Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Situació de la pena de mort al món 2018: dràstic descens de les execucions a escala mundial

© Amnistia Internacional

  • A escala mundial, les execucions es van reduir un 31%, assolint la xifra més baixa des de fa almenys 10 anys.
  • No obstant això, en alguns països les execucions van augmentar, entre els quals Bielorússia, els Estats Units, el Japó, Singapur i Sudan del Sud.
  • Tailàndia va reprendre les execucions i Sri Lanka va amenaçar de fer-ho.
  • La Xina va continuar sent el principal país executor, seguit de l'Aràbia Saudita, l'Iraq, l'Iran i el Vietnam.

Amb motiu de la publicació d'avui del seu informe global sobre la pena de mort el 2018, Amnistia Internacional ha explicat que, l'any passat, les execucions van reduir-se gairebé un terç a tot el món, assolint així la xifra més baixa des de fa, almenys, 10 anys. Les estadístiques recullen les execucions de les quals s'ha tingut notícia a tot el món, amb l'excepció de la Xina, les xifres de la qual —presumiblement, diversos milers— segueixen classificades com a secret d'Estat.

Després de la reforma de la seva legislació antidrogues, les execucions a l’Iran —país que recorre amb profusió a la pena de mort—, es va enregistrar un sorprenent descens d'un 50%. Pel que fa a l'Iraq, Pakistan i Somàlia també van mostrar una notable reducció de les execucions. En conseqüència, la xifra mundial va passar de 993 execucions (com a mínim) el 2017 a 690 (com a mínim) el 2018.

“El dràstic descens de les execucions demostra que, fins i tot els països més insospitats, estan començant a canviar les seves pràctiques i a adonar-se que la pena de mort no és la solució”, ha declarat el secretari general d'Amnistia Internacional, Kumi Naidoo.


“Malgrat el retrocés experimentat en alguns llocs, el nombre d'execucions consumades per diversos dels pitjors botxins del món s’ha reduït de manera considerable. Es tracta d'un senyal esperançador que indica que és només qüestió de temps que aquest càstig cruel quedi relegat al racó de la història, que és on ha de ser.”

Restauració de la pena de mort

No obstant això, no tot van ser bones notícies. Amnistia Internacional va detectar un augment de les execucions a Bielorússia, Estats Units, Japó, Singapur i Sudan del Sud. A Tailàndia es va dur a terme la primera execució des de 2009 i, a Sri Lanka, el president Maithripala Sirisena va manifestar la seva intenció de reprendre les execucions després d'una pausa de més de 40 anys, arribant fins i tot a publicar, al febrer de 2019, un anunci per a buscar botxins.

“Les bones notícies del 2018 s'han vist entelades pel fet que un reduït nombre d'Estats hagi decidit, per a la seva vergonya, anar en contra de la tendència general”, va afirmar Kumi Naidoo.

“Al Japó, Singapur i Sudan del Sud es van enregistrar els nivells més alts d'execucions des de fa anys, i Tailàndia va reprendre les execucions després de gairebé 10 anys; no obstant això, aquests països constitueixen una minoria minvant. Repto a tots els països que encara recorren a la pena de mort a actuar amb valentia i posar fi a aquest aberrant càstig immediatament .”

La jove sudanesa Noura Hussein va ser condemnada a mort al maig de 2018 per haver matat a l'home amb el qual va ser obligada a casar-se, i que va intentar violar-la. Després de l'onada d'indignació internacional i les importants activitats de campanya d'Amnistia Internacional, la seva condemna a mort va ser anul·lada i reemplaçada per una pena de cinc anys de presó.

Noura va declarar a Amnistia Internacional:

“Quan el jutge em va dir que m'havien condemnat a mort, em vaig sentir completament commocionada. No havia fet res per merèixer morir. No podia creure aquell grau d'injustícia, sobretot per a les dones. Fins a aquest moment, mai se m'havia ocorregut que em poguessin executar. El primer que vaig pensar va ser: ‘com se sent una persona a qui executaran? Què fa?’. El meu cas era especialment dur, perquè quan em van condemnar, la meva família m'havia rebutjat. M'enfrontava sola a la meva pròpia angoixa”.

Els principals executors del món

La Xina va continuar sent el principal executor del món, encara que s'ignorava la veritable magnitud de l'ús de la pena de mort en aquest país, ja que les seves xifres estan classificades com a secret d'Estat. Amnistia Internacional creu que, cada any, Xina condemna a mort i executa a milers de persones.

En un gest sense precedents, les autoritats de Vietnam van fer públiques les xifres sobre pena de mort, admetent un mínim de 85 execucions l'any 2018. Aquest saldo confirma com aquest país es troba entre els cinc principals executors del món: la Xina (milers), l'Iran (almenys 253), l'Aràbia Saudita (149), el Vietnam (almenys 85) i l'Iraq (almenys 52).

Hồ Duy Hải, declarat culpable de robatori i assassinat malgrat haver reconegut que havia signat la seva “confessió” sota tortura, va ser condemnat a mort en 2008. Continua en perill d'execució a Vietnam. L'angoixa per la seva possible execució ha tingut efectes devastadors per a la seva família.

La seva mare, Nguyễn Thị Lloen, va explicar a Amnistia Internacional:

“Han passat 11 anys desde que el van detenir, i la nostra família està destrossada. No suporto més aquest dolor. El simple fet de pensar en el sofriment del meu fill empresonat em resulta insuportable. Agrairia que la comunitat internacional m'ajudi a reunir la meva família. Vostès són la meva única esperança”.

Malgrat el considerable descens del nombre d'execucions consumades, l'Iran continua acaparant més d'un terç de les execucions del món.

Alhora, Amnistia Internacional va considerar preocupant el repunt de les condemnes a mort imposades en alguns països al llarg de l'any 2018.

A l'Iraq, la xifra es va multiplicar per quatre, i va passar de 65 l'any 2017, a 271 (com a mínim) l'any 2018. Per part seva, a Egipte el nombre de condemnes a mort dictades va augmentar més d'un 75%: de 402 (com a mínim) l'any 2017, a 717 (com a mínim) l'any 2018. Aquest augment es pot atribuir a l'esborronadora tradició d'Egipte d'imposar condemnes a mort col·lectives després de judicis manifestament injustos, sovint basats en “confessions” extretes mitjançant tortura i en recerques policials irregulars.

Tendència global cap a l'abolició

En general, les xifres de 2018 demostren que la pena de mort s'està reduint clarament i que a tot el món s'estan prenent mesures efectives per a posar fi a aquest cruel i inhumà càstig.

Per exemple, Burkina Faso va adoptar al juny un nou Codi Penal que abolia la pena capital. Al febrer i juliol respectivament, Gàmbia i Malàisia van declarar sengles moratòries de les execucions, i a l'octubre, l'estat de Washington, als Estats Units, va declarar inconstitucional el seu estatut de pena de mort.

Durant el període de sessions de desembre de l'Assemblea General de l'ONU, 121 països —una xifra sense precedents— van votar a favor d'una moratòria mundial de les execucions. Només 35 Estats van votar en contra.

“Lenta, però fermament, es va forjant un consens internacional respecte a posar fi a la pena de mort. Amnistia Internacional porta més de 40 anys fent campanya per la fi de les execucions en tots els països. Malgrat això, amb més de 19.000 persones consumint-se avui en el corredor de la mort, la lluita està lluny d'acabar”, va afirmar Kumi Naidoo.

“Des de Burkina Faso fins als Estats Units, s'estan prenent mesures concretes per a abolir la pena capital. És hora que els altres països segueixin el seu exemple. Volem que totes les persones visquin en societats segures, però les execucions mai són la solució. Amb el suport continuat de la població mundial, podem —i aconseguirem— posar fi d'una vegada i per sempre a la pena de mort”.

A finals de 2018, 106 països havien abolit per llei la pena de mort per a tots els delictes, i 142 l'havien abolit en la llei o en la pràctica.

Espanyols condemnats a mort

El Tribunal Suprem de Florida va anul·lar el 4 de febrer de 2016 la condemna a mort de Pablo Ibar, espanyol que va romandre en el corredor de la mort durant 16 anys. El Tribunal va ordenar dur a terme un nou judici, que es va iniciar l'1 d'octubre de 2018. El 20 de gener era declarat de nou culpable. A mitjans de maig es coneixerà la sentència. No es descarta que pogués tornar a ser condemnat a mort o inclús a cadena perpètua.

Florida continua sent un defensor intransigent de la pena de mort, i està inclòs entre el petit nombre d'estats que són responsables del gruix de les execucions dutes a terme als Estats Units, l'únic país d'Amèrica que ha emprat la pena capital en els últims 10 anys. Des de 1976, als Estats Units 150 condemnats a mort han estat posteriorment alliberats en ser declarats innocents un cop revisats els seus casos.

El 21 d'abril de 2017 es va condemnar a mort de l'espanyol Artur Segarra a Tailàndia, acusat d'assasinar a Bangkok a un altre espanyol, David Bernat. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos, independentment de la culpabilitat o innocència de l'acusat, així com del delicte pel qual la persona hagi estat condemnada.

L'organització va assabentar-se de la condemna a mort a Egipte d'Ahmed el Saadany Ghaly, qui compta amb nacionalitat espanyola després d'haver viscut al voltant de 20 anys a Espanya. Ahmed va ser detingut per ser acusat d'haver assassinat al seu cunyat el 13 de desembre de 2016. Segons informacions rebudes, no va tenir a la seva disposició cap advocat i va ser amenaçat amb que la seva família seria torturada en cas que ell no obeís. La seva dona i el seu germà van ser colpejats davant d'ell i li van comunicar que també portarien a la seva mare i a les seves germanes. El seu advocat va recórrer la sentència, i estem a l'espera que el tribunal es pronunciï sobre aquest recurs.

La pena de mort és el màxim exponent de càstig cruel, inhumà i degradant.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, independentment de qui sigui la persona acusada, de la naturalesa o les circumstàncies del delicte, de la seva culpabilitat o innocència i del mètode d'execució.