Les forces de seguretat sirianes han sotmès persones sirianes que van tornar al país després de buscar refugi a l'estranger a detenció, reclusió, desaparició i tortura, inclosa violència sexual, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
En l'informe, You're going to your death, l'organització documenta tot un seguit de terribles violacions de drets humans comeses per agents d'intel·ligència sirians contra 66 persones retornades, entre les quals 13 nens i nenes. Entre aquestes violacions de drets humans, Amnistia Internacional ha documentat cinc casos en els quals persones detingudes van morir sota custòdia després de tornar a Síria, mentre que continua sense conèixer-se la sort de 17 persones que van ser objecte de desaparició forçada.
Quan alguns Estats -com Dinamarca, Suècia i Turquia- limiten la protecció i pressionen a les persones refugiades procedents de Síria perquè tornin al seu país, els testimonis esgarrifosos inclosos en l'informe d'Amnistia Internacional testifiquen que cap part de Síria és segura per tornar. Persones que havien retornat van explicar a Amnistia Internacional que agents d'intel·ligència van actuar de forma explícita contra elles per la seva decisió de fugir de Síria, i les van acusar de deslleialtat o "terrorisme".
"Si bé les hostilitats militars poden haver disminuït, la propensió del govern sirià a cometre atroces violacions de drets humans no ha remès. La tortura, les desaparicions forçades i la detenció arbitrària o il·legítima que van obligar a moltes persones sirianes a sol·licitar asil a un altre països són avui tan habituals com sempre a Síria. És més, el fet mateix d'haver fugit de Síria és prou perquè les persones refugiades corrin el risc de ser objecte d'accions per part de les autoritats", ha afirmat Marie Forestier, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Drets de Persones Refugiades i Migrants.
“Qualsevol govern que afirmi que Síria ara és un país segur ignora deliberadament la terrible realitat sobre terreny i fa que les persones refugiades temin un cop més per la seva vida”
"Qualsevol govern que afirmi que Síria ara és un país segur està ignorant deliberadament la terrible realitat sobre el terreny i fent que les persones refugiades temin una vegada més per la seva vida. Instem els governs europeus al fet que concedeixin la condició de refugiat a les persones de Síria, i al fet que posin fi immediatament a qualsevol pràctica que obligui directa o indirectament a aquestes persones a retornar a Síria. Els governs de Líban, Turquia i Jordània han de protegir les persones refugiades sirianes de la deportació o de qualsevol altra devolució forçada, d'acord amb les seves obligacions internacionals".
L'informe d'Amnistia Internacional documenta greus violacions de drets humans comeses pel govern de Síria contra persones refugiades que van retornar al país des de Líban, Rukban (un assentament informal entre les fronteres de Jordània i Síria), França, Alemanya, Turquia, Jordània i Unió dels Emirats Àrabs entre mitjans de 2017 i el segon trimestre de 2021, a partir d'entrevistes amb 41 ciutadans i ciutadanes sirians, incloses persones retornades i les seves famílies i amistats, així com amb advocats, personal d'ajuda humanitària i persones expertes a Síria.
Atacades per fugir del país
Les autoritats han actuat contra persones retornades a Síria, i acusen les que van fugir del país de traïció o de donar suport al "terrorisme". Amnistia ha documentat 24 casos en què s'ha actuat contra homes, dones, nens i nenes com a conseqüència directa d'aquestes percepcions i se'ls ha sotmès a violacions de drets humans, com a violació o altres formes de violència sexual, detenció arbitrària o il·legítima i tortura o altres maltractaments. En alguns casos, es va actuar contra persones retornades simplement perquè eren originàries de zones de Síria que van estar sota el control de l'oposició.
Per exemple, membres de seguretat van detenir Karim* quatre dies després d'haver tornat des del Líban a la seva localitat a la província d'Homs. Karim va descriure un interrogatori que va tenir lloc durant els sis mesos i mig que va estar detingut:
"[Un agent] va dir: "Has vingut a arruïnar el país i a completar el que vas començar abans de marxar". Jo li vaig dir que tornava a la meva pàtria, al meu poble [...]. Els [agents de seguretat] em van dir que soc un terrorista perquè sóc de [una coneguda localitat partidària de l'oposició].
Karim va explicara Amnistia Internacional que van torturar-lo mentre va estar detingut:
"Quan vaig quedar en llibertat, vaig estar cinc mesos sense poder veure cap de les persones que em visitaven. Tenia massa por de parlar amb ningú. Tènia malsons, al·lucinacions. Parlava mentre dormia. Solia despertar-me plorant i espantat. Estic discapacitat perquè els nervis de la meva mà dreta estan danyats a causa de [la tortura]. També tinc danyats alguns discos de l'esquena".
Violència sexual
Els càstigs a qui el govern considera sospitosos són brutals. Amnistia Internacional ha documentat 14 casos de violència sexual comesa per les forces de seguretat, inclosos 7 casos de violació comesa contra 5 dones, un adolescent i una nena de 5 anys. La violència sexual va tenir lloc en passos fronterers o en centres de detenció, durant els interrogatoris. Els testimonis són compatibles amb constants ben documentades de violència sexual i violació contra civils i persones detingudes durant el conflicte per les forces progovernamentals.
Quan Noor* va tornar des del Líban, un agent de seguretat li va donar l'alto a la frontera i li va dir:
"Per què vas marxar de Síria? Perquè no t'agrada Bachar al Assad i no t'agrada Síria? Ets una terrorista. [...] Síria no és un hotel d'on puguis entrar-ne i sortir-ne al teu gust".
L'agent va violar després Noor i la seva filla de 5 anys en una petita sala que s'utilitzava per a interrogatoris en el lloc fronterer.
Yasmin* va tornar des del Líban amb el seu fill adolescent i la seva filla de 3 anys. Les forces de seguretat els van detenir immediatament en el lloc fronterer i van acusar Yasmin d'espiar per a un país estranger. Yasmin i els seus fills van ser traslladats a un centre de detenció de la intel·ligència, on van estar detinguts durant 29 hores. Agents d'intel·ligència van violar Yasmin i van portar al seu fill a una altra sala on van violar-lo amb un objecte.
L'agent que va violar a Yasmin va dir:
"Això és per donar-te la benvinguda al teu país. Si tornes a sortir de Síria i tornes de nou, et donarem una benvinguda molt millor. Tractem d'humiliar-te i humiliar el teu fill. No se t'oblidarà [aquesta] humiliació en tota la teva vida".
Algunes famílies van decidir que les dones tornessin a Síria abans que els seus marits, amb el benentès que era menys probable que les detinguessin a elles que als homes, en part perquè les dones no estan subjectes al servei militar obligatori.
No obstant això, Amnistia Internacional ha documentat la detenció arbitrària o il·legítima de 13 dones, que en alguns casos van ser interrogades sobre els seus familiars homes, i de 10 nens i nenes d'entre 3 setmanes i 16 anys que van ser detinguts juntament amb les seves mares. Les forces de seguretat van sotmetre 5 nens i nenes a tortura i altres maltractaments. Les dones corren tant risc com els homes quan retornen a Síria, per la qual cosa se'ls ha de concedir el mateix nivell de protecció.
Tortura i desaparició forçada
En total, Amnistia Internacional ha documentat 59 casos d'homes, dones, nens i nenes que van ser detinguts arbitràriament després del seu retorn a Síria, gairebé sempre per acusacions generals de "terrorisme". En 33 casos, persones retornades van ser sotmeses a tortura o altres maltractaments durant la detenció o els interrogatoris. Els agents d'intel·ligència van utilitzar la tortura per obligar les persones detingudes a confessar presumptes delictes, per castigar-les per la presumpta comissió de delictes, o per castigar-les per la seva presumpta oposició al govern.
Yasin* va ser detingut en un lloc de control gens més creuar la frontera amb el Líban, i va passar quatre mesos a la presó.
Yasin va dir: "No sé quant de temps van estar torturant-me en aquesta sala. [...] De vegades, quan [un agent] em colpejava, explicava cada cop. De vegades arribaven a 50 o 60 i em desmaiava. Una vegada va arribar a 100".
Ismael*, que va estar detingut en quatre seccions diferents dels serveis d'intel·ligència durant tres mesos i mig, va dir:
"Em van aplicar corrent elèctric entre els ulls. Vaig sentir que tot el meu cervell s'agitava. [...] Vaig desitjar la mort. No sabia si era al matí o de nit. No podia ja mantenir-me dempeus, ni tan sols per anar a l'interrogatori. Havien de subjectar-me per portar-me fins a allí i per portar-me de tornada".
Amnistia ha registrat 27 casos de desaparició forçada. En 5 casos, les autoritats van informar finalment les famílies que els seus familiars desapareguts havien mort sota custòdia, 5 van ser posats finalment en llibertat, i segueix sense conèixer-se la sort de 17 persones més.
Ona*, que va retornar des del Líban amb el seu germà el 2019, va dir que les forces de seguretat havien detingut al seu germà en el pas fronterer. En les setmanes següents, també van visitar Ona al seu domicili i la van interrogar sobre les raons de la seva sortida de Síria i el seu retorn al país.
"Ens consideren terroristes perquè vam marxar al Líban", va dir Ona.
Cinc mesos després, les autoritats van informar a la família d'Ona que el seu germà havia mort mentre estava detingut.
Ibrahim* va dir a Amnistia que el seu cosí, juntament amb la seva dona i els tres fills de la parella, de 2, 4 i 8 anys, van ser detinguts en tornar de França el 2019. Quan es redacten aquestes línies, la família porta 2 anys i 8 mesos sotmesa a desaparició forçada.
Amnistia ha documentat 27 casos en els quals es va detenir persones retornades per extorquir-les, i les famílies van pagar de mitjana entre 3 i 5 milions de lliures sirianes (equivalents a entre 1.200 i 27.000 dòlars nord-americans) per l'alliberament dels seus familiars.
Cap part de Síria és segura
El nivell dels combats a Síria ha disminuït considerablement en els últims tres anys, i el govern sirià controla ara més del 70% del país. En aquest context, les autoritats sirianes han encoratjat públicament les persones refugiades a tornar al país, mentre que diversos país de receptors han començat a replantejar-se la protecció que ofereixen a les persones procedents de Síria. A Líban i Turquia, on moltes persones refugiades han d'afrontar terribles condicions de vida i discriminació, els governs exerceixen una pressió cada vegada més gran sobre les persones sirianes perquè retornin al seu país.
A Europa, Dinamarca i Suècia han reevaluat els permisos de residència de sol·licitants d'asil procedents de regions que al seu judici són segures per tornar, entre les quals Damasc i la zona rural circumdant. No obstant això, cal assenyalar que un terç dels casos documentats en aquest informe impliquen violacions de drets humans que van tenir lloc a Damasc o la zona de Damasc.
A partir de les conclusions d'aquest informe, Amnistia Internacional ha determinat que cap part de Síria és segura perquè les persones retornades hi retornin. A més, les persones que van sortir de Síria després del començament del conflicte corren un risc real de patir persecució en tornar, a causa de percepcions relatives a les seves opinions polítiques o simplement com a càstig per haver fugit del país.
"El govern d'Al Assad ha intentat presentar Síria com un país en recuperació. La realitat és que les autoritats sirianes segueixen perpetrant les violacions de drets humans generalitzades i sistemàtiques que van contribuir al fet que milions de persones busquessin seguretat fora del país" ha afirmat Marie Forestier.
"Demanem a les autoritats sirianes que garanteixin la protecció de les persones retornades i posin fi a les violacions de drets humans que es comentin contra elles, a més de garantir el respecte, la protecció i la realització dels drets humans de totes les persones a Síria. Els països receptors de persones refugiades sirianes han de seguir proporcionant refugi i garantint la continuïtat de la protecció enfront de les atrocitats del govern sirià".
*Tots els noms són ficticis