Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Síria: augmenten atacs il·legítims amb munició de dispersió i bombes barril no guiades sobre Idlib

El govern sirià, amb el suport de Rússia, ha intensificat els atacs il·legítims contra la població civil a Idlib i utilitza municions de fragmentació prohibida internacionalment i bombes de barril no guiades en un preludi d'una prevista ofensiva militar, ha afirmat avui Amnistia Internacional.

S'ha tingut notícia d'almenys 13 atacs entre el 7 i el 10 de setembre en la part meridional de la governació d'Idlib. Els bombardejos, que van tenir com a objectiu les poblacions d'Al Tah, Jerjanaz, Al Habeet, Hass i Abadeen, així com als afores de Jan Sheijun, van causar la mort de 14 persones i ferides a 35 més

"El govern sirià ha utilitzat de manera habitual municions de fragmentació i bombes de barril prohibides que han infligit danys terribles i patiments a la població civil a Síria. Ara ha començat a repetir aquesta tàctica horrible a Idlib, i no tenim cap motiu per creure que s'aturarà", ha afirmat Diana Semaan, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Síria.

Una nova intensificació dels atacs il·legítims del govern sirià, grups armats i aliats farà créixer el nombre de víctimes civils i agreujarà encara més la crisi humanitària
Diana Semaan, Amnistia Internacional

"Quan s'apropa l'ofensiva, la comunitat internacional ha d'actuar amb rapidesa per garantir que es protegeix la població civil d'Idlib d'aquests atacs deliberats i indiscriminats. Una nova intensificació dels atacs il·legítims del govern sirià, grups armats i els seus aliats no farà més que augmentar l'elevat nombre de víctimes civils i agreujar encara més la crisi humanitària". Els atacs van començar, segons informes, el mateix dia en què Rússia, l'Iran i Turquia concloïen un cimera sobre Síria a la capital iraniana, Teheran.

Testimonis terribles

Onze persones residents a Idlib van explicar a Amnistia Internacional que les forces governamentals sirianes havien llançat bombes de barril i coets que van dispersar munició de fragmentació en zones poblades, i van proocar danys en escoles i habitatges durant diversos dies.

Experts en armes d'Amnistia Internacional van examinar imatges proporcionades per residents que mostraven les restes de municions de fragmentació després d'un atac efectuat el 10 de setembre a Al Tah i Jerjanaz. Les imatges mostren clarament restes de coets 9M27K de 220 mm de fabricació russa que contenien munició de dispersió 9N235. Altres fotografies d'Al Tah mostraven municions de fragmentació 9N235 sense explotar, que representen un considerable perill per a la població civil, sobretot nens i nenes, a qui aquestes armes poden mutilar o matar molt després del seu ús inicial.

Dos treballadors de rescat van explicar a Amnistia Internacional que uns 10 companys seus van patir un atac quan apagaven un incendi causat per un atac aeri el 8 de setembre. L'atac, dut a terme presumptament per Rússia, havia impactat en una planta de tractament de patates situada en una carretera important, aproximadament a 1,5 quilòmetres al nord de la ciutat de Jan Sheijun.

Un dels treballadors va explicar que estava dins de la instal·lació apagant l'incendi quan va sentir un avió de vigilància sobrevolant la zona.

"Vaig sortir corrent per avisar a l'equip perquè l'avió de vigilància s'havia allunyat. No vaig arribar a acabar la frase quan vaig sentir una explosió en el cel i després les bombes van ploure sobre nosaltres", va explicar el treballador de rescat. "Vaig caure al terra immediatament mentre sentia petites explosions. [...] Em van traslladar a un hospital on em van treure metralla de cuixa esquerra i del dret".

Diversos testimonis entrevistats per Amnistia Internacional van informar que les forces del govern sirià van llançar diversos coets 9M27K de fabricació russa i gran grandària, cadascun dels quals porta 30 municions de fragmentació, contra tres poblacions, Jerjanaz, Al Tah i Hish, entre les 8 i les 8.30h del matí del 10 de setembre.

Tres persones residents a Jarjanaz van explicar a Amnistia Internacional que, el 10 de setembre, zones residencials van patir almenys quatre atacs amb coets, que van causar danys en habitatges i en dues escoles i van causar ferides a 11 civils.

Un resident, la casa del qual estava a uns 900 metres de les barriades que van patir els atacs, va explicar que havia sentit diferents d'explosions.

"Vaig anar primer a les escoles que van rebre l'impacte de l'atac. Vaig veure dues nenes ferides per la metralla. Més tard em van dir que són de setè grau. Eren fora quan va passar l'atac però la resta de l'alumnat estava dins", va explicar el resident a Amnistia Internacional.

"El pati d'esbarjo estava cobert de bombes sense explotar, però la carcassa del coet principal va caure al costat de l'escola. [...] Vaig veure que els murs de l'escola estaven plens de metralla i hi havia forats al terra. Després em vaig dirigir en automòbil a les zones residencials on vaig veure diverses persones ferides. Estaven esteses al carrer esperant l'ajuda mèdica".

Tres persones de la població d'Habeet van explicar a Amnistia Internacional que les forces governamentals sirianes van llançar diverses bombes de barril des d'helicòpters el 10 de setembre. Aquestes bombes no guiades, cadascuna de les quals conté almenys 45 quilos d'explosius, són conegudes per la seva imprecisió i han destruït habitatges de civils en tot el territori de Síria.

La comunitat internacional ha d'actuar amb urgència

Amnistia Internacional fa una crida a la comunitat internacional perquè utilitzi la seva influència per posar fi immediatament als atacs il·legítims i prevenir noves i cruels pèrdues de civils.

"El govern de Síria ha mostrat repetidament un cruel menyspreu per les vides de la població civil. Rússia i l'Iran han de garantir que les autoritats sirianes posen fi a aquests crims de guerra i protegeixen la població civil a Idlib. Turquia també té la responsabilitat de garantir que els grups armats compleixen les normes del dret internacional humanitari", ha afirmat Diana Semaan.

"És necessari un impuls concertat de la comunitat internacional per salvar vides de civils i prevenir les greus violacions de drets humans que s'observen en altres parts de Síria, com l'est de la ciutat d'Alep i Guta oriental".

Amnistia Internacional demana també a Turquia que obri les seves fronteres als civils que desitgin fugir dels atacs contra Idlib; i a la comunitat internacional que ajudi a Turquia a rebre a les persones refugiades.

"Pel que fa als qui opten per fugir a zones controlades pel govern, Rússia ha de garantir que el govern sirià no pren mesures de represàlia com la detenció arbitrària o la desaparició forçada d'homes i nens, el confinament de persones evacuades en campaments i el bloqueig de l'accés de les agències humanitàries de l'ONU a aquests campaments, com en el cas de la Guta oriental", ha afirmat Diana Semaan.

Informació complementària

Almenys 2,5 milions de persones viuen a Idlib, d'aquestes, 700.000 són desplaçades internament des d'altres zones de Síria. Més de la meitat de la població d'Idlib ja s'ha vist desplaçada, en alguns casos diverses vegades. Fins a 300.000 persones internament desplaçades han arribat a Idlib des de l'agost de 2017. Segons agències humanitàries de l'ONU, més de 2 milions de persones a Idlib necessiten amb urgència aliments, aigua i atenció de la salut.

Moltes de les persones desplaçades viuen en campaments superpoblats prop de la frontera amb Turquia, sense infraestructures adequades ni accés a aigua potable i electricitat. Les oportunitats d'ocupació són escasses, per la qual cosa la majoria de les persones que viuen a Idlib depenen de l'ajuda humanitària per sobreviure.