Somàlia van ser coaccionades perquè tornessin enmig d'una greu crisi humanitària, i moltes es troben ara de nou en la mateixa situació desesperada de la qual van fugir i sense poder encara tornar a casa seva.
"Fins que no hi hagi una millora significativa de les condicions humanitàries, el govern kenyà s'ha de centrar en seguir brindant protecció a les persones refugiades somalis. Altrament, s'arriscarà a trepitjar les normes internacionals, que estableixen que només es pot fer tornar a les persones refugiades si la seva seguretat i dignitat estan garantides. "
L'immens camp de Dadaab, a l'est de Kenya, acull en l'actualitat a prop de 240.000 persones. Al maig de 2016, el govern kenyà va anunciar que anava a tancar-lo per motius de seguretat nacional i perquè no rebia suport suficient de la comunitat internacional.
L'anunci va desencadenar una acceleració enorme dels retorns a Somàlia, que es va perllongar fins i tot després de decidir el Tribunal Superior de Kenya al febrer de 2017 que el tancament del camp era il·legal.
Al novembre de 2016, Amnistia Internacional va documentar que les autoritats del govern estaven amenaçant les persones refugiades i dient-los que marxessin, per la qual cosa es va posar seriosament en dubte que els retorns fossin voluntaris.
La crisi humanitària
Somàlia porta decennis assolada pels conflictes, i entre gener de 2016 i octubre de 2017 hi va haver al voltant de 4.585 víctimes civils.
El grup armat Al Shabaab té el control d'una part considerable del país i porta a terme atacs indiscriminats que només l'any passat van matar o van ferir a centenars de civils.
Enmig d'aquesta inseguretat, la situació a Somàlia continua deteriorant-se. El país pateix en l'actualitat una devastadora sequera, i l'amenaça de fam és persistent. Segons l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) de l'ONU, més de la meitat de la població necessita assistència humanitària.
Aquesta combinació de factors ha donat lloc a una crisi enorme de desplaçament intern. A data de novembre de 2017, hi havia 2.1 milions de persones internament desplaçades a Somàlia, moltes d'elles en zones urbanes on la superpoblació genera una enorme pressió sobre els recursos.
Així mateix, la manca d'aigua potable ha provocat a Somàlia un brot de còlera que s'ha cobrat almenys 1.155 vides entre gener i juliol de 2017.
En aquest context, és evident que Somàlia no està preparada per rebre els retorns en gran escala que es produeixen acceleradament des 2016.
Gairebé totes les persones retornades entrevistades per AI reconeixien haver de suportar grans penúries a Somàlia.
Amina, dona d'entre 30 i 40 anys, havia fugit a Dadaab en 2011 a causa de la sequera. La van repatriar a la ciutat de Baidoa, juntament amb el seu marit i els seus set fills a l'agost de 2016. Va explicar a Amnistia Internacional que l'aigua de què disposaven a Baidoa era poc segura i prohibitivamente cara:
"El major problema que tenim a la zona és l'aigua. Un bidó d'aigua bruta ens costa 7.000 xílings [12 dòlars nord-americans]. Podem passar dies sense aigua ", va dir a Amnistia Internacional.
Somàlia pateix també una greu situació d'inseguretat alimentària, i la majoria de les persones retornades depenen de paquets d'assistència i de l'ajuda humanitària per aconseguir aliments.
Igal, home de 40 anys, també va anar a Baidoa després anar-se'n de Dadaab amb els seus sis fills. Va explicar a Amnistia Internacional:
"Si van a les nostres cases veuran gent que porta almenys tres dies sense menjar res."
Com moltes persones retornades no poden tornar a casa seva, l'accés a allotjaments en un problema greu.
Gairebé totes les persones retornades entrevistades per Amnistia Internacional van dir que no havien pogut aconseguir allotjament adequat, i moltes vivien en assentaments per a persones internament desplaçades o al voltant d'ells.
Falta de suport internacional
Un factor clau de la pressió del govern kenyà a les persones refugiades perquè tornin a Somàlia és la falta de suport suficient de la comunitat internacional.
El finançament de la resposta per a les persones refugiades de Kenya s'ha reduït considerablement des de 2011, molt més que el nombre de persones refugiades.
Al novembre de 2017, la crida d'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, per la seva resposta a les persones refugiades s'havia finançat només un 29%.
En el mateix període, el Programa Mundial d'Aliments (PMA) va patir també una manca crònica i constant de finançament, que el va obligar a reduir reiteradament el valor de les racions d'aliments per a les persones refugiades.
Amnistia Internacional demana a la comunitat internacional que presti al govern de Kenya assistència tècnica i econòmica suficient i doni suport a la recerca de solucions sostenibles i duradores per a la integració de les persones refugiades al país.
Aquest ajut inclou finançar plenament la crida d'ACNUR per a les persones refugiades de Kenya, així com augmentar el nombre de places de reassentament i altres vies alternatives per a les persones refugiades somalis.
"Mentre la situació de les persones retornades segueixi tornant-se cada vegada més desesperada a Somàlia, els retorns a gran escala de Dadaab són senzillament inviables.
En comptes d'empènyer a les persones refugiades a una crisi humanitària, el govern kenyà ha de buscar solucions sostenibles, i fins i tot oferir oportunitats d'integració local a Kenya ", ha assenyalat Charmain Mohamed.
"Però no pot fer-ho sol".
La comunitat internacional ha de intensificar la seva resposta, que fins ara ha estat lamentable i ha contribuït a augmentar el sofriment de les persones refugiades i retornades.
A mesura que la fam, la malaltia i la violència hi ha sobre les persones refugiades a Somàlia, la necessitat de compartir realment la responsabilitat es torna més evident que mai. "
Informació complementària
Aquest informe està basat en un altre publicat per Amnistia Internacional al novembre de 2016 amb el títol de Cap altre lloc on anar.
Es avaluaven en ell les condicions en què les persones refugiades prenien la decisió de tornar de Kenya a Somàlia el 2015 i a principis de 2016 i la inseguretat i les dificultats humanitàries que trobaven les persones retornades a Somàlia.