La coalició militar dirigida pels Estats Units ha de posar fi a gairebé dos anys de negació de les morts de civils i la destrucció agran escala que va causar a la ciutat siriana de Raqqa, han manifestat Amnistia Internacional i Airwars avui, amb motiu de la presentació d'un nou projecte de recopilació de dades sobre l'ofensiva llançada per expulsar el grup armat autodenominat "Estat Islàmic".

El lloc web interactiu Rhetoric versus Reality: How the most precise air campaign in history’ left Raqqa the most destroyed city in modern timesés la investigació més exhaustiva que s'ha realitzat sobre les morts de civils en un conflicte modern. Basat en cas dos anys d'investigació, ofereix un relat brutalment clar de la pèrdua de més de 1.600 vides civils com a conseqüència directa de milers d'atacs aeris nord-americans, britànics i francesos i desenes d'atacs d'artilleria nord-americanes, efectuats en la campanya militar de la coalició contra Raqqa de juny a octubre de 2017.

Quan va començar l'ofensiva, l'Estat Islàmic portava gairebé quatre anys governant Raqqa. Havia comès crims de guerra i crims de lesa humanitat i torturava i matava qualsevol que gosés oposar-s'hi. Amnistia Internacional ha documentat anteriorment com l'Estat Islàmic utilitzava civils com a escuts humans, minava les vies de sortida, aixecava posats de control per restringir la circulació i disparava qui intentava fugir.

"Milers de civils van morir o van resultar ferits en l'ofensiva llançada per la coalició dirigida pels Estats Units per alliberar Raqqa de l'Estat Islàmic, els franctiradors del qual i les mines havien convertit la ciutat en un parany mortal. Molts dels bombardejos aeris van ser poc precisos, i desenes de milers d'atacs d'artilleria van ser indiscriminats, així que no és d'estranyar que matessin i ferissin molts centenars de civils", ha assenyalat Donatella Rovera, assessora d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis.

"Les forces de la coalició van arrasar Raqqa, però no poden esborrar la veritat. Amnistia Internacional i Airwars els demanen que deixin de negar l'enorme magnitud de les morts de civils i la destrucció causades per la seva ofensiva".

"La coalició ha d'investigar totalment el que es va fer malament a Raqqa i aprendre la lliçó per no tornar a infligir tan patiment a civils atrapats en futures operacions militars", ha afirmat Chris Woods, director d'Airwars.

Investigació capdavantera sobre el terreny a Raqqa i a distància

Amnistia Internacional i Airwars han recopilat i comparat dades de múltiples fonts per a aquesta investigació.

En quatre visites iniciades quan s'estava lliurant encara la batalla, els equips d'investigació d'Amnistia Internacional van passar en total al voltant de dos mesos en Raqqa, duent a terme investigacions sobre el terreny en més de 200 llocs atacats i entrevistant a més de 400 testimonis i supervivents.

Amb el seu innovador projecte Strike Tracker, Amnistia Internacional va determinar també quan va ser atacat cadascun dels més més 11.000 edificis de Raqqa destruïts. Van participar més de 3.000 activistes de 124 països, que van analitzar en total més de dos milions de fotogrames d'imatges de satèl·lit. El Cos de Verificació Digital de l'organització, amb seu en sis universitats de tot el món, va analitzar i va autenticar les imatges de vídeo preses durant la batalla.

Els equips d'investigació d'Airwars i Amnistia Internacional van analitzar dades de codi obert en temps real i després de la batalla ?entre ells milers de publicacions de xarxes socials i altres materials? per crear una base de dades de més d'1.600 civils que, segons la informació disponible, van morir en atacs de la coalició. Les organitzacions ha recopilat els noms de més d'un miler de les víctimes; Amnistia Internacional ha verificat directament sobre el terreny, en Raqqa, 641 d'ells, i hi ha convincent informació de múltiples fonts sobre la resta.

Ambdues organitzacions han compartit sovint les seves conclusions amb la coalició militar dirigida per Estats Units i amb els governs d'Estats Units, Regne Unit i França. Com a conseqüència d'això, la coalició ha admès la responsabilitat de l'homicidi de 159 civils ?al voltant del 10% de la xifra total registrada?, però s'ha desentès sistemàticament dels altres per considerar-los ?no creïbles?. No obstant això, fins avui la coalició no ha examinat degudament la informació sobre víctimes civils ni entrevistat a testimonis i supervivents, admetent que no duu a terme investigacions sobre el terreny.

Casos reviscuts

Rhetoric versus Reality reviu casos de famílies que van viure i van morir en la guerra, portant als usuaris i usuàries a un viatge per la ciutat, presentant-los a les persones supervivents perquè escoltin els seus testimoniatges i visitant les seves llars destruïdes. Des dels ponts de l'Eufrates bombardejats fins al casc antic pràcticament demolit dels voltants del cèntric estadi, cap barri es va lliurar de la destrucció.

Desenvolupat amb l'equip creatiu d'Holoscribe, el lloc web interactiu combina fotografies, vídeos, experiències d'immersió a 360º, imatges de satèl·lit, mapes i visualitzacions de dades per posar en relleu casos i recorreguts de civils atrapats pels bombardejos de la coalició. Els usuaris i usuàries poden també consultar dades sobre civils que van morir, en molts casos després d'haver fugit d'un lloc a un altre de la ciutat.

Illes de cases senceres destruïdes

L'enorme xifra de víctimes civils de Raqqa no resulta sorprenent si es tenen en compte els incessants atacs efectuats per la coalició amb munició que era poc precisa fins al punt de ser d'ús indiscriminat en cas d'utilitzar-se prop de civils.

Un comandament militar nord-americà es va vantar d'haver disparat 30.000 projectils d'artilleria durant la campanya -l'equivalent a un atac cada sis minuts durant quatre mesos seguits-, superant la quantitat utilitzada en qualsevol altre conflicte des de la guerra del Vietnam. Amb un marge d'error de més de 100 metres, l'artilleria no guiada és notòriament poc precisa, i el seu ús en zones poblades constitueix un atac indiscriminat.

Un dels primers barris atacats va ser Daraiya, zona de cases baixes i pobres de l'oest de la ciutat.

En una casa atrotinada i mitjà destruïda, la Fatima, de nou anys en aquest moment, va explicar com havia perdut tres dels seus germans i germanes i a la seva mare, Aziza, quan la coalició va descarregar sobre el barri una pluja de projectils d'artilleria el 10 de juny de 2017 al matí. Els seus familiars figuraven entre les 16 persones civils mortes en aquest carrer només aquest dia. Fatima va perdre la cama dreta i va sofrir greus ferides en l'esquerra. Ara es desplaça en una cadira de rodes donada per una ONG, i el seu únic desig és anar a l'escola.

Famílies eliminades en un instant

Les forces nord-americanes, britàniques i franceses van efectuar també milers d'atacs aeris sobre barris civils, desenes dels quals van causar víctimes civils a gran escala.

Un tràgic incident va ser un atac aeri de la coalició que va destruir totalment un edifici d'habitatges de cinc pisos prop del col·legi de Maari, al cèntric barri d'Harat al Badu, el 25 de setembre de 2017 a la tarda. Hi havia quatre famílies refugiades en el soterrani en aquest moment. Gairebé tots els seus membres -almenys 32 civils, 20 d'ells menors- van morir. Una setmana després van morir 27 civils més -familiars en molts casos de les persones mortes en l'atac anterior- en destruir un bombardeig aeri un edifici proper.

"Hi havia avions bombardejant i coets caient les 24 hores del dia, i hi havia franctiradors de l'Estat Islàmic pertot arreu. No es podia ni respirar", va explicar una supervivent de l'atac del 25 de setembre, Ayat Mohammned Jasem, a un equip de televisió quan va tornar un any després a la seva llar destruïda.

"Vaig veure morir el meu fill morir cremat en la runa, davant meu. He perdut a tots els meus éssers estimats. Els meus quatre fills, el meu marit, la mare, la germana, la família sencera. No es va voler salvar la població civil. Se suposava que anaven a salvar-nos, a salvar els nostres fills".

Temps de retre comtes

Molts dels casos documentats per Amnistia Internacional probablement constitueixin violacions del dret internacional humanitari i mereixin més investigació. Malgrat fer tot el que poden, ONG com Amnistia Internacional i Airwars no comptaran mai amb els mitjans necessaris per investigar en tota la seva extensió els casos de persones civils mortes i ferides a Raqqa.

Les organitzacions insten els membres de la coalició dirigida pels Estats Units a establir un mecanisme independent i imparcial per investigar amb promptitud i de manera efectiva els informes de danys a civils, incloses les violacions del dret internacional humanitari, i fer públics els resultats.

Els membres de la coalició que van dur a terme els atacs, especialment els Estats Units, el Regne Unit i França, han de ser transparents pel que fa a les seves tàctiques, mitjans i mètodes específics d'atac, selecció d'objectius i precaucions preses en planejar i efectuar els seus atacs. Els membres de la coalició han de crear un fons per garantir que les víctimes i les seves famílies reben plena reparació i indemnització.