• Amnistia Internacional ha dut a terme una investigació sobre terreny a la ciutat destruïda.
• La Coalició dirigida pels Estats Units va disparar gran nombre d'armes explosives poc precises contra zones civils poblades.
• Fins i tot les bombes de precisió de la Coalició es van cobrar un nombre terrible de víctimes civils.
• Es va matar centenars de civils i després es va deixar marxar els combatents de l'Estat Islàmic.

Enmig de les runes de Raqqa, la població civil pregunta per què les forces de la coalició dirigida pels Estats Units van destruir la ciutat, matant centenars de civils en el procés de "alliberar-la" del grup armat autoanomenat Estat Islàmic, ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe quan es compleix un any de l'ofensiva.

L'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va visitar 42 llocs de la ciutat en runes que van patir atacs aeris de la Coalició i van entrevistar 112 civils residents que van sobreviure a la matança i van perdre éssers estimats.

Els relats inclosos en l'informe de l'organització, "Guerra d'anihilació?: estralls devastadors en la població civil de Raqqa, Síria", obre llacunes enormes en la insistència de la Coalició en què les seves forces van fer prou per reduir al mínim els danys a civils. En l'informe es detallen quatre casos emblemàtics de famílies civils que es van veure afectades de manera brutal pels incessants bombardejos aeris. Entre les quatre van perdre 90 familiars i veïns -39 una sola d'elles-, morts en la seva majoria en atacs aeris de la Coalició.

Són mostra d'una situació més general i ofereixen indicis convincents que molts atacs de la Coalició que van matar i van ferir civils i van destruir habitatges i infraestructura van violar el dret internacional humanitari.

"Quan és tan alt el nombre de civils que moren en un atac rere l'altre, és clar que hi ha alguna cosa malament, i per empitjorar encara més la tragèdia, han transcorregut molts mesos i no s'han investigat encara els incidents. Les víctimes mereixen justícia", ha afirmat Donatella Rovera, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis.

"L'afirmació de la Coalició que la seva campanya aèria de precisió li va permetre bombardejar l'Estat Islàmic per expulsar-lo de Raqqa causant molt poques víctimes civils és insostenible. En el curs de la nostra investigació sobre el terreny en Raqqa vam veure un grau de destrucció que no es pot comparar amb res del que hem trobat en decennis de treball de comprovació dels efectes de les guerres.

"Els quatre anys de dominació brutal de l'Estats Islàmic a Raqqa van estar replets de crims de guerra. Però les violacions del dret internacional comeses pel grup armat, inclòs l'ús de civils com a escuts humans, no eximien la Coalició de la seva obligació de prendre totes les precaucions possibles per reduir al mínim els danys a civils. El que va arrasar la ciutat i va matar i va ferir aquesta quantitat de civils va ser l'ús reiterat que va fer la Coalició dirigida pels Estats Units d'armes explosives contra zones poblades on sabia que hi havia població civil atrapada. Ni tan sols les armes de precisió són precises si no se selecciona l'objectiu.

"Guerra d'anihilació"

Poc abans de la campanya militar, el secretari de Defensa dels Estats Units, James Mattis, va prometre una "guerra d'anihilació" contra Estat Islàmic.

Del 6 de juny al 12 d'octubre de 2017, l'operació llançada per la Coalició dirigida pels Estats Units per expulsar l'Estat Islàmic de Raqqa, considerada pel grup armat com la "capital", va matar i va ferir milers de civils i va destruir gran part de la ciutat. Habitatges, edificis públics i privats i infraestructura, tot va quedar reduït a runa o va patir uns danys irreparables.

La població va quedar atrapada enmig dels combats que lliuraven als carrers de la ciutat els membres de l'Estat Islàmic i els combatents de les Forces Democràtiques Sirianes, que, sota direcció kurda, comptaven amb el suport dels incessants atacs aeris i d'artilleria de la Coalició. L'Estat Islàmic va minar la rutes de fugida i disparava les persones civils que intentaven escapar. Van morir centenars de civils: en alguns casos, a casa seva; en altres, en els llocs mateixos on havien buscat refugi o en intentar escapar.

Les forces nord-americanes, britàniques i franceses de la Coalició van efectuar desenes de milers d'atacs aeris, i les nord-americanes van admetre haver disparat 30.000 projectils d'artilleria durant l'ofensiva de Raqqa. Les forces nord-americanes van ser responsables de més del 90% dels atacs aeris.

"Un alt comandament nord-americà va dir que a Raqqa s'havien disparat més obusos que en cap altra part des de la guerra del Vietnam. Atès que els obusos tenen un marge d'error de més de 100 metres, no és d'estranyar que es produís un nombre enorme de víctimes civils", ha afegit Donatella Rovera.

Matança de civils

Les víctimes esmentades en l'informe eren persones de tot l'espectre socioeconòmic de la ciutat i d'edats diverses, des d'una nena d'un any fins a un ancià de més de 80. Algunes s'havien vist obligades a quedar-se a Raqqa per ser massa pobres per pagar als contrabandistes que podien treure-les de la ciutat; unes altres seguien allí perquè, després de tota una vida de treball, tenien massa a perdre si abandonaven casa seva i les seves empreses.

Les seves experiències angoixants i les seves immenses pèrdues contrasten acusadament amb la reiterada afirmació de la Coalició que va fer grans esforços per causar el menor nombre possible de víctimes civils. Al setembre de 2017, quan més refermava el conflicte, el comandant de la Coalició, el tinent general nord-americà Stephen Townsend, va escriure: "mai no hi ha hagut una campanya aèria més precisa en la història dels conflictes armats".

Els habitants de Raqqa, com Munira Hashish, que va sobreviure als atacs aeris, expliquen una cosa ben diferent: "Els qui es quedaven morien, i els qui intentaven escapar morien. No podíem pagar als contrabandistes; estàvem atrapats". Juntament amb els seus fills, al final va aconseguir escapar a través d'un camp de mines, "trepitjant sobre la sang dels qui havien explotat en intentar fugir davant de nosaltres".

Les quatre famílies els casos de les quals es descriuen en l'informe van patir terriblement.

Els Aswad eren una família de comerciants que havien treballat dur tota la seva vida per construir-se un habitatge a Raqqa. Alguns dels seus membres s'havien quedat a la ciutat per protegir els seus béns dels saquejos i s'havien refugiat en el soterrani. Però el 28 de juny, un atac aeri de la Coalició va destruir l'edifici i va matar vuit civils, la majoria nens. Un altre membre de la família va perdre la vida en trepitjar una mina de l'Estat Islàmic quan va tornar a la ciutat per recuperar els cadàvers dies més tard.

Malgrat els seus reiterats intents de fugir, la família Hashish va perdre 18 membres, la majoria dones i nens, en el transcurs de dues setmanes a l'agost. Un atac aeri de la Coalició va matar-ne nou, set van morir en intentar fugir per una carretera que l'Estat Islàmic havia minat i a dos més els va matar un projectil de morter llançat per les Forces Democràtiques Sirianes.

El cas de la família Badran potser sigui el que millor il·lustra el difícil que es va tornar la situació per a la població civil atrapada en Raqqa. En el transcurs de diverses setmanes van morir 39 dels seus membres en quatre atacs aeris diferents de la Coalició, mentre es traslladaven d'un lloc a un altre de la ciutat, intentant desesperadament allunyar-se de les canviants zones de combat.

"Pensàvem que les forces que venien a desallotjar al Daesh [Estat Islàmic] sabien fer el seu treball i atacarien al Daesh i deixarien en pau als civils. Érem uns ingenus. Quan ens vam adonar de com de perillosos s'havien tornat tots els llocs, era ja massa tarda: ens vam quedar atrapats", va explicar Rasha Badran a Amnistia Internacional. Després d'intentar-ho diverses vegades, ella i el seu marit van aconseguir per fi escapar, després d'haver perdut tota la seva família, inclosa la seva única filla, una nena d'un any anomenada Tulip, que van enterrar al costat d'un arbre.

Finalment, el cas de la família Fayad il·lustra com un bombardeig aeri de la Coalició efectuat en les hores finals de la batalla va destruir famílies senceres a la zona d'Harat al Badu del centre de Raqqa, on se sabia que els combatents de l'Estats Islàmic utilitzaven població civil com a escuts humans. La mort de Mohammed "Abu Saif" Fayad i 15 familiars i veïns seus en atacs aeris de la Coalició el 12 d'octubre de matinada sembla absolutament sense sentit, perquè, només unes hores més tard les Forces Democràtiques Sirianes i la Coalició van arribar a un acord amb l'Estat Islàmic pel qual es donava via lliure als combatents del grup armat que quedaven per sortir de Raqqa.

"Si la coalició i els seus aliats de les Forces Democràtiques Sirianes anaven a concedir al final als combatents de l'Estat Islàmic via lliure i impunitat, quin avantatge militar podia haver-hi a destruir pràcticament la ciutat sencera i matar aquesta quantitat de civils!, pregunta Benjamin Walsby, investigador d'Amnistia Internacional sobre el Pròxim Orient.

Possibles crims de guerra

Els atacs de la Coalició descrits en l'informe són exemples d'una situació més general. Hi ha convincents indicis que els bombardejos aeris i d'artilleria de la Coalició van matar i van ferir milers de civils, en molts casos en atacs desproporcionats o indiscriminats, que van violar el dret internacional humanitari i podrien constituir crims de guerra.

Amnistia Internacional ha escrit les autoritats militars d'Estats Units, Regne Unit i França, les forces de les quals van dur a terme els bombardejos aeris de Raqqa, per sol·licitar més informació sobre aquests casos i sobre altres atacs. L'organització ha preguntat per les tàctiques de la Coalició, els mitjans i mètodes específics d'atac, la selecció dels objectius i les precaucions preses a la planificació i execució dels atacs, així com per les investigacions que puguin haver-se dut a terme fins ara.

Amnistia Internacional insta els membres de la Coalició al fet que investiguin de manera imparcial i exhaustiva les denúncies de violació del dret internacional i de víctimes civils i reconeguin públicament la magnitud i gravetat de la pèrdua de vides civils i de la destrucció de béns civils causades a Raqqa.

Han de revelar les conclusions de les seves investigacions, així com la informació important sobre els atacs necessària per avaluar si van respectar el dret internacional humanitari. Han de revisar els procediments pels quals determinen la credibilitat de les denúncies de víctimes civils i garantir justícia i reparació als qui han sofert violacions del dret internacional. Tenen també l'obligació d'ajudar de manera més significativa que ara en els esgotadors treballs de desminat i reconstrucció que s'estan duent a terme a Raqqa.

"La població civil de Raqqa ha començat a tornar a la ciutat en runes i a treure els seus éssers estimats de sota les runes i la gent està exposada a morir o resultar ferida a causa de les mines, els dispositius explosius improvisats i els artefactes no detonats. La negativa de la Coalició a reconèixer la seva responsabilitat en la creació d'aquesta situació catastròfica l'empitjora encara més", ha explicat Benjamin Walsby.